(Queralbs, Ripollès)
Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).
(Barcelona, Barcelonès)
Cim (512 m alt) culminant de la serra de Collserola.
Urbanitzat en part des de començament del segle XIX, alberga diverses instal·lacions com ara un parc d’atraccions, el temple del Sagrat Cor, l’Observatori Fabra, etc.
El 1992 s’hi construí (l’arquitecte fou N. Foster) la torre de Collserola de 268 m d’alçària.
Està comunicada amb la ciutat per un funicular i un tramvia.
(Manresa, Bages)
(ant: puig d’Arran o de Rad) Un dels turons a on s’estén el nucli urbà, al nord del nucli més antic.
Al cim hi havia hagut un antic castell, refet el 1822 i ampliat el 1834 (aleshores fou anomenat castell de Santa Isabel); hi havia hagut també la capella de la Mare de Déu del Bonsuccés.
Modernament ha estat convertit en parc municipal.
(Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)
Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació est-oest, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial.
Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l’oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l’est, passada la portella d’Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès).
Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el nord i l’oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba.
Remats d’equins pasturaven a l’estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.
(Espot, Pallars Sobirà)
Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).
És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.
(Benifallet, Baix Ebre)
Antic lloc, al sud del terme, a l’esquerra de l’Ebre, al límit amb el municipi de Tivenys.
El puig de Som (251 m) s’alça a la riba mateix del riu i l’antic camí de Tortosa a Benifallet ha de guanyar altura en aquest indret pel coll de Som.
(Caldes de Montbui / Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental)
Cim (708 m alt) de la Serralada Pre-litoral, termenal dels dos municipis, contrafort nord del Montmajor, del qual massís és separat pels curs de la riera de Caldes, que forma ací l’estret de les Elies.
(Llanars / Molló / Setcases, Ripollès)
Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.
(Lles, Baixa Cerdanya)
(o Citut) Coma del Baridà, que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l’emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser.
(Espinelves / Vilanova de Sau, Osona)
Coll de les Guilleries, al límit dels dos municipis, al camí de Vic a Sant Hilari Sacalm.
L’antiga masia i hostal de Collsesplanes tingué anomenada per les gestes dels bandolers del segle XVII.
