Arxiu d'etiquetes: espectacles

Ayxelà i Torner, Pere

Torero, més conegut pel seu nom artístic de Peroy.

Assaig de Teatre

(Barcelona, desembre 1994 – 2010)

Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.

La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.

Publicà 75 números (fins al 2010).

Alegria, Gil Vicente

(Lisboa, Portugal, 1842 – Barcelona, 16/oct/1908)

Promotor de circ. Fundador del famòs Circ Alegria (o Circo Ecuestre), inaugurat el 21 de maig de 1879 i instal·lat a la plaça de Catalunya, de Barcelona.

Hi actuaren les millors atraccions de l’època fins que, per exigències d’urbanització, fou enderrocat el 29 d’octubre de 1895.

Zotal Teatre

(Catalunya, 1981 – 1998)

Companyia teatral. Creada per Elena Castellar i Manel Trias, que ha produït espectacles que combinen diversos llenguatges escènics (dansa, mim, música) des d’una òptica arriscada i innovadora.

Les característiques visuals de les seves propostes han permès la realització regular de nombroses produccions específiques per a la televisió. En les seves escenificacions hi ha una continua exploració de l’ésser humà enfrontat a si mateix i a tot allò que l’envolta.

La seva tasca de recerca i creació teatral meresqué el premi Crítica Serra d’Or (1989). Han actuat a diversos països europeus i de l’Amèrica del Sud.

Zeleste

(Barcelona, 1973 – 5 octubre 2000)

Sala de concerts emblemàtica que esdevingué nucli de les activitats sòcio-musicals de la ciutat del final dels anys 1970, tot convertint-se en escola de música moderna i segell discogràfic.

Situada primer al carrer de l’Argenteria i després al carrer dels Almogàvers, veié néixer i actuar formacions com l’Orquestra Plateria i l’Orquestra Mirasol o músics com Gato Pérez (fundador del segell discogràfic Zeleste), Carles Benavent, Jorge Pardo, Pau Riba, Toti Soler, etc.

TV3 – TVC

(Catalunya)

Sigla de la Televisió de Catalunya.

Trobada Nacional de Bastoners

(Catalunya, 1976 – )

Festa bastonera anual, la més important del país.

Organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.

La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.

Trio Bartók

(Barcelona, 1973 – )

Conjunt de cambra. Integrat per M.C. Poch, piano, M. Gaspà, clarinet, i P. Serra, violí-viola, és una formació cambrística única a Europa com a grup formal de caràcter estable.

Ha actuat arreu de l’estat espanyol i a diversos països europeus. Ha estrenat nombroses obres de compositors catalans escrites expressament per al grup.

L’any 1979, sobre la base del Trio però amplificant la plantilla de manera flexible, formà el Grup Bartók, que dirigeix habitualment J.Ll. Moraleda.

Tricicle, El

(Barcelona, 1979 – 2016)

Grup teatral format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Especialitzats en el mim, el seu humor es mou entre l’absurd i l’anàlisi acurada de la vida quotidiana.

Es van donar a conèixer amb Manicòmic (1982), al qual seguiren Èxit (1984), Slàstic (1986), Terrrífic (1991), Entretrès (1996) i Tricicle 20 (1999), espectacle que és una antologia commemorativa dels seus vint anys a l’escenari.

Han treballat a la televisió, amb les sèries Tres estrelles i Xooof!, i al cinema amb el film Palace (1996) i diversos curtmetratges dirigits per Carles Sans.

Amb l’espectacle Hits (2016) es van acomiadar dels escenaris. El 2020 van rebre el Premi Nacional de Cultura.

Enllaç web: El Tricicle

TresxTr3s S.A.

(Barcelona, 1986 – )

Empresa teatral. Societat creada per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle, i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Paral·lel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla.

El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura.

Ha produït Mar i Cel (1998) i Cacao (2000), de Dagoll Dagom, Cómeme el coco, negro (1989), de La Cubana, o Terrífic (1992) i Tricicle 20, d’El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d’altra banda seu habitual de les actuacions de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Al teatre Poliorama programà espectacles com Pigmalió (1996), amb Dagoll Dagom, o Dakota (1997), de Jordi Galceran. Altres produccions de ressó foren El florido pensil (1997) i La bella Helena (2001).