Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Al’abdarí

(València, segle XIII)

Escriptor àrab. Fou poeta i historiador.

Aguirre i Matiol, Josep

(Vilanova del Grau, València, 15 agost 1842 – València, 30 setembre 1920)

Comerciant i poeta. Un dels fundadors de Lo Rat Penat.

La seva poesia s’inspira bàsicament en la vida marinera, com en Lo peixcador, que obtingué la flor natural als Jocs Florals del 1883, i Caseta Blanca.

Com a comerciant, impulsà l’exportació de taronges i hortalisses a la Gran Bretanya i hi introduí modificacions importants, com l’embalatge en caixes, l’embolicat amb paper ceba, etc.

Aguiló i Romeu de Codinats, Joan

(País Valencià, segle XVI)

Militar i poeta. Senyor de Petrés (Camp de Morvedre), estigué al servei de Carles I de Catalunya. Fou governador de Castelló de la Plana, i Felip II el nomenà batlle general de València (1556).

Es dedicà també a les lletres, és autor d’un poema històric en català, avui perdut; conservem d’ell, però, un sonet, en castellà, publicat a l’edició castellana de l’Orlando Furioso d’Ariosto (1556).

Poc considerat per Zurita, Gil Polo, en canvi, l’inclogué entre els poetes elogiats al seu Canto del Turia (1564).

Aguiló i Pinya, Joan

(Palma de Mallorca, 1860 – Manacor, Mallorca, 1924)

Eclesiàstic i escriptor. Fou estimable la seva activitat com a arqueòleg.

És autor d’un recull de poesies d’inspiració religiosa titulat L’àngel de Natzaret (1910) i d’un Llibre de la vida de N.S. Jesucrist (1914).

Aguiló i Forteza, Tomàs

(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)

Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Balears.

Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes distints: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).

Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).

Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.

Aguilar, Melcior d’

(Rosselló, 1775 – 1838)

Escriptor. És autor de diversos reculls poètics.

Fou mantenidor dels Jocs Florals de Tolosa.

Aguilar, Joan Baptista

(València, segle XVII – 1714)

Dramaturg i poeta. Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València.

Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso (1680). Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època.

És autor de la comèdia Triunfos de marino y Fortunas de Heliogábalo (representada a València pels anys 1660) i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad (1688) de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep Perfecto político retrato de un príncipe perfecto.

Aguilar, Gaspar

(València, 1561 – 1623)

Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels segles XVI i XVII.

Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l’obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.

Aerbe, Ferran

(Aiora, Vall de Cofrents, segle XV – ?, segle XV)

Metge i poeta. Fou imitador d’Ausiàs Marc en la seva Obra contra adversa fortuna.

Abú (varis àrabs)

Abú Abdal·là ibn Alí Alcama  (Oriola, Baix Segura, segle XII – Almeria, Andalusia, 1147)  Genealogista àrab.

Abú Abdal·là Muhammad ibn Ialaf Ismail al-Sadafi  (València, 1036 – segle XI)  Historiador àrab. Fou poeta i jurista de mèrit. Escriví una història de la ciutat. Li és atribuïda una relació de la primera conquesta de València pels cristians.

Abú Amir ibn Iannac  (València, 1089 – 1152)  Historiador àrab.

Abú Amir Utsman  (Dénia, Marina Alta, segle XI – ?, segle XI)  Escriptor àrab. Destacà com a teòleg.

Abú Bahr ibn Alatsi  (Sagunt, Camp de Morvedre, 1048 – Còrdova, Andalusia, 1126)  Escriptor àrab. Fou molt fecund.

Abú Djàffar al-Battí  (València, segle XI – ? , 1095)  Historiador.

Abú Iasaa ibn Dihia  (València, 1150 – Egipte, 1235)  Escriptor àrab. Viatjà per orient i ocupà alts càrrecs a Egipte.

Abú-l-Càsim ibn Ferro ibn Halaf ibn Ahmad  (Xàtiva, Costera, segle XII – Egipte ?, segle XII)  Poeta. Les seves composicions són de caràcter didàctic. Devers la meitat del segle XII residia al Caire, dedicat a l’ensenyament.

Abú-l-Husain ibn Djubair  (València, 1145 – ?, 1217)  Historiador.

Abú-l-Motref Ahmad al-Marzumi  (Alzira, Ribera Alta, 1189 – ?, 1226)  Escriptor àrab. Escriví una història dels almohades i una altra de Mallorca, un poema descriptiu de València i una col·lecció d’epístoles.

Abü-l-Mundir  (Girona, segle XI – la Vila d’Eivissa, 1114)  Convers cristià. Nomenat pel valí de Mallorca representant seu a Eivissa. El 1114 defensà la Vila d’Eivissa de l’atac de la flota catalano-pisana poc abans de la invasió de Mallorca, però morí en el setge.

Abü Muhammad al-Garnatï  (Illes Balears, segle XII – Palma de Mallorca, 1229)  Noble. Darrer cadi i imam de Mallorca. Governà pocs mesos. Morí en la defensa de la ciutat durant el setge de Jaume I el Conqueridor.

Abú Muhammad ibn Abí Nars  (Illes Balears ?, 1029 – ?, 1095)  Jurista àrab. Fou conegut també per al-Homaidi. Tingué fama de gran savi i deixà una producció extensa. Sojornà a Bagdad.

Abú Muhammad ibn Alcama  (València, 1036 –  ?, 1115)  Historiador àrab.

Abú Talib al-Muntanabí  (Alzira, Ribera Alta, segle XI – 1126)  Historiador àrab.

Abú Zaid ibn Abd ar-Rahman ibn Muhammad ibn ats-Tsakar  (València, 1062 – Fes, Marroc, 1128)  Historiador àrab. S’establí a Fes, on es dedicà al comerç de llibres.