(Barcelona, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Ciutadà honrat. Tingué una actuació política notable al govern provisional català durant el setge de la capital en 1713-14.
Pertanyia a les Juntes 24ª i 18ª. També era membre del Consell de Cent. Hi restà encara després de les eleccions municipals de 1713.
A la caiguda de Barcelona, els borbònics li confiscaren els béns.
(Barcelona, 1671 – Catalunya, després 1713)
Jurisconsult. Ciutadà honrat de Barcelona, fou doctor en lleis i exercí com a advocat. El 1708 era oficial del braç militar; durant la guerra de Successió fou partidari de Carles III.
Amb el pseudònim de Rector dels Banys participà en la primera edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, juntament amb Manuel de Vega i Rovira i Joan Bonaventura Gualbes; hi inclogué un elogi d’aquest últim i dos sonets adreçats a F. Vicent Garcia.
(Flaçà, Gironès, segle XVII – Viena, Àustria, vers 1740)
Militar. El 1713 era tinent coronel. Es destacà en el setge de Barcelona (1713-14), on lluità contra els filipistes. Participà en el combat de la Creu Coberta i es distingí en diverses accions.
Detingut en caure la ciutat, fou tancat al castell d’Alacant; passà més tard a la Corunya, on participà en l’intent de fuga d’Antoni de Villarroel.
El 1719 passà al castell de Segòvia, fins que fou alliberat arran de la pau de Viena (1725).
(Oliana, Alt Urgell, 1663 – Viena, Àustria, 5 juny 1741)
Notari, doctor en ambdós drets i ciutadà honrat de Barcelona. Fill del notari Ramon Vilana Perles. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697, durant les invasions franceses de Catalunya.
En pujar al tron Felip IV de Catalunya-Aragó, es mostrà austriacista, i fou empresonat pel lloctinent Fernández de Velasco. Alliberat per la victòria austriacista del 1705, llegí a la cort de 1705-06 el discurs de proclamació del rei arxiduc Carles III, en català.
Fou nomenat protonotari del Consell d’Aragó, i més tard secretari d’estat per als afers hispànics, passant per damunt del rígid escalafó que tradicionalment caracteritzava la monarquia austríaca, fet pel qual fou malvist pels cortesans; amb tot, sabé maniobrar hàbilment entre les intrigues cortesanes i assolí una influència política notable. També rebé el títol de marquès de Rialb (1708).
El 1713 acompanyà l’emperadriu quan aquesta sortí de Barcelona cap a Viena, però ell restà un quant temps a Milà. Més tard passà a la cort de Viena, i hi organitzà el conjunt de refugiats catalans i aragonesos que s’hi refugiaren, subvencionats per l’emperador. Fou secretari d’estat i cap del Consell d’Espanya creat a Viena per als afers hispànics.
Deixà unes memòries, en alemany, que foren publicades per Wolff el 1854. Hom li ha retret el poc èxit de les seves gestions per a impedir el subjugament de Catalunya per Felip V d’Espanya. Sembla que no tornà mai a Catalunya.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Resident a Barcelona i germà d’Antoni. Fou capità de la Coronela el 1684 i el 1697.
El 1705, suspecte de ser austròfil, fou expulsat de Barcelona pel virrei Velasco, i s’uní al campament aliat de Carles d’Àustria. El 1706 fou altra vegada capità de la Coronela, durant el setge infructuós de Felip V.
Assistí a la Junta de Braços de 1713 que decidí la continuació de la resistència catalana. Es quedà a Barcelona durant el setge de 1713-14 i fou novament capità de la Coronela. Manava la companyia de Boters, i amb la qual col·laborà a la defensa.
A les eleccions de novembre de 1713 sortí elegit entre els aristòcrates que entraren al Consell de Cent de Barcelona.
(Barcelona, segle XVII – Sant Miquel del Fai, Vallès Oriental, segle XVIII)
Cavaller. Germà de Francesc. El 1705 prestà obediència a Carles d’Àustria, al campament aliat davant de Barcelona.
L’any següent defensà la capital, durant el setge establert per Felip V, com a capità de la Coronela. Assistí a la Junta de Braços de 1713.
Disconforme amb la votació final de resistència a ultrança, i malgrat l’actitud combativa del germà, se n’anà de la capital abans del setge borbònic i es retirà a Sant Miquel del Fai.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. Serví de capità a la Coronela de Barcelona el 1684 i el 1697. El 1705 era considerat austròfil, per això fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic Velasco, i es presentà al campament aliat per prestar obediència a Carles d’Àustria.
El 1706 fou encara capità de la Coronela arran del setge de Felip V. El 1709 fou enviat pel rei Carles a Vic, per reforçar-hi la mobilització davant l’avanç francès.
El 1713 assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V; fou un dels qui signaren una protesta escrita contra la decisió del Braç Militar favorable a la submissió.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Cavaller. El 1704, suspecte d’afecció a Carles d’Àustria, fou expulsat de Barcelona pel virrei borbònic, Velasco. Prengué efectivament les armes al bàndol austriacista durant la guerra de Successió.
El 1707 era capità del regiment de cavalleria de Morràs. Sortí amb 100 homes d’Ariza (Aragó), i entrà a Castella per Monteagudo. Sotmeté alguns pobles per la part d’Almazan (Sòria). En dos cops de mà capturà 3.200 caps de bestiar.
Dos anys després era tinent coronel del mateix regiment i fou encarregat d’alguns atacs entre Balaguer i Montsó.
El 1713 restà al marge de la resistència final catalana, retirat a Sant Miquel del Fai.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. El 1697 fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de Vendôme. Actuà d’habilitador del Braç Militar a les Corts de 1701-02. Seguí el partit de Carles d’Àustria.
En 1705-06 fou altra vegada habilitador a les Corts presidides pel nou sobirà. També hi rebé el títol de comte. El 1706, arran de l’ofensiva de Felip V contra Catalunya, fou destinat a fomentar la reacció comarcal. Exercí funcions d’ajudant del príncep Enric de Darmstadt.
L’any següent fou un dels nobles que assumiren el comandament al front de Lleida. Organitzà milícies a la costa del Principat el 1710. Fou un dels encarregats d’acompanyar les forces expedicionàries angleses i franceses quan aquestes evacuaren el 1712.
El 1713, duent la procuració de Lluís Roger de Llúria i Saportella, assistí a la Junta de Braços que decidí la resistència contra Felip V.
(Barcelona, segle XVII – Viena, Àustria, 2 agost 1745)
Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.
El 1705 fou nomenat alferes, amb grau de sergent major, del famós regiment de Guàrdies Catalanes. El 1706 combaté a la defensa de Barcelona i a l’ofensiva d’Aragó. El 1713 fou nomenat sergent major del regiment del Roser, i ascendí a tinent coronel.
Per l’octubre de 1713 comandà les forces de terra que embarcaren cap a Mallorca i tornaren a la capital amb el comboi provinent d’aquella illa.
L’11 de setembre de 1714, a les ordres del coronel Blai Ferrer, estava la castell de Montjuïc, on estigué una mica al marge de la gran batalla.
Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns i el detingueren. Sense cap procés, fou empresonat onze anys, primer a Pamplona (1714-19) i després a l’alcàsser de Segòvia (fins al 1725) en que fou alliberat, gràcies a la pau signada entre Espanya i l’Imperi.
