(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d’Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Magnat. Gaudí de bona influència a la cort d’Alfons I el Cast, i més encara a la del seu successor Pere I el Catòlic, del qual fou amic íntim i fidel conseller.
(Barcelona, segle XIX – Catalunya, segle XIX)
Eclesiàstic de la primera meitat del segle. Guanyà una gran fama com a predicador.
Publicà un Ordinari de la Setmana Santa, editat en 1841.
Pseudònim amb que fou coneguda la pintora i pedagoga Ursicina Amat i Jové.
Veure> Joan Carles i Amat (escriptor i metge dels segles XVI i XVII).
(Polinèsia, 1772 – 1776)
Nom amb que fou denominada l’illa de Tahití en passar al domini hispànic a conseqüència de l’expedició promoguda pel virrei del Perú, Manuel d’Amat i de Junyent.
(Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà)
Antiga torre que ha donat nom al poble de la Torre d’Amargós.
(Rosselló, segle XIV)
Prohom. Nomenat procurador general del Rosselló i de la Cerdanya per Jaume III de Mallorca-Rosselló en 1339.
Es passà al bàndol de Pere III el Cerimoniós. Aquest li conservà el càrrec quan, en 1344, acabà d’incorporar-se els dominis de Jaume.
(Ceret, Vallespir, 30 agost 1878 – 3 març 1949)
Erudit, poeta i narrador. Fundà un grup de Cantaires Catalans, la Societat d’Estudis Catalans (1907) i la “Revue Catalane” (1907-21).
Professor de llengua i literatura espanyola a Montpeller. Estudia els factors, les influències i el desenvolupament del moviment renaixentista català al segle XIX, i publicà les obres Origines et premières manifestations de la renaissance litteràire en Catalogne (1924), tesi doctoral, i Mélanges de Folklore (1935).
Poeta en francès i en català; en aquesta última llengua va publicar L’oliveda (1934).
Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1945.
Petit caseriu del llogaret de Viladellops, separat del nucli principal per un torrent.