Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Rialp, Lluís de

Pseudònim literari del poeta i compositor Lluís Soler i Rialp.

Qalonimos ben Qalonimos

(Arles, Vallespir, 1287 – vers 1328)

Metge, poeta i traductor hebreu. El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Bohan (Pedra de toc), que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya.

Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester.

Puigverd, Antoni

Nom literari amb el qual és conegut el poeta i novel·lista Antoni Puigvert i Romaguera.

Puculull, Franci Joan

(Catalunya, segle XV)

Poeta. Autor de la convocatòria en vers d’un certamen poètic per a promoure una croada contra els turcs al qual contribuí amb una composició.

El 1450 mantingué una tençó amb Joan Fogassot, d’un interès molt relatiu.

Prudenci, Aureli

(Tarraconense, segle IV)

Poeta. Cità alguns dels seus contemporanis amb dades que faciliten llur identificació, com s’esdevé al seu himne als sants tarragonins.

Pròixida i de Centelles, Gilabert de

(València, segle XIV – Gènova, Itàlia, 1405)

Poeta. Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà d’Olf. Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395. Es casà amb Bernadona de Valleriola.

Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat. A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII.

Hom conserva vint-i-una poesies líriques seves, desconegudes fins el 1954; copiades en uns folis esborrats del cançoner Vega-Aguiló, foren llegides en aquesta data amb l’ajut de raigs ultraviolats.

Exclusivament amoroses, les seves poesies són dedicades a l’anàlisi subjectiva de la passió i mancades de notes objectives i anecdòtiques. Insisteix en els vells temes trobadorescs, com ara la crueltat de la dama, el llanguiment, etc. Fidel a la seva condició, es vanta d’ésser cavaller i ofereix curioses notes d’orgull.

Poeta essencialment cortesà, si bé es manté fidel als principis de la lírica dels trobadors i la seva llengua poètica és fortament aprovençalada, ofereix algun lleu ressò d’italianisme que podria fer pensar que coneixia la lírica de Dant.

Al seu breu cançoner, sens dubte resta d’una obra més considerable, hi ha versos colpidors i lapidaris, alguns d’ells amb una certa semblança amb moments del seu contemporani Jordi de Sant Jordi.

És possible que concorregués als certàmens poètics del consistori de Barcelona.

Pinhas ha-Leví

(Catalunya, segle XIII)

Poeta hebreu. Tingué correspondència amb el poeta castellà Todros Abü-l-‘Afiya.

Se’n conserven dues poesies religioses.

Perot Joan

(Nàpols, Itàlia, segle XV)

Poeta. Hom creu que podria ser un Pere Joan documentat a la cort de Nàpols el 1454. Per causes ignorades, fou empresonat a l’esmentada ciutat.

Se n’han conservat quatre poesies, escrites en captiveri. En dues d’elles invoca la protecció de la Mare de Déu i en una altra apel·la a la intercessió de Lucrècia d’Alagno, l’amistançada del rei Alfons IV el Magnànim. Aquestes composicions són bastant notables pel seu to directe i sentit.

Té també una poesia dins el cicle satíric de Bernat Fajadell, que és per cert una de les millors d’aquell conjunt.

Permanyer i Luocart, Ricard

(Barcelona, 5 octubre 1887 – 30 gener 1958)

Poeta simbolista. Fill de Ricard Permanyer i Ayats.

Sota l’influx de Carles Riba i López-Picó, publicà Poemes de tedi i de neguit (1927), A mig aire canta l’alosa (1947), El seguici del temps (1948), Poemes taciturns (1948), Ballet (1949), El somrís de Barcelona (1951), Més enllà dels sentits (1953) i L’ombra perdurable (1955).

Peris de Foces, Tomàs

(Aragó, segle XIV)

Cavaller i poeta. Fou conseller de Pere III de Catalunya, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castell-lleó.

Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte: una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca -amb qui l’unien lligams familiars-, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem.