Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Català i Calzada, Manuel

(Cassà de la Selva, Gironès, 19 gener 1841 – Girona, 4 desembre 1923)

Advocat i polític. Intentà la restauració de la universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret.

Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09.

Cassanyes, Jaume Josep

(Canet, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Carsy, Joan Manuel

(València, 18 desembre 1808 – 8 gener 1857)

(o Carsi)  Periodista i polític. Oficial expulsat de l’exèrcit, es traslladà a Barcelona, on va col·laborar en el periòdic “El Republicano”.

En produir-se l’alçament del 1842 contra Espartero, presidí la Junta Revolucionària, però al cap de poc temps fou substituït per elements més moderats i hagué d’exiliar-se.

Carreras i Rebugent, Martí

(Figueres, Alt Empordà, 1860 – 1924)

Polític. Fou regidor de Figueres del 1892 al 1895. En aquest càrrec promogué una campanya a favor de la jornada de treball de vuit hores per als obrers municipals.

Més tard fou alcalde de la ciutat. Hi féu notables millores, Destacà al partit republicà i com a afavoridor de la Solidaritat Catalana.

Carbonell i Anton, Francesc de P.

(Barcelona, segle XIX – 1886)

Advocat i polític. Fou professor d’idiomes al Conservatori del Liceu. És autor d’una obra didàctica per aprendre l’alemany.

Publicà crítiques musicals, especialment al “Diario de Barcelona”.

Fou diputat provincial.

Capdevila, Josep Anton

(Catalunya, segle XVIII – Buenos Aires, Argentina, segle XIX)

Polític. Emigrà a l’Argentina. Fou regidor de Buenos Aires.

Durant les invasions angleses a l’Argentina de 1806-07 tingué un actuació destacada vetllant per la ciutat i col·laborant a l’expulsió dels atacants.

Cánovas del Castillo, Antonio

(Màlaga, Andalusia, 1828 – balneari de Santa Águeda, Guipúscoa, 8 agost 1897)

Polític. Com a primer cap de govern de la instaurada monarquia d’Alfons XII, fou hostil al catalanisme, malgrat passar del lliurecanvisme a una política proteccionista favorable als interessos de la indústria catalana.

Duran i Bas i Mañé i Flaquer, els representants més influents del partit conservador al Principat, després de freqüents controvèrsies sobre el regionalisme, trencaren amb ell.

Morí assassinat per Michele Angiolillo en represàlia per la seva política repressiva envers els anarquistes (procés de Montjuïc del 1896).

Calonge y Fenollet, Eusebio de

(Vitòria, País Basc, 15 desembre 1813 – Madrid, 28 octubre 1873)

Militar i polític, de família catalana. Prengué part en la Primera Guerra Carlina, en les campanyes del Maestrat contra Cabrera, i en la Segona Guerra Carlina, a Catalunya, on ascendí a tinent general (1848).

Fou ministre d’estat (1866) i vice-president del senat (1867). Per la seva oposició a la Revolució del 1868 i al nomenament d’Amadeu I, fou separat de l’exèrcit.

Cabot, Joan

(Barcelona, segle XIX – 1889)

Advocat i polític. Fou tinent d’alcalde i alcalde accidental de Barcelona, així com membre de diverses corporacions.

Caballero y Llanes, Rodrigo

(Castella, segle XVII – segle XVIII)

Militar i polític. Fou intendent (1711) i superintendent de València (1713), i els anys 1717-20 superintendent del Principat.

Estimulà l’establiment de fàbriques a Catalunya per tal d’assolir un bon nivell d’exportacions.