Arxiu d'etiquetes: serres

Aixa, castellet d’

(Alcanalí / Xaló, Marina Alta)

Restes d’un antic castell (606 m alt) entre els dos municipis.

Situat al cim de la serra del castellet d’Aixa (o del Castellet de la Solana), termenal dels dos municipis.

Aitana, serra d’

(Marina Baixa / Comtat)

Serra (1.558 m alt) entre les dues comarques, forma part de la serralada Subbètica entre el Puigcampana, que accidenta el litoral al nord de Benidorm, i el massís d’Alcoi.

La tectònica és típicament subbètica i especialment visible en el vessant nord, en el qual una falla inversa l’eleva damunt la vall de capçalera del Guadalest.

Vegetació de pins i carrasques residuals.

Agulles, serra de les

(Ribera Alta / Safor)

Serralada entre els límits de les dues comarques.

La part més extensa es troba dins el municipi d’Alzira (Ribera Alta) i la resta en els de Benifairó de Valldigna i Tavernes de la Valldigna (Safor), paral·lela de la serra de Corbera, amb petites elevacions (de 500 a 550 m alt, amb el màxim de 564), però amb forta accidentació.

La natura calcària de la roca ha originat les nombroses fonts. Les valls de Casella i de l’Estret limiten la serra pel nord i pel sud, respectivament.

Agulles, les -Anoia-

(el Bruc, Anoia)

Regió, la més occidental del massís de Montserrat.

Agullent, serra d’

(Vall d’Albaida / Comtat)

Zona muntanyosa, estesa d’est a oest, entre el port d’Albaida i el riu Clariano. És el límit entre les dues comarques.

El punt culminant és la Covalta (889 m), prop del port d’Albaida.

Aguilar, l’

(Sella, Marina Baixa)

Caseriu, al vessant septentrional de la serra d’Aguilar (889 m alt), que separa les valls de Sella i de Relleu.

Agudells, els *

(Barcelona)

Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

Ador (Safor)

Municipi de la Safor (País Valencià): 13,34 km2, 50 m alt, 1.411 hab (2014)

Estès per la plana al·luvial de l’horta de Gandia (canaleta d’Ador) i part de les muntanyes que l’envolten (serra d’Ador). Un sector del terme, anomenat la Marjuquera, es troba separat de la resta del territori pel municipi de Palma de Gandia; el sector principal s’estén entre el riu d’Alcoi i el Vernissa.

L’agricultura de secà (garrofers, cereals, oliveres, vinya i ametllers) i de regadiu (tarongers, hortalisses i cereals), que dóna feina a dues terceres parts de la població activa, juntament amb l’apicultura, són les principals fonts de riquesa del municipi.

El poble, antiga alqueria islàmica (castell d’Ador), està emplaçat a la zona de contacte de la plana al·luvial i la muntanya; l’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Loreto.

Dins el terme hi ha els caserius de la Canaleta i l’Alfàs, i el despoblat de Navesa. A la partida de Raconx s’ha trobat vestigis d’una important vil·la romana.

Enllaç web: Ajuntament

Voltor, serrat

(Fígols de les Mines / Saldes / Vallcebre, Berguedà)

Contrafort oriental (2.271 m alt) de la serra d’Ensija, termenal dels tres municipis.

Vila-seca -Solsonès-

(Navès, Solsonès)

Masia i església (Sant Martí) romànica, dins el terme de la Vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, al sud del Soler de Gramoneda, a la serra de Vila-seca (1.210 m alt).

El 1545 encara hi residia un capellà.