Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Jai, Pep

Pseudònim del sindicalista i polític Josep Vidal i Riembau.

Harcourt, comte d’

Veure> Lorena-Elbeuf, Enric de (militar i polític francès).

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Gualbes (varis)

Baltasar de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.

Bernat de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

Ferrer Nicolau de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.

Jaume Gualbes  (Barcelona, segle XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.

Joan de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV)  Conseller de Barcelona.

Joan Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Ciutadà honrat, cavaller i donzell.

Lluís de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Miquel de Gualbes  (Barcelona, segle XV)  Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.

Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV)  Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.

Gras i Sans, Joan

(Reus, Baix Camp, 1612 – Catalunya, segle XVII)

Escriptor. Fou batlle de Reus. El 1661 publicà, a Madrid, el llibre titulat Ramillete cristiano, urbano y político.

Gralla (varis)

Bernat Gralla  (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467)  Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.

Francesc Martí Gralla  (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI)  Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.

Nicolau Gralla  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).

Gorkin, Julià

Pseudònim del polític Julià Gómez i Garcia-Ribera.

Gómez i Garcia-Ribera, Julià

(Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre, 12 gener 1901 – París, França, 8 agost 1987)

Polític, conegut amb el pseudònim de Julià Gorkin. Secretari de les Joventuts Socialistes de València, fou un dels fundadors de la Federació Comunista de Llevant. Al començament de la Dictadura de Primo de Rivera s’exilià a París, on fou membre del PC francès i col·laborà estretament en la direcció del PCE.

El desembre de 1929 declarà les seves simpaties trotskistes, col·laborà assíduament a “La Vérité” i formà part de l’oposició comunista d’Espanya fins al mes de juny de 1931, en què retornà a Espanya i s’afilià al Bloc Obrer i Camperol.

Dirigent del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) des del 1935, durant la guerra civil fou el director nominal de “La Batalla”. Fou detingut amb altres dirigents del POUM al juny de 1937. Exiliat a diversos països d’Europa i Amèrica després de la guerra, el 1948 abandonà el POUM i ingressà al PSOE.

És autor de novel·les, com Días de bohemia (1930) i La muerte en las manos (1957); de peces de teatre, La guerra estalla mañana (1934) i Fantasmas de la Historia (1961), i de diversos assaigs històrics, polítics i testimonials, entre els quals destaquen Caníbales políticos (1941), Ainsi fut assassiné Trotsky (1948), Espanya, primer ensayo de democracia popular (1961), El proceso de Moscú en Barcelona (1974) i El revolucionario profesional (1975).

Goicoechea Cosculluela, Antonio

(Barcelona, 21 gener 1876 – Madrid, 1 febrer 1953)

Polític. Ministre de la Governació amb Maura el 1919, col·laborà en el projecte de reforma constitucional de Primo de Rivera.

Fundà Renovación Española (1932) i col·laborà amb l’alçament militar de Franco aconseguint l’ajut italià.

Dirigí la banca espanyola després de la guerra civil.

Godó i Llucià, Joan

(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)

Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.

Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i de Bartomeu Godó i Pié.

Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí Godó i Pelegrí, Joan  (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957)  Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.