Arxiu d'etiquetes: austriacistes

Torrelles, Francesc de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02.

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S’uní al camp de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l’Alabarders.

Tomeu, Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió.

El 1713 fou nomenat sergent major del nou regiment de Sant Narcís. Ascendí a tinent coronel per mèrits de guerra. El 19 de juny de 1714 fou l’encarregat de negociar un bescanvi de presoners amb l’almirall Ducasse, cap de la flota de bloqueig.

El 14 d’agost passà a la defensa del baluard de Santa Clara; dirigí molt bé i amb coratge l’ala dreta del contraatac que expulsà els borbònics del baluard.

L’11 de setembre de 1714 manava un contingent de reserva posat al convent de Sant Agustí; més tard, dirigí el contraatac per alliberar els encerclats per l’enemic al baluard pròxim al Portal Nou, i aconseguí que gran part de la guarnició pogués sortir-ne en retirada. Morí en aquesta acció.

El seu nom és citat sovint sota la formula Toneu.

Tomàs i Costa, Llorenç

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1664 – Viena, Àustria, 23 novembre 1738)

Eclesiàstic i jurisconsult. Actuà de vicari general de la diòcesi de Vic. El 1705, essent rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, fou un dels organitzadors de la revolta antiborbònica que esclatà a la comarca d’Osona.

El 1706 Carles d’Àustria el nomenà canceller de la nova audiència de Barcelona. El 1710 fou segrestador de les temporalitats de l’arquebisbe de Tarragona.

Caiguda Barcelona (1714), fou desterrat pel decret de Berwick, i s’instal·là a Roma, on reunia sovint tot d’eclesiàstics catalans exiliats.

Ocupà una plaça al Consell de Santa Clara, de Nàpols. El 1731 esdevingué comissari general del tribunal de croada que existia a Sicília, aleshores territori imperial.

Toda i Gil, Francesc de

(Riudoms, Baix Camp, 1653 – Catalunya, segle XVIII)

Jurista. Advocat del Consell de Cent, s’oposà a les il·legalitats del govern de Felip V (nomenament anticipat de lloctinent, esmenes al testament de Carles II, etc) i fou inhabilitat per a càrrecs públics.

Això el decantà pel bàndol austríac, i el rei arxiduc Carles III el féu cavaller i membre de l’audiència (1705), de la qual esdevingué regent el 1706. Participà en la defensa de Barcelona (1706 i 1713-14). Després de la capitulació els filipistes li confiscaren els béns i cremaren els seus títols de regent i cavaller.

El seu nebot fou Josep de Toda i Domènech.

Toda i Domènech, Josep de

(Riudoms, Baix Camp, 1689 – Tarragona, 19 abril 1766)

Cavaller. Nebot de Francesc de Toda i Gil.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Durant el setge subsegüent manà la companyia de la Coronela de Barcelona, la de Mariners i Mestres d’Aixa. Els seus efectius i ell mateix serviren preferentment a la marina catalana que amb tanta eficàcia actuà durant el setge.

Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics. Més tard s’ordenà prevere, i el 1727 esdevingué xantre de la catedral de Tarragona.

Thoar i Grec, Pau de

(Barcelona, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. El 1705 prengué part en la insurrecció austriacista de Vic i, després, en l’expedició que va fer capitular l’administració borbònica de Barcelona (1706). El 1706 participà a la campanya d’Aragó i en l’assalt de Borja.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc. Pel juliol de 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins de la ciutat, amb la qual defensà aferrissadament l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí.

Després de la capitulació de la capital catalana s’incorporà, a Àustria, a l’exèrcit imperial, i féu, entre altres, la campanya d’Hongria contra els turcs.

Terré i Granollachs, Josep de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Essent diputat militar de la Generalitat alçà una lleva de més de 20.000 homes per lluitar en la guerra contra França (1694).

S’oposà al nomenament del virrei Corzana, i per aquest fet fou desinsaculat per a la provisió de càrrecs. El 1702 formà part de la comissió que protestà pels contrafurs comesos pel nou rei, Felip V.

Durant la guerra de Successió, romangué fidel a la casa d’Àustria i formà part de la Reial Junta que funcionà abans de la convocatòria de noves Corts.

El 1711 li fou concedit el comtat de Terrè, pel rei-arxiduc Carles d’Àustria, fou l’únic titular.

Restà a Barcelona durant el setge de 1713-14.

Teixidor i Sastre, Feliu

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Polític. Fou capità de la Coronela de Barcelona durant el setge borbònic del 1706.

Membre del braç reial, assistí a la junta de braços del 1713, on defensà aferrissadament la continuació de la resistència catalana contra Felip V.

Fou ferit en un dels darrers assalts, l’11 de setembre de 1714.

Tamarit i de Vilanova, Salvador de

(Barcelona, 6 març 1674 – Valladolid ?, Castella, 1742/43)

Noble. Marquès de Tamarit des del 1707.

Capità de la Coronela de Barcelona el 1697, durant el setge posat pel mariscal Vendôme, participà des d’un bon principi en la guerra de Successió, a favor de la causa austriacista. Comandà cossos de milícies per diverses localitats catalanes: al Camp de Tarragona, a Vilafranca i a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.

El 1713 fou un dels dotze del Braç Militar designats per formar part de les noves juntes incorporades al govern provisional català. Igualment en el mateix any entrà a formar part del Consell de Cent.

Després de la capitulació de l’onze de setembre, combat en el qual lluità fins a l’últim moment, li foren confiscats els béns, i l’any següent, el 1715, fou desterrat a Valladolid.

Sunyer i Monlleó, Josep

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Jurisconsult. En 1701-02 fou advocat de les Corts hagudes a Barcelona. S’atragué aleshores l’antipatia de les autoritats borbòniques. Era advocat fiscal criminal de Tarragona. En 1705 rebé el nomenament de magistrat per a la nova Audiència de Barcelona.

A les Corts tingudes per Carles d’Àustria en 1705-06 actuà d’habilitador del Braç Reial o popular. Li fou atorgat aleshores el títol de ciutadà honrat.

Restà a Barcelona durant el setge borbònic de 1706. Rebé també el títol de cavaller. En 1713-14, durant la defensa final contra Felip V, restà a Barcelona.

Després de la capitulació li foren confiscats els béns i el botxí cremà el seu títol de cavaller.