Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Aznar i Seseres, Pere

(Roses, Alt Empordà, 14 agost 1907 – Santiago de Xile, Xile, 14 juliol 1999)

Polític. Dependent de comerç, s’afilià al CADCI.

Arran dels fets revolucionaris del Sis d’Octubre de 1934 fou nomenat secretari general del Partit Català Proletari i secretari general del comitè del CADCI. L’any 1936 fou elegit president del CADCI i diputat a les Corts de la República, i participà en la fundació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

El 1939 s’exilià a Santiago (Xile). Distanciat del PSUC, s’afilià, juntament amb la seva dona Dolors Piera, secretària general de la Unió de Dones de Catalunya, al Partit Socialista Català. El 1977 deixà la presidència del CADCI, i en fou nomenat president d’honor.

Durant el seu exili participà en les nombroses activitats del Centre Català de Santiago de Xile, fundà l’associació Amics de Catalunya i dirigí la revista “Retorn”.

Azaña y Díaz, Manuel

(Alcalà de Henares, Madrid, 1880 – Montalban, França, 1940)

Polític. Essent president de la II República (1931-33), s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932).

Després de la caiguda de Madrid durant la guerra civil, s’instal·la a Barcelona amb el govern de la República, després es refugià a França, on dimití de President de la República (28 febrer 1939).

Asquerino García, Eduardo

(Barcelona, 26 abril 1824 – Sanlúcar de Barrameda, Cádiz, 30 setembre 1881)

Polític i escriptor. Fou figura distingida del partit progressista, com a diputat i senador.

Escriví per a la premsa i el teatre. Fundà la revista “La América”.

Arana Goiri, Sabino de

(Abando, Bilbao, Euscadi, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)

Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.

L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.

Antonov-Ovsejenko, Vladimir Aleksandrovitx

(Txernigov, Rússia, 1884 – Moscou, Rússia, 1938)

Polític soviètic.

L’agost de 1936 arribà a Barcelona com a cònsol general del seu país i intervingué activament en la política interna catalana durant la guerra civil.

Tornà a l’URSS el 1938.

Anglada, Joan Àngel d’

(Catalunya Nord, segle XVII)

Polític. Era primer cònsol de Prats de Molló (Vallespir) en 1670.

Destacà aleshores a la insurrecció contra l’ocupació francesa del Rosselló i les comarques veïnes. Els francesos el condemnaren a mort l’any esmentat. Aconseguí de fugir. Li foren confiscats tots els béns.

Albert, Guillem

(Perpinyà, segle XIV)

(o Guillem Adalbert)  Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest.

Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere.

Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida.

Albarracín i Broseta, Severí

(Llíria, Camp de Túria, 1850 – Barcelona, 5 febrer 1878)

Dirigent anarquista. Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista.

Fou designat membre del Consell Federal (al congrés de Saragossa, 1872) i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT (al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873).

Participà en els fets d’Alcoi (1873) i, perseguit, es refugià a Suïssa. Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès (nom d’un militant anarquista de Barcelona).

Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després.

Aguiló i Forteza, Francesc de Sales

(Palma de Mallorca, 1899 – Bogotà, Colòmbia, 1956)

Polític i escriptor. El 1921 es llicencià en ciències a la Universitat de Barcelona. Durant la II República realitzà una gran activitat cultural i política a Mallorca.

Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya.

Al seu exili colombià fou secretari del Patronat de Cultura Catalana i publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.

Zurdo de Olivares, Luis

(Madrid, 28 maig 1859 – Barcelona, 1927)

Ferroviari i polític. De professió maquinista de tren, participà activament en la política barcelonina i fou regidor de la ciutat (1903).

Pertanyent a l’ala més radical i extremista del lerrouxisme, el 1907 protagonitzà un assalt a trets a la redacció del setmanari “Metralla”; activament antisolidari, fou processat per rebel·lió militar arran dels fets de la Setmana Tràgica, i s’hagué d’exiliar a França.

El 1915, amb Santiago Valentí i Camp, se separà del Partit Radical.

Publicà els llibres Esperanza, la cautiva del Mediterráneo (1907), Veinte años de vida ferroviaria y diez y seis después (1911), i diversos treballs tècnics sobre locomotores i ferrocarrils.