(Terrassa, Vallès Occidental, 1891 – 1918)
Escultor. Alumne de Francesc Galí a Barcelona.
La seva producció, principalment estatuetes de terra cuita i bronze, està influïda per Llimona i el francès Bernard.
(Barcelona, 1943 – )
Escultor i orfebre. Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall.
L’any 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà. Aquestes, com les seves joies, es basen en formes arrodonides de caràcter orgànic i en el desenvolupament de les qualitats tàctils dels materials.
(Barcelona, segle XIX – Roma ?, Itàlia, segle XIX)
Escultor. Treballà part de la seva vida a Roma, on assolí bon prestigi.
(Tortosa, Baix Ebre, vers 1840 – Madrid ?, 1937)
Escultor. Deixeble de Jeroni Sunyol.
Residí a Madrid des del 1870. Destacà com a tallista.
Veure> Batiste i Alentorn, Eduard (escultor).
Enric d’Alemany (Catalunya, segle XVII) Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes.
Guerau d’Alemany (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646) Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV) Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.
Joan Alemany (Barcelona, segle XV – segle XVI) Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.
Joan Alemany (Catalunya ?, segle XVI) Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).
Nicolau Alemany (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI) Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.
Pere Alemany (Catalunya, segle XIV) Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz”. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.
(Catalunya, segle XIV)
Escultor. Actiu a la comarca de Lleida, influenciat per l’estil de Jaume Cascalls.
Realitzà el sepulcre de Dalmau de Queralt i el de la muller d’aquest, Alamanda de Rocabertí (1370, santuari de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà).
(Catalunya, segle XVII – Castella, segle XVIII)
Família d’arquitectes i escultors.
Iniciada per Josep de Xoriguera (Barcelona, segle XVII) Tallista. Fou pare de:
Josep Simó de Xoriguera i Elies (Barcelona ?, segle XVII – Madrid, 1682) Escultor, dit el Vell. Fillastre de Josep Ratés i Dalmau, anà amb aquest a Madrid per ajudar-lo en l’execució del retaule (desaparegut) de l’església de Montserrat (1674). Es casà a Madrid, on s’establí i castellanitzà el seu nom (Churriguera). Inicià allí una dinastia d’artistes bàsica dins de l’art barroc castellà. El més famós dels seus fills és José Benito Churriguera, a més de Joaquín i Alberto.
(Premià de Dalt, Maresme, 1909 – 1984)
Restaurador. Format a la Llotja de Barcelona. L’any 1932 ingressà com a restaurador als tallers dels Museus Municipals d’Art.
Juntament amb Manuel Grau i Joaquim Pradell hi constituïren el primer centre oficial de restauració que hi hagué a Catalunya. Es jubilà l’any 1968. Restaurà una gran quantitat de peces, entre les quals el Psiquis i Cupido de Goya (Col·lecció Cambó).
Durant la guerra civil, a Olot, conreà ocasionalment la pintura.
Fou el pare de Josep Maria Xarrié i Rovira.
(Barcelona, 2 març 1891 – Perpinyà, 1975)
Escultor i dibuixant. Deixeble de Reynés a Llotja. Participà en l’Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona del 1911. Residí uns quants anys a París (1912-33).
Exposà individualment a Barcelona el 1927 (Galeries Dalmau) i després participà en el Saló de Primavera (del 1933 i el 1934) i en l’Exposició Nacional de Barcelona del 1942. Establert després a Ceret (Vallespir), tornà a exposar individualment a Barcelona (Sala Gaspar) el 1951.
Instal·lat després a Eivissa, passà definitivament a Palma de Mallorca, on una Maternitat seva és instal·lada als Jardins de la Muralla, i on en complir 80 anys li fou dedicada una exposició-homenatge (1972).
La seva obra, influïda per Maillol, se centra en tipus de la terra catalana -algunes vegades amb una certa policromia, aconseguida amb terres de diferents colors- de formes simplificades, i arriba sovint a un cert popularisme.
