(Calonge, Baix Empordà)
Urbanització de la Costa Brava, situada al sud de la badia de Sant Antoni o de Palamós, en un petit cap on s’aixeca l’antiga torre Valentina, de defensa.
Ha estat realitzada per l’arquitecte Josep Antoni Coderch.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, juliol 1998 – )
Museu de ceràmica de titularitat municipal. Instal·lat en una antiga fàbrica de ceràmica de revestiment, convertida en un notable conjunt de patrimoni industrial.
El museu custodia un important fons de ceràmica amb un interès orientat cap a la ciència i posant l’èmfasi en la ceràmica aplicada a l’arquitectura.
Enllaç web: Terracotta Museu
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 27 maig 1694)
Combat que tingué lloc al costat del riu Ter, entre les tropes franceses comandades pel duc de Noailles i les espanyoles dirigides pel virrei de Catalunya.
Els francesos es van imposar sobre un exèrcit espanyol de 20.000 homes.
(Palafrugell, Baix Empordà)
Poble, situat a la costa, al voltant de la cala de Tamariu de la Costa Brava, entre els caps de Begur i de Sant Sebastià, al peu del massís de Begur, a l’est del cap municipal.
Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, que compta amb nombrosos establiments hotelers, a més de residències secundàries.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Priorat cistercenc (Santa Maria de Solius), filial de Poblet, instal·lat a l’antiga església parroquial de Santa Agnès del poble de Solius.
El fundaren el 1967 quatre monjos de Poblet, que s’instal·laren provisionalment a l’antiga rectoria. El 1969 construïren l’actual edifici monàstic, senzill i funcional i l’antiga residència s’adaptà a hostatgeria i lloc d’acolliment de grups que desitgessin de passar-hi uns quants dies de silenci i pregària.
La comunitat, de 10 membres, viu del petit nucli de terra annexa a l’església i d’un taller d’enquadernació.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble disseminat, situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina. Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius.
El lloc ja és esmentat al segle X; l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols.
El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius.
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Poble, a l’extrem septentrional del terme, al peu del massís de Montgrí, prop de l’antic estany de Bellcaire.
Eclesiàsticament depèn de la parròquia de Bellcaire.
(Baix Empordà, segle XIX – segle XX)
Títol concedit el 1891 a Robert Robert i Surís, sobre propietats que tenia a Serra de Daró i Sant Iscle d’Empordà.
El 1928, i a petició d’ell mateix, li fou canviada la denominació per la de marquesat de Serralavega.
(Forallac, Baix Empordà)
Poble de l’antic terme de Peratallada, és situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l’antic castell de Peralta.
L’església es sufragània de la parròquia de Vulpellac.
(Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà)
Poble, al sector oriental del terme, en ple massís de les Gavarres.
Formà part de la baronia de Cruïlles, i el segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles.
L’església parroquial és dedicada a santa Pellaia.
