(València, 28 novembre 1844 – 21 abril 1920)
Escultor. Professor de l’Acadèmia de Sant Carles. Residi i treballà a Alemanya i a l’Amèrica del Sud.
Escultor de la ciutat de València, dirigí les restauracions ornamentals de les torres de Serrans i de la Llotja.
Féu diverses estàtues per a places i llocs públics de la ciutat, com és ara la de Lluís Vives al pati de la universitat.
(Castelló de la Plana, 1893 – 1973)
Escultor. Professor de l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando. És autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats.
Premiat en diverses exposicions (primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes. 1924; Premio Nacional de Escultura, 1932). És autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana.
Practica un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri.
(Barcelona, 1925 – )
Escultora. Ha realitzat moltes obres de mesures reduïdes, i també figures de pessebre.
(València, 14 febrer 1768 – )
Institució cultural. Fundada el 1753 amb el nom d’Acadèmia de Santa Bàrbara, el 1768 adoptà la denominació actual.
Ha dut a terme una important tasca pedagògica en el terreny de les arts i ha fomentat els estudis de pintura, escultura, arquitectura i música, també ha creat un museu de pintures (1838), sobretot valencianes.
Des del 1915 publica la revista “Archivo de Arte Valenciano”.
(País Valencià, segle XVI – segle XVII)
Escultor. En 1591 i 1592 treballà amb els seus germans en un pòrtic d’ordre dòric del palau de la Generalitat, i de 1602 a 1604 en les obres del col·legi del Patriarca, a València.
El 1607 s’establí a Toledo i, juntament amb Semeria, treballà en l’ornamentació amb marbres de la capella de la Mare de Déu del Sagrari, i de 1617 a 1618 en els sepulcres d’Enric IV de Castella i de la seva mare, en el presbiteri del monestir de Guadalupe (Extremadura).
El 1620 passà a l’Escorial, on treballà en les obres del panteó reial.
Bertran d’Abella (Barcelona ?, segle XIV – ?, segle XIV) Cavaller. Formava part de la representació de la ciutat de Barcelona a l’assemblea convocada per Pere III el Cerimoniós, en 1344, per decidir la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Francesc d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de 1392 per sotmetre Sicília.
Joan d’Abella (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Anà a Sicília amb l’expedició de 1392.
Joaquim Abella (Catalunya, segle XIX) Escultor. Deixeble de Damià Campeny. El seu baix relleu Rapte de Deianira és a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Lluís d’Abella (País Valencià, segle XIV – ?, segle XV) Cavaller. En 1399, assistí, a Saragossa, a la coronació solemne de Martí I l’Humà i de la primera muller d’aquest, Maria de Luna.
Pere Abella (Catalunya, ? – ? ) Poeta medieval. Resta constància a l’anomenat Cançoner de París, que es troba a la Biblioteca Nacional de París.
Ramon d’Abella (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Participà a les revoltes nobiliàries de l’Urgell contra Pere II el Gran. Abella fou un dels presoners del monarca (1280), arran de la rendició de Balaguer i de la captura dels magnats rebels.
(Tarragona, segle XIX)
Escultor. Fou professor de l’Escola de Dibuix tarragonina.
Obrà, a la seu de Tarragona, el mausoleu de l’arquebisbe Costa i Borràs.
(Barcelona, segle XIX)
Escultor. Fou molt conegut per les seves imatges religioses, dins una línia tradicional.
Féu també figures per a pessebres.
(Catalunya, segle XVI)
Escultor renaixentista. Treballà a la catedral de Tarragona, on féu, cap al 1585, les portes de bronze del sagrari, amb escenes de la Vida de Jesús, dins la tradició ghibertiana.
Bernat Vilar (Barcelona, segle XVII – 1693/94) Escultor. És autor de l’excel·lent columna salomònica de la creu que s’alça al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. L’obra fou enllestida el 1691.
Joan Vilar (Catalunya, segle XV) Jurista. A més dels seus escrits jurídics, publicà, segons Jeroni Pau, una versió catalana del llibre De epidemia peste.
Tomàs Vilar (Vic, Osona, segle XVII) Filòsof i frare dominicà. És autor dels llibres In primam partem St. Thomae commentaria, en dos volums (1631-46) i Summa controversiarum in prima secundae St. Thomae Aquinatis (1647).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 