Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Aguilar i Mendoza, Enric

(València, 1838 – 1882)

Advocat i polític. Fou regidor de l’ajuntament de València a l’època de la Restauració i secretari general de la Societat d’Amics del País de València.

Abril i Martorell, Ferran

(València, 31 agost 1936 – Madrid, 16 febrer 1998)

Polític. President de la Diputació de Segovia i procurador a Corts (1969-71).

Com a col·laborador d’Adolfo Suárez fou ministre d’Agricultura (1976-77), vicepresident tercer (1977-78) i ministre d’Economia i vicepresident segon del Govern (1978-80). Diputat (1979-82) d’UCD per València.

El 1982 abandonà la política activa.

Abd Alläh (varis)

Abd Alläh  (Illes Balears, segle X – 1036)  Valí de les Balears (1021-36). Primer a ocupar aquest càrrec, que el seu oncle, l’emir Mugähid de Dénia, creà per a ell.

Abd Alläh al-Balansï  (País Valencià ?, segle VIII – València, 823)  Governador de València (800?-823). Fill d’Abd al-Rahman I. Es rebel·là contra el seu germà petit, l’emir Hisäm I, i després contra el successor d’aquest, al-Hakam I, que el sotmeté i li atorgà el governament de gran part del Llevant, des d’Osca i Barcelona fins a Oriola. Poc abans de morir es revoltà de nou, aquesta vegada contra l’emir Abd al-Rahman II.

Abd Alläh al-Murtadä  (Illes Balears, segle XI – 1095)  Governador d’Ifrïqiya. Es deslligà del regne de Dénia quan aquest fou atacat i annexionat (1076) per al-Muqtadir de Saragossa. Cap al 1087 es declarà independent.

Abd Alläh ibn Abï al-Hafs ibn al-Mu’min  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Penúltim representant del poder musulmà a les illes. Fou destituït el 1208.

Abd Alläh ibn ‘Isäm al-Hawlänï  (Illes Balears, segle X – la Meca, Aràbia, segle X)  Noble. Fou nomenat pel poble, i el califa Abd al-Rahman III confirmà el nomenament. El 962 renuncià al càrrec i se n’anà en peregrinació a la Meca, on morí.

Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganïya  (Illes Balears, segle XII – 1203)  Emir de les Balears (1187-1203). Expulsà de les Balears els partidaris dels almohades i s’apoderà de Mallorca i de Menorca, però no d’Eivissa, ocupada per Abu-l-Abbas al-Siquilli. Protegí les accions piràtiques de la seva gent i establí relacions amb Gènova i Pisa. Els almohades el derrotaren i l’executaren.

Abd Alläh ibn ‘Iyäd  (al-Andalus, segle XII – Conca, Castella, 1147)  Militar. Lloctinent d’al-Sarqiyya, en nom del qual s’apoderà d’Oriola i de Múrcia durant la rebel·lió contra els almoràvits que presidí la invasió almohade. A la mort del seu cap, Ibn Iyad es declarà independent a València (1146). Morí l’any següent en combat contra els cristians.

Abd Alläh ibn Muhammad ibn Gänïya  (Illes Balears, segle XII – 1151/55)  Polític. Governador de Granada (vers 1145) i de València. Fill del governador almoràvit de Mallorca Muhammad ibn Ganiya, en ésser nomenat pel seu pare hereu del govern de Mallorca, fou mort pel seu germà Ishaq ibn Ganiya.

Abd Alläh ibn Müsà ibn Nusayr  (al-Andalus, segle VII – 714)  Polític. Governador d’Ifriqiya. El 707, quan encara no havia estat nomenat per al càrrec, capitanejà el primer assalt a les Balears, de retorn d’unes ràtzies per Sicília i per Sardenya. Se n’endugué un gran botí i, entre d’altres, capturà els governadors bizantins de Mallorca i de Menorca. Fou destituït i assassinat per ordre del califa Sulayman.

Abd Alläh ibn Tä’Alläh al-Kumí  (Illes Balears, segle XII – segle XIII)  Noble. Primer valí almohade de les Balears després de la conquesta als almoràvits (1203); al cap de poc temps, esdevingué almirall de l’estol almohade.

Abadal, Francesc

(Vic, Osona, s XVIII)

Prohom. Fou regidor i procurador general de Vic.

Per la seva destacada actuació cívica li fou conferit, el 1792, títol de segon grau de nobles catalans.

Vilanova, Àngel de

(València, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XVI)

Polític i militar. Descendent de Vidal de Vilanova, fou nomenat virrei de Sardenya (1515-29) per Ferran II de Catalunya i confirmat (1516) per Carles I de Catalunya.

Reuní el parlament ordinari de Sardenya (1518-23) i un d’extraordinari (1528). El mateix any rebutjà una incursió francesa sobre Sàsser.

Vila i Marieges, Enric

(Barcelona, 1888 – 1970)

Polític republicà. Militant de la Unió Federal Nacionalista Republicana, el 1913 fou dirigent de la joventut d’aquell partit.

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona del 1915 al 1919.

Velasco, Fernández de *

Veure> Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar  (lloctinent borbònic de Catalunya, 1696-97 i 1703-05).

Turell, Bernat

(Barcelona, segle XV)

Polític. Fou conseller quart de la ciutat. Tingué una activitat pública intensa.

Tubau, Jaume

(Catalunya, segle XIX – 1865)

Socialista. Fou publicista i orador en defensa del seu ideari.

El 1864 era un dels signants del document redactat per diversos socialistes barcelonins i adreçat als demòcrates espanyols.

Tomàs i Martí, Vicent

(València, 29 setembre 1898 – Artana, Plana Baixa, 1 febrer 1924)

Polític. Residí a Barcelona i fou assidu dels cercles literaris de Pompeu Gener. Es llicencià en medicina. Fou un dels promotors de l’Agrupació Nacionalista Escolar (1919) i fundà la Lliga de Solitaris Nacionalistes (1919), que realitzà una interessant tasca expansiva entre el 1920 i el 1923 (basava la seva actuació, especialment important a comarques, en la reivindicació idiomàtica i en la denúncia dels problemes agraris).

Amb Adolf Pizcueta, promogué una dissidència en la Joventut Valencianista (1923), arran de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera. Plenament conscient de la catalanitat del País Valencià, palesà una inequívoca simpatia per les idees socialistes.

Col·laborà a diversos periòdics; també publicà dues narracions curtes, Flor de drap i Campanes de la meva terra (1920) i la traducció d’alguns contes d’E.A. Poe.