Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Ishaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí

(Girona, segle XII)

Poeta hebreu. Autor d’una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

Fou el pare de Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí.

Harmonia del Parnàs, L’

(Barcelona, 1703)

Obres de Francesc Vicent Garcia i Torres (el Rector de Vallfogona). Títol abreujat de la primera edició, feta per l’Acadèmia Desconfiada el 1703 i reeditada el mateix any.

En l’edició, que inclou una biografia de l’autor i una sèrie de composicions laudatòries, intervingueren els anomenats Rector de Bellesguard (Joan Bonaventura de Gualbes), Rector de Pitalluga (Manuel de Vega i de Rovira) i Rector dels Banys (Joaquim Vives i Ximenes), i el Rector de Guialmons, el Rector d’Alcanà i el Rector de Valldonzella, que no han estat identificats.

Gralla (varis)

Bernat Gralla  (Lleida, segle XV – Barcelona, 1467)  Polític. Ciutadà honrat de Lleida. Quan fou detingut el príncep de Viana, va intervenir en els actes revolucionaris (desembre 1460). Fou designat diputat de la Generalitat (1464) un cop hagué esclatat la guerra contra Joan II.

Francesc Martí Gralla  (Catalunya, segle XVI – Lleida, segle XVI)  Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.

Nicolau Gralla  (Lleida, segle XIV – segle XV)  Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d’Antequera (1412).

Gibert (varis)

Enric Gibert  (Barcelona, 1824 – segle XIX)  Poeta. Autor de diverses composicions romàntiques, en part publicades.

Guillem Gibert  (Barcelona, segle XV)  Poeta. És autor d’un Complant (1461) a la mort del príncep Carles de Viana, que, malgrat la seva sinceritat, peca de retoricisme.

Jaume Gibert  (Catalunya, segle XVI)  Llatinista. Autor d’una gramàtica llatina.

Pau Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Bandoler. Inspirà amb les seves malifetes algunes cançons populars.

Vicenç Gibert  (Catalunya, segle XVIII)  Jurista. És autor de Theorica artis notariae (1772, 1828), obra elemental traduïda al castellà per Eugeni de Tàpia (1828-75).

Gebellí i Puig, Jordi

(Reus, Baix Camp, 5 gener 1932 – 2004)

Escriptor. Publicà poemes i articles a la “Revista del Centre de Lectura”, i dirigí la revista “Reus Setmanal”.

És autor del recull poètic Cercant el tu (1961) i Retorn a Seor (1984). Va reunir bona part de la seva poesia a La Lluna tàcita (1993).

Garriga i Lliró, Josep

(Barcelona, 1855 – 1898)

Periodista i poeta. Col·laborà activament a la premsa catalana del seu temps: “La Renaixença”, “La Bandera Catalana” (1875) i “Revista Catalana”, apareguda a Manresa del 1880 al 1882.

Garcia (varis)

Ferran Garcia  (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877)  Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.

Gabriel Garcia  (Tarragona, segle XV)  Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.

Joan Anton Garcia  (Catalunya, segle XVI)  Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.

Josep Lluís Garcia  (Catalunya, 1935 – )  Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.

Pere Garcia  (Catalunya, segle XV)  Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.

Galvany, Pere

(Catalunya, segle XV)

Poeta. És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, editada el 1896.

Fuster i Ortells, Joan

(Sueca, Ribera Baixa, 23 novembre 1922 – 21 juny 1992)

Poeta, periodista, pensador i assagista. Publicà assaigs d’estètica, crítica i història literària, i anàlisis sociològiques i polítiques del País Valencià, i és considerat l’intel·lectual valencià més important del segle XX i un dels màxims autors en llengua catalana.

Després dels seus primers llibres de poemes, inicià amb El descrèdit de la realitat (1955) la seva brillant etapa d’assagista dins un humanisme crític, el punt culminant de la qual fou Nosaltres els valencians (1962), que, junt amb Qüestions de noms i El País Valencià, publicades el mateix any, són peces essencials per a entendre la identitat nacional de València i dels Països Catalans.

Va ésser col·laborador habitual de diaris i de revistes, activitat que abandonà a principi dels anys 1980. Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i de les Valencianes en la seva primera edició (1981); doctor honoris causa per les universitats de Barcelona (1984), Autònoma de Barcelona (1985) i de València (1985); en aquesta última s’incorporà el 1983 com a professor no numerari, i el 1986 obtingué la càtedra d’Història Social de la Llengua Catalana, càrrec que exercí fins que es jubilà (1987).

Franquet i Serra, Josep

(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)

Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.

Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.