Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Torrens i Dalmau, Àngel

(Manresa, Bages, 1903 – Barcelona, 1962)

Polític i advocat.

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana, adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat (maig-desembre 1935), durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre.

L’octubre de 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió.

Torrella i Maurí, Antoni Josep

(Terrassa, Vallès Occidental, 14 agost 1843 – Barcelona, 24 novembre 1910)

Polític i advocat. Membre de la Junta Revolucionària de Terrassa el 1868, milità al partit liberal monàrquic i fundà a Terrassa el Centre Liberal Monàrquic i el diari “El Tarrasense”.

Se n’anà a Barcelona, on fundà amb Pascual i Casas “La Publicidad”. Fou president i bibliotecari de l’Ateneu Barcelonès i dirigí la companyia de tramvies de Barcelona.

Deixà en testament els terrenys on fou emplaçat el Grup Escolar de Terrassa.

Torre, Benet d’Aràbio

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1882)

Polític i advocat. Fou home d’idees republicanes, que defensà activament.

Era membre de la Junta Revolucionària de 1869. Després tingué càrrecs a l’ajuntament i la diputació provincial.

Publicà a la premsa bon nombre d’articles polítics.

Torras i Sampol, Josep

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 1869 – Barcelona, 1920)

Advocat i polític. Lletrat de la diputació de Barcelona i poc després notari (1894), presidí l’Acadèmia de Dret de Barcelona i formà part en diverses ocasions de la directiva de l’Acadèmia de Jurisprudència.

Intervingué en l’Assemblea de Manresa del 1892, posteriorment s’adherí a la Lliga Regionalista i el 1904 passà a l’Esquerra Catalana, des d’on col·laborà a “El Poble Català”.

Actuà llavors dins el Centre Nacionalista Republicà i el 1907 fou elegit diputat solidari per Torroella de Montgrí. Després, anà a la UFNR, però aviat es retirà de la vida política activa.

Torquemada, Joan de

(Castella, segle XV)

Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.

Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.

Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

Torent i Buxó, Santiago

(Barcelona, 27 novembre 1897 – 21 juliol 1975)

Polític i advocat. Es doctorà en dret el 1926. Fou president de la junta de govern de la Casa de Misericòrdia.

És autor de treballs sobre noves formes de societats anònimes i d’articles a diaris i revistes.

Monàrquic fervent, fou directiu de la Unión Monárquica Nacional, candidat amb la Lliga Catalana el 1936, membre destacat de Peña Blanca i vice-president de la Dreta de Catalunya.

Després de la guerra civil treballà per la restauració de la monarquia, per la qual cosa fou detingut (1957). El comte de Barcelona el nomenà membre del seu consell privat.

Tona i Xiberta, Baldomer

(Barcelona, 1864 – 1937)

Polític i advocat republicà. Pertanyent, com Vallès i Ribot, al sector federal més catalanitzat, col·laborà a “El Poble Català”, i fou diputat provincial i diputat a les corts durant la Solidaritat Catalana (1907).

Milità més tard dins la UFNR, però en sortí arran del pacte de Sant Gervasi (1914). Fou un dels organitzadors del BRA, amb el qual s’integrà, el 1917, en el nou Partit Republicà Català. Durant la República, formava als rengles del minúscul Partit Federal El Pacte.

Fou el pare d’Abelard Tona i Nadalmai.

Tona i Nadalmai, Abelard

(Barcelona, 25 febrer 1901 – Tijuana, Mèxic, 25 desembre 1980)

Polític i escriptor. Fill de Baldomer Tona i Xiberta. Format al CADCI.

Fou implicat en l’atemptat de Garraf (1925), s’exilià a França i participà en els fets de Prats de Molló i s’exilià a Mèxic, des d’on envià cròniques per als periòdics catalans i on publicà “Catalunya a Mèxic”.

Adherit a la Unió Socialista de Catalunya, combaté i fou ferit el 19 de juliol de 1936. Exiliat novament a Mèxic, col·laborà en diverses revistes i publicà Quatre contes a muntanya (1952).

A Barcelona publicà els llibres El factor riquesa en els orígens de Catalunya (1971), Minyonia del bon rei Jaume el Conqueridor (1973) i Guillem Ramon i el Cid (1974).

Tomàs i Salvany, Josep

(Valls, Alt Camp, 1839 – Madrid, 7 desembre 1905)

Polític republicà federal. Germà de Joan.

Diputat provincial per Barcelona el 1869, formà part de la junta revolucionària que dirigí l’aixecament contra les quintes del 1869. Posteriorment fou president del comitè provincial del partit i diputat a corts per Valls el 1873.

En produir-se l’adveniment de la Restauració, passà a militar en el possibilisme d’E. Castelar i fou finalment elegit senador per Tarragona (1893-98).

Toledo-Osorio y de Mendoza, García Álvarez de

(Barcelona, segle XVI – Madrid ?, 1649)

Marí i polític. Intervingué diversos cops en les qüestions suscitades a la cort de Madrid pels esdeveniments de Catalunya, a favor dels catalans, fet pel qual fou molt ben rebut quan visità Barcelona (1635).

En aquesta època sol·licità el càrrec de lloctinent de Catalunya, que no li fou concedit. Més tard intervingué en la recuperació de Salses (1639-40), de mans dels francesos.

En esclatar la Guerra dels Segadors es trobava amb les seves naus als Alfacs; des d’allí procurà d’ajudar la causa de Felip IV; bloquejà Barcelona per mar i impedí amb reforços que Tarragona caigués en mans de les forces catalano-franceses que l’assetjaven.

Tot i els seus èxits, fou acusat pel comte duc d’Olivares de negligència per no haver destruït la flota francesa i fou empresonat. Alliberat en caure en desgràcia Olivares (1643), fou rehabilitat i dirigí les operacions marítimes de la resta de la guerra.