Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Assam

(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)

Cavaller i poeta.

És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.

Arteaga, Maria de la Mercè

(Barcelona, s XIX)

Poetessa. Usava el pseudònim de Maria de la Mercè d’Arsay. Morí essent encara molt jove.

Havia publicat nombroses composicions a la premsa catalana.

Arrufat i Herrero, Josep

(l’Havana, Cuba, 1843 – Barcelona, 1883)

Pintor i poeta. La seva família tornà a Barcelona quan ell tenia 7 anys.

Intervingué en política a favor de les tendències catalanistes. Publicà un Recull de poesies catalanes.

Arolas i Bonet, Joan

(Barcelona, 20 juny 1805 – València, 25 setembre 1849)

Sacerdot i poeta romàntic. Traslladat de jove a València (1814), ingressà a l’orde dels escolapis (1819) i morí reclòs en un manicomi. Fundà el “Diario Mercantil de Valencia”.

Influït per Chateaubriand -que havia traduït-, Lamartine i Hugo, escriví, en castellà, a més d’una certa producció religiosa, unes obres amoroses i cavalleresques, plenes d’un to voluptuós, fantasies eròtiques i motius orientals (La hermosa Halewa, Poesías, caballerescas y orientales, 1840; Poesías, 1843).

En català va escriure un miracle de Sant Vicenç Ferrer.

Arnavat i Vilaró, Josep Maria

(Reus, Baix Camp, 24 octubre 1917 – 1976)

Poeta. De formació autodidàctica.

Influït per C. Riba i J.V. Foix, publicà Gamma (1946), Desfent silencis (1950), Els set pecats capitals (1963), Declaro pertot i enlloc (1963) i No us dono el braç a tòrcer (1976).

Alemany (cognom)

Enric d’Alemany  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes.

Guerau d’Alemany  (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646)  Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV)  Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.

Joan Alemany  (Catalunya ?, segle XVI)  Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).

Nicolau Alemany  (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI)  Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.

Pere Alemany  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz”. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.

Albertí, Jaume

(Girona, segle XIX – Girona ?, segle XIX)

Mestre, gramàtic i poeta.

A començaments del segle XIX compongué gran nombre de poesies en ocasió de totes les solemnitats i festes que celebrava la ciutat.

Zerahya ben Ishaq ha-Leví Gerundí

(Girona, 1130 – Provença, França, vers 1190)

Metge, poeta, gramàtic, filòsof i talmudista jueu. Fill d’Ishaq ben Zerahya. Estudià entre els mestres de Provença i establí escola a Lunèl.

Escriví tres llibres de dret talmúdic en estil acurat i elegant: el Sèfer ha-Saba, el Sela’ha-Mahloqet, contra Abraham ben David, i el Sefer ha-Maor, punt de referència dels talmudistes posteriors.

Escriví també cartes en prosa rimada i una trentena de poesies religioses.

Yehuda ha-Leví

(Catalunya, vers 1075 – 1161/78)

Poeta i apologista jueu. Enriquí la temàtica lírica hebraico-espanyola amb les Siònides, poesies en forma pròxima a la qasida àrab, i és autor de l’Himne de la Creació, amb influència d’Ibn Gabirol.

Entre el 1130 i el 1140 compongué en àrab l’obra Kuzarí, o Llibre de la prova i del fonament en defensa de la religió menyspreada (traducció del títol original), la qual és expressió d’un genuí sionisme.

Yeda’ya ben Abraham ha-Peniní

(Perpinyà, segle XIII – segle XIV)

(o Bonet Abraham)  Poeta, metge, filòsof i moralista jueu. Fill d’Abraham ha-Bedersí. Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona.

Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaslut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia. A 18 anys escriví una rèplica al Sone Näsim de Yehudà ibn Sabbetay, en defensa de les dones.

Escriví també comentaris filosòfics a l’Haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna.

Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Behinat ‘Olam, tractat moralitzant que ha tingut més de 70 edicions.