(Manacor, Mallorca, segle XIX – 1855)
Cronista. Escriví el Llibre d’algunes notícies de lo que ha succeït i passat hasta el present, sobre diversos esdeveniments que tingueren lloc a Manacor, Palma i altres poblacions, del 1809 al 1851.
(Manacor, Mallorca, segle XVI – Palma de Mallorca ?, 1639)
Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d’educació d’òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633).
Amb l’aprovació d’Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).
Veure> Joan Lluís Vives i Marc (humanista i filòsof valencià, 1492-1540).
(Florència, Itàlia, 4 agost 1847 – Brandys nad Labern, Txèquia, 12 octubre 1915)
Arxiduc d’Àustria. Molt popular a l’illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s’hi instal·là.
Escriví un gran nombre d’estudis d’història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes.
Veure> Vilafranca, Lluís de (erudit caputxí mallorquí, 1770-1847).
(Ostende, Bèlgica, vers 1680 – Múrcia, 14 abril 1746)
Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Ramon Llull.
Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l’Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1742).
Veure> Bertran i Eixarch, Lluís (religiós dominicà i sant, 1526-81).
Veure> Mateu Lluís Simon i Delitala (jurista, polític i bibliòfil alguerès, 1761-1816).
Llogaret, situat en un coster, a l’esquerra de la riera de Callau.
(Castelló de la Plana, Plana Alta)
Antiga marjal de la costa, en procés de dessecament.
Dades dels Països Catalans 