(Ripollès)
Afluent esquerrà del riu Merdàs, que neix al Mogrony i desemboca al seu col·lector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn.
(Ripollès)
Afluent esquerrà del riu Merdàs, que neix al Mogrony i desemboca al seu col·lector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn.
Pseudònim de l’escultor francès Joan Llorens i Gardy (1938- ).
(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)
Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.
Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).
Nom sencer del dibuixant i caricaturista català Joan Junceda (1881-1948).
(Barcelona, segle XIX)
Pintor, escultor i gravador. En pintura sentí preferència pels temes històrics.
Com a escultor destacà pels seus treballs sobre vori, com els dos crucifixos presentats a l’Exposició de Belles Arts de Saragossa de 1868.
(Barcelona ?, segle XIX – segle XX)
Escriptor. Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch, preparà per a les Publicacions de l’Oficina Romànica una Història sumària de la literatura catalana (1932), amb un apèndix bibliogràfic a cura de Manuel de Montoliu.
(Palma de Mallorca, 22 octubre 1949 – )
Artista plàstic. Es formà en el camp de la història i de la teoria de l’art. Després s’inicià en la pràctica conceptual, i és una de les figures importants de l’art contemporani espanyol des que exposà per primer cop el 1972.
Creador de happenings i environments, més endavant es decantà per la pintura, de caràcter figuratiu i amb influències de l’art primitiu, que el situà amb èxit dins el mercat artístic internacional.
Ha estat professor ajudant de la Universitat de Barcelona i ha publicat alguns treballs de recerca.
(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 novembre 1926 – 30 juliol 1998)
Historiador. Fill d’Honori Garcia i Garcia. Es va formar a Vic i a Barcelona, on inicià la carrera de dret (1943-46); es llicencià a València el 1948, es doctorà a Barcelona (1983), i s’especialitzà en dret medieval.
D’entre les seves obres (algunes en col·laboració) destaquen Mudéjares y moriscos de Castellón (1952), Estudios sobre los orígenes del derecho marítimo hispano-mediterráneo (1969), Furs de València (6 volums, de 1970 a 1983), Comandas comerciales barcelonesas de la baja edad media (1973), Història de la marina catalana (1977), Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona (en dos volums, 1983) i Llibre del Consolat de Mar (tres volums, del 1981 al 1984).
Militar madrileny, més conegut pel marquès de Polavieja (1838-1914).