Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Busquets i Mitjans, Francesc

Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc (militar austriacista).

Brandenburg-Ansbach, Joan de

(Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525)

Noble al servei de la casa d’Àustria. Formava part del seguici de Carles III de Catalunya i es casà a Barcelona l’any 1519 amb Germana de Foix, vídua del rei Ferran II de Catalunya-Aragó (1519), per l’interès que Carles I tenia d’aconseguir la influència de Germana de Foix en la seva elecció com a emperador d’Alemanya.

Després d’assistir a la coronació imperial de Carles VI a Aquisgrà, el 1523 fou nomenat capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n’era lloctinent general.

Bosch, Bernat

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l’estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport.

Era patró de la barca armada Sant Sebastià.

Bòria i Gualba, Josep de

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.

El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.

Bordes, Ramon

(Barcelona ?, segle XVII – Itàlia ?, segle XVIII)

Militar. Era tinent coronel durant el setge de Barcelona (1714); manà la Companyia de la Quietud, que mantenia l’ordre públic.

Detingut després de la rendició, pogué passar a Gènova el 1719.

Barrufet, Marià

(Blancafort, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)

Guerriller. Fou molt tenaç a mantenir-se en armes contra Felip V. Hi continuà fins a les darreres actuacions pel Camp de Tarragona, en 1726.

Basset i Ramos, Joan Baptista

(Alboraia, Horta, 1654 – Segòvia, Castella, 15 gener 1728)

Militar. Sentenciat a mort per homicidi, s’evadí a Itàlia, on seguí la carrera militar. Emigrà a Àustria, on entrà a l’exèrcit imperial i participà en diverses campanyes a Hongria i al Milanesat.

Tornà a Espanya el 1705 durant la guerra de Successió comandant un reduït grup de forces aliades que desembarcà a Dénia (17 agost 1705) i que aconseguí captar el coronel Rafael Nebot, el qual es passà al camp austriacista amb d’altres caps borbònics. Això permeté a Basset d’ocupar Oliva, Gandia, Tavernes de la Valldigna i Alzira, i, finalment, d’entrar a València (15 desembre 1705), on fou rebut per la població com un alliberador.

L’arxiduc Carles premià aquesta acció amb l’atorgament del marquesat de Cullera i de la senyoria de l’Albufera a la seva mare. Fou nomenat governador militar de Xàtiva (març 1706), ciutat que hagué de defensar d’un intent de reconquesta per part del comte de Las Torres i que fortificà sòlidament.

Derrotades les tropes aliades a Almansa (1707), seguí l’exèrcit austriacista, però refusà d’abandonar el Principat amb les tropes imperials el 1713. A Barcelona li fou confiat el comandament de l’artilleria de la ciutat, amb el grau de general (juliol 1713).

Durant el setge de Barcelona suplí la inferioritat del material amb l’habilitat del seu comandament i amb la preparació dels artillers, que practicaren el tir d’esclat enlairat amb granada de metralla; des del setembre de 1713 dirigí també el cos d’enginyers de la plaça.

Després de l’Onze de Setembre, i vulnerant els acords de la capitulació, fou detingut el 22 de setembre de 1714, i conduït en vaixell a Alacant, on hi havia la cort borbònica, i després, a peu, al castell d’Hondarrabia, al País Basc, on restà empresonat en condicions especialment dures fins al 1719, que fou traslladat a Segòvia, on el 1725 per la pau de Viena, fou alliberat, però degut al seu greu estat de salut, no pogué anar fins a Viena i morí a Segòvia en la més absoluta indigència.

Berardo i de Morera, Antoni de

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Cavaller. Fill de Francesc de Berardo i d’Espuny.

En la junta de braços de Barcelona (juny-juliol de 1713) fou partidari de la resistència a les tropes filipistes, malgrat l’abandó de les tropes aliades.

Morí durant la defensa en el setge de Barcelona.

Barberà, marquès de

Veure> Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (polític austriacista).

Baixeres, Francesc

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Militar. Lluità contra les forces borbòniques durant la guerra de Successió i participà en l’expedició de Berenguer per terres del Principat (1713) i en el setge de Barcelona (1714).