(Comtat / Marina Alta / Safor)
Massís muntanyós (1.013 m alt), que forma part del sector septentrional de les carenes bètiques més orientals.
S’estén en direcció sud-oest – nord-est i enllaça per l’estret de l’Orxa amb la serra de Benicadell (oest), i a l’est amb les serres de Gallinera i Mostalla; limitada per ponent pel riu d’Alcoi.
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià i Aragó (Terol).
Assoleix 1.301 m alt a la mola de Santa Catalina i 1.203 m a l’alt del Mampedroso.
(Benifallim, Alcoià / la Torre de les Maçanes, Alacantí)
Alineació muntanyosa (1.252 m alt), al límit de les dues comarques.
Serra (2.763 m) del Pirineu axial, situada al nord del massís del Canigó, que separa les dues comarques, així com la conca de la Tet (vessant septentrional) de la conca del Tec (vessant meridional).
Assoleix la seva màxima altitud al pic de Tretzevents.
(Barxeta / el Genovés, Costera / Benigànim, Vall d’Albaida)
Sector de la serra Grossa, entre els tres municipis, a llevant del riu d’Albaida, continuació de la serra de la Creu, que separa les dues comarques.
Culmina a 486 m alt.
Masia, al nord del terme, vora el límit amb el de Villores, al vessant oriental de la serra de les Refoies, que forma el límit amb Aragó.
(Alcoià)
Massís muntanyós (1.206 m alt), que separa la foia de Castalla (Onil) de la vall de Biar.
(Monòver / la Romana de Tarafa, Vinalopó Mitjà)
Alineació muntanyosa (1.053 m alt), constituïda per materials calcaris blancs liàsics i juràssics sobre el trias alpí.
Termenal dels dos municipis, al límit amb els del Pinós de Monòver i de l’Alguenya.
(Serra de Portaceli, Camp de Túria)
Massís i cim (798 m alt) de la serra de la Calderona, al nord-oest del poble.
(Algaida, Mallorca Pla / Llucmajor, Mallorca Migjorn)
Elevació de l’illa, que constitueix el darrer estrep de la serralada de Llevant pel sector sud-oriental. És situat sobre un altiplà d’uns 200 m d’altitud, al límit entre els dos municipis. El conjunt muntanyós emergia ja durant l’era secundària d’un mar epicontinental que cobria les futures illes Balears.
Els cims més importants són el puig de Randa (543 m) i el puig de Son Roi (501), separats entre ells per una vall que aprofita la carretera dels santuaris de Nostra Senyora de Cisa i de Cura.
La vegetació natural es compon de pinedes, bosc baix i garrigars.
Dades dels Països Catalans 