Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Puig i Sorribes, Francesc

(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)

Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).

Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.

Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.

Padilla, Pere de

(les Borges del Camp, Baix Camp, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Defensà Barcelona de l’atac borbònic. La nit del 13 al 14 d’agost de 1714 resulta ferit en la defensa del baluard de Santa Clara.

S’exilià després de la caiguda de la ciutat.

Niubó i Bernadàs, Ignasi

(Catalunya, segle XVII – 1714)

Militar austriacista. Participà en l’ofensiva del 1706 per alliberar Aragó i sobresortí en l’atac a Tauste.

Durant el setge de Barcelona del 1713 i del 1714 participà en la defensa de diversos llocs de la ciutat.

Nebot, comtat de

(Catalunya, segle XVIII)

Títol, concedit el 1713 a Rafael Nebot i Font per l’emperador Carles III, fou l’únic titular.

maulets

(País Valencià, segle XVIII)

Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.

Maians, Francesc

(País Valencià, segle XVII – segle XVIII)

Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l’11 de setembre.

Empresonat als castells d’Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.

Esteve (varis)

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Duran (varis)

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Darmstadt, Jordi de

Veure> Jordi de Hessen-Darmstadt (militar imperial austriacista).

Cortada, Antoni de

(Manlleu, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Noble austriacista. Fou un dels promotors de l’entrada de Catalunya al costat dels aliats, en la guerra de Successió espanyola.