(ort ant: Ansies) Antiga quadra, estesa damunt de la serra d’Encies, contrafort meridional de la serra del Port de Comte que culmina a 1.331 m alt al sud del coll de Jou i que separa les valls del Cardener i de la ribera Salada.
Depèn de la parròquia de Canalda.
Gran cinglera, que domina la vall d’Ora, damunt Sant Lleïr de la Vall d’Ora, límit meridional de l’altiplà de Busa.
L’antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d’Arques pel grau de la Creu.
Serra que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Castuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
Afluent dretà de la Garona, que neix a la serra d’Arenyo i desemboca al seu col·lector a Gessa.
A la seva dreta, al peu de la serra de Corilla (o de Sant Martí), hi ha l’ermita de Sant Martí de Corilla.
Relleu (1.644 m alt) oriental de la serra d’Ensija, al límit amb el terme de Fígols de les Mines.
Forma un escarpament d’un centenar de metres que destaca l’anticlinal de la serra d’Ensija.
Santuari de la Mare de Déu de Collbàs. Prop del coll Bas, al camí de Carme a Igualada.
L’església, esmentada ja el segle XIV, fou refeta a la fi del segle XVIII.
Dóna nom a la serra de Collbàs, que limita pel nord la vall de la riera de Carme.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Contrafort oriental (824 m alt) de la serra de Malforat.
Domina, al sud, la confluència de la riera de Bianya i el Fluvià i resta limitada, al nord, per la riera de Carreres.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Poble, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve, situat damunt el serrat de Castellnou (1.074 m alt).
Dades de Catalunya 