Arxiu d'etiquetes: espectacles

ADB *

(Catalunya)

Sigla de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

Acció Cultural del País Valencià

(València, 1978 – )

(ACPV)  Institució. Creada per iniciativa de Joan Fuster. Té per objectiu l’estudi, la defensa i la promoció del patrimoni, cultural, artístic i natural del País Valencià. Entre els seus impulsors més notables s’ha destacat Eliseu Climent.

Ideològicament independent i autònoma en la seva gestió, és regida per una junta directiva elegida per l’assemblea general de socis (uns 6.500 el 1982), i és assistida per una junta consultiva i una junta de fundadors. La seva intensa activitat va orientada bàsicament a donar suport a altres entitats, a concedir beques i ajuts de treball per a investigacions i a promoure activitats concretes: conferències, exposicions, concerts i recitals, premis literaris, etc.

El 1988 acordà d’establir una coordinació formal amb Òmnium Cultural i l’Obra Cultural Balear. Ha estat distingida amb el premi d’actuació cívica de la Fundació Jaume I (1983) i amb la Creu de Sant Jordi (1984).

El 1997 promogué els Correllengua i el multitudinari homenatge a Joan Fuster, i l’any 1998 promogué un destacat homenatge a l’escriptor Enric Valor.

Enllaç web: Acció Cultural del País Valencià

Acadèmia de l’Alcàsser

(València, 1670 – segle XVII)

Institució. Els seus membres, entre els quals hi hagué Gaspar Mercarder i de Cervelló, es dedicaren a la representació de comèdies i sarsueles i al conreu de la poesia festiva, àulica i amorosa en castellà, rivalitzant amb l’Acadèmia del Parnàs.

Ambdues escoles signifiquen el moment final de la literatura barroca, que coincideix amb la mort de Calderón, en memòria del qual l’Acadèmia de l’Alcàsser publicà un volum de poesies titulat Fúnebres elogios (1681).

Xesco Boix *

Veure> Boix, Xesco  (músic, cantant i animador).

Xarxa Alcover

Veure> Projecte Alcover (coordinadora de teatre).

Teatre Lliure, Orquestra del *

Veure> Orquestra de Cambra del Teatre Lliure.

Sala Beethoven

Veure> Teatre dels Camps Elisis, després Teatre Líric – Sala Beethoven (sala d’espectacles).

Prada – Pau Casals, Festival de

(Prada, Conflent, 1950 – )

Cicle d’audicions musicals, fundat per Pau Casals. La idea fou suggerida per Albert Schweitzer, inicialment com un únic cicle de concerts commemoratius del bicentenari de J. S. Bach. Pau Casals hi accedí i trià Prada com a mitjà d’actuar als Països Catalans sense fer-ho a l’estat espanyol, del qual s’havia exiliat el 1939.

Acabat el cicle, Pau Casals decidí repetir-lo l’any següent, amb música de cambra d’autors diversos, i així esdevingué un festival de caràcter anual. Se celebra habitualment a l’església de Sant Pere, de Prada, i ocasionalment a Sant Miquel de Cuixà, a Perpinyà i a diverses esglésies romàniques de la comarca.

Intervenen grans directors i intèrprets de música clàssica. Les actuacions de Pau Casals com a violoncel·lista (també actuà com a director d’orquestra) esdevingueren cèlebres i acabaven sempre amb la interpretació del Cant dels ocells.

El Festival gaudí de la presència de Pau Casals fins el 1966, en què hom commemorà els 90 anys del fundador.

Enllaç web: Festival Pau Casals

Palaus de l’Exposició i Fira de Mostres de Barcelona

(Barcelona, 1929)

Veure> Exposició Internacional de Barcelona.

Legió d’Honor, La

(Catalunya, 1930)

Opereta amb text de V. Móra i Alsinella i música de R. Martínez i Valls, estrenada a Barcelona.

Ha romàs al repertori líric català; hom l’ha enregistrada en disc.