Arxiu d'etiquetes: serres

Tormo, serra del

(Ribera d’Ebre)

Sector de l’esquerra de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que limita pel nord la conca de Móra, que és travessada pel riu a través del pas de l’Ase.

Culmina a 530 m alt (la Cogulla) i a 525 m alt (el Tormo) i és termenal de Vinebre i la Torre de l’Espanyol, al nord, i de Garcia i el Molar (Priorat), al sud.

Tallat, serra del

(Conca de Barberà / Urgell)

Serralada, que limita els altiplans del sector segarrent de l’Urgell, continuació cap a l’oest de la serra de Forés, termenal dels municipis de Senan i Vallbona de les Monges, al nord, i l’Espluga de Francolí i Rocafort de Queralt, al sud.

Culmina a 804 m alt, prop de l’antic monestir del Tallat.

Darrerament s’hi ha construït un parc eòlic.

Sobremunt, serra de

(Osona)

Alineació muntanyosa de la comarca, que limita la plana de Vic (termes d’Orís i de les Masies de Voltegrà) amb el Lluçanès (Sobremunt i Sant Boi de Lluçanès) i separa les aigües de les rieres de Talamanca i Sorreigs.

Al seu cim culminant (950 m alt) hi ha l’església de Santa Llúcia de Sobremunt. En un contrafort meridional s’alça el castell de Voltregà (855 m alt).

Sobremonestero, serra de

(Espot, Pallars Sobirà / la Torre de Capdella, Pallars Jussà)

Serra de la zona axial pirinenca, contrafort occidental del pic de Peguera, que separa la coma de Monestero, al nord (a la vall d’Espot), de la capçalera de la vall Fosca.

Culmina al pic de Mar (2.845 m alt).

Setcomelles, serra de

(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)

Contrafort oriental de la serra de Sant Gervàs (turó de la Capcera, 1.696 m alt), de la qual és separat pel coll de la Pedraficada, termenal dels municipis del Pont de Suert, Tremp, Conca de Dalt i Senterada.

Sauva Negra

(Castellcir, Moianès / Centelles / Sant Martí de Centelles, Osona)

Massís muntanyós format pels contraforts septentrionals del puig Oriol (972 m alt), que enllaça, per l’est, amb les altes cingleres del castell de Centelles, al límit dels tres municipis.

Limita pel nord i per l’est amb el curs de la riera de Castellcir (dit, a la capçalera, torrent de Sauva Negra). És característica, pel seu caràcter residual, la important fageda de Sauva Negra.

Sardera, la

(Segrià / Llitera / Baix Cinca)

(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.

Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.

Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.

Sant Salvador, serra de

(el Pont de Claverol, Pallars Jussà)

Contrafort oriental de la serra de Lleràs, a l’antic municipi de Toralla i Serradell, que limita pel sud la vall del barranc de Serradell, on s’assenta l’ermita de Sant Salvador (1.216 m alt), de la parròquia de Toralla.

Sant Mateu, serra de

(Teià i Vilassar de Dalt, Maresme / Vallromanes, Vallès Oriental)

Bloc central de la Serralada Litoral Catalana, el més baix i el més proper al litoral en l’àrea del Maresme, on la plana litoral és més deprimida.

S’estén entre els tres municipis, amb les altituds màximes al turó de Lledó (496 m), l’església de Sant Mateu, que centra un veïnat del municipi de Premià de Dalt (490 m) i el proper turó de Sant Mateu (500 m).

Aquest nivell superior és constituït per una superfície d’erosió, tallada damunt les granodiorites que coronen la serra, lleugerament basculada.

Fa de divisòria hidrogràfica entre les rieres que vessen directament a mar (rieres de Premià, de Teià) i les que aflueixen al Mogent (de Vallromanes, la més important; d’Ardenya o de Vallmanya).

Sant Mamet

(Noguera)

Serra exterior del Prepirineu (1.374 m alt), que s’estén en direcció nord-oest – sud-est, transversalment al Montsec de Rúbies.

Els seus vessants septentrionals delimiten la conca de Meià, i al seu peu (pel sud) passa el Segre, que conflueix al congost d’origen epigènic de Camarasa amb la Noguera Pallaresa, la qual corre encaixonada i limita aquest massís calcari per la banda occidental.