Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Esteve (varis)

Gaspar Esteve  (Barcelona ?, segle XV – segle XVI)  Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.

Rafael Esteve  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.

Vicenç Esteve  (Barcelona, segle XVIII – 1788)  Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.

Duran (varis)

Antoni Pau Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Francesc, Vicenç i Josep de Duran i Móra.

Baltasar Duran  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta. Ensenyà filosofia. Fou exiliat a Itàlia arran de l’expulsió decretada per Carles III. Escriví una Relación de les festes celebrades a Vic en ser proclamat rei Ferran VI.

Eudald Duran  (Ripoll, Ripollès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou organista de l’església parroquial de Camprodon. Se’n conserven una missa per a dues veus i violins i dos credos polifònics.

Francesc Duran  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Notari. Exercí a Barcelona en 1695-1718. Membre del Consell de Cent, es negà a comunicar-ne les deliberacions al lloctinent filipista Francisco de Velasco, i fou empresonat. Amb el govern del rei-arxiduc Carles III recuperà el càrrec. Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou partidari de continuar la lluita contra l’exèrcit borbònic.

Josep Duran  (Catalunya, segle XVII)  Terratinent. El 1686 figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell.

Darmstadt, Jordi de

Veure> Jordi de Hessen-Darmstadt (militar imperial austriacista).

Cortada, Antoni de

(Manlleu, Osona, segle XVII – segle XVIII)

Noble austriacista. Fou un dels promotors de l’entrada de Catalunya al costat dels aliats, en la guerra de Successió espanyola.

Cordelles i Ramanyer, Francesc de

(Barcelona, 1650 – Gerri de la Sal, Pallars Sobirà, 1739)

Eclesiàstic. Abat del monestir de Gerri. Austriacista, fou un dels promotors de les Corts celebrades a Barcelona el 1705.

Presidí la junta de braços reunida a Barcelona (del 30 juny al 6 juliol 1713) que decidí la resistència de Catalunya contra Felip V.

Comelles i de Puig, Joan Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Mercader. Pertanyia al Consell de Cent. Fou membre del govern provisional català al període 1713-14.

Després de la capitulació, els borbònics li confiscaren els béns.

Busquets i Mitjans, Francesc

Veure> Bosquets i Mitjans, Francesc (militar austriacista).

Brandenburg-Ansbach, Joan de

(Plassenburg, Alemanya, 1493 – València, 1525)

Noble al servei de la casa d’Àustria. Formava part del seguici de Carles III de Catalunya i es casà a Barcelona l’any 1519 amb Germana de Foix, vídua del rei Ferran II de Catalunya-Aragó (1519), per l’interès que Carles I tenia d’aconseguir la influència de Germana de Foix en la seva elecció com a emperador d’Alemanya.

Després d’assistir a la coronació imperial de Carles VI a Aquisgrà, el 1523 fou nomenat capità general del regne de València i lloctinent de la seva muller, que n’era lloctinent general.

Bosch, Bernat

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l’estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport.

Era patró de la barca armada Sant Sebastià.

Bòria i Gualba, Josep de

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Capità de la Coronela, el 1714 participà en la defensa de Barcelona; caigué ferit l’11 de setembre defensant el portal Nou.

El 1719 l’emperador Carles VI concedí al seu germà Ignasi el títol de marquès de Bòria.