Arxiu d'etiquetes: serres

Aurati, serra d’

(Pallars Sobirà)

Serra (2.021 m alt), que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Guingueta d’Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia.

Alberes, les

(Catalunya / Catalunya Nord)

Ramal orogràfic pirinenc.

Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.

Verdera, serra de

(Alt Empordà)

Sector (670 m alt) de la serra de Rodes, on hi ha les restes del castell de Sant Salvador de Verdera o castell de Verdera, prop del monestir de Sant Pere de Rodes.

Verd, serra del

(la Coma i la Pedra, Solsonès / Gósol, Berguedà / Tuixén, Alt Urgell)

Massís muntanyós (2.274 m alt) del Pre-pirineu, divisòria dels tres municipis, entre les serres d’Ensija (a l’est) i de Port de Compte (a l’oest).

Als seus vessants neix el Cardener, afluent del Llobregat.

Valliplana, serra de

(Benifallet, Baix Ebre / el Pinell de Brai, Terra Alta)

Sector de la dreta de l’Ebre, de l’alineació muntanyosa que forma el congost de Barrufemes, aigua amunt de l’aiguabarreig de la Canaleta, entre els dos termes.

Vacanera, serra de

(Bausén, Vall d’Aran)

Sector de la serralada que separa la Vall d’Aran de Comenge, entre el coll de Vacanera (1.976 m alt) -on hi ha l’estanyó de Vacanera– i el pic de Vacanera (2.193 m alt).

Vaca, coma de

(Ripollès)

Vall de la comarca, a la capçalera de la conca del Freser, que davalla del pic de la Fossa del Gegant i del pic de Vaca (2.833 m alt), al límit amb la vall conflentana de Carançà.

És limitada, a l’oest, per la serra de Torreneules, i a l’est, per la serra de Vaca (que s’uneix al coll de Tirapits, a la línia de crestes que separa el Ripollès del Conflent).

És drenada pel torrent de la coma de Vaca (on hi ha el refugi Manelic, de la Federació Catalana de Muntanyisme) que s’uneix al Freser.

Turp, serra de

(Alt Urgell)

Sector d’una de les serralades més meridionals dels Pre-pirineus, estesa, en direcció sud-oest – nord-est, des del Segre (on forma la part oriental de l’estret d’Aubenç) i la serra d’Odèn.

Culmina a 1.578 m alt, punt termenal dels municipis de Fígols i Alinyà, Coll de Nargó i Oliana.

Tumeneia, serra de

(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)

Sector de la línia de crestes de la zona axial pirinenca que separa la Vall d’Aran de la vall de Boí, entre els massissos de Besiberri i del Montardo. Culmina a 2.886 m alt.

Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar; al vessant meridional, els estanys de Tumeneia, a la capçalera de la Noguera de Tor.

Tosa d’Alp, la

(Berguedà / Baixa Cerdanya)

Massís del Pirineu axial, situat entre la serra de Moixeró i el massís de Puigllançada, amb els quals enllaça.

És format per materials calcaris de color gris blanquinós del devonià, molt resistents a l’erosió, que donen un relleu abrupte accentuat per l’empremta glacial. Té una estructura complexa, i presenta una capa de desplaçament de diversos quilòmetres, per la qual cosa la sèrie calcària devoniana descansa sobre els materials del carbonífer.

La vegetació natural és escassa per la manca de sòl.

Assoleix 2.531 m d’altitud.