(Alacant, Alacantí)
Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
(Alacant, Alacantí)
Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Cap, situat a l’est del municipi, emplaçament de l’antiga torre de l’Abella, destinada a la defensa de la costa.
(Lloret de Mar / Blanes, Selva)
Platja de la Costa Brava, d’uns 400 m de llargada, envoltada per una frondosa pineda, al límit dels dos municipis. Disposa de tota mena de serveis, equipaments i d’activitats d’oci.
És una prolongació de la platja de Santa Cristina, de la qual està separada per unes roques anomenades la Punta des Canó.
(Sant Jaume d’Enveja, Montsià)
Extrem oriental del delta de l’Ebre, situat a l’illa de Buda, és format pels al·luvions del riu Ebre, i és situat a la dreta de la gola del Nord.
És el cap que més sobresurt de Catalunya i és mòbil.
El 1911 s’hi instal·là un far que va enfonsar-se el 1927.
(l’Ametlla de Mar, Baix Ebre / Vandellòs, Baix Camp)
Cap de la costa meridional del Principat, entre els dos municipis.
Cala de la costa, a llevant de la punta de Santes Creus, entre la punta de l’Àliga i el port de l’Estany.
Antiga quadra, vora mar (punta de Sant Pere), a l’indret de l’antic priorat de Sant Pere de Cubelles, de la jurisdicció del qual pertanyia.
És esmentada ja el segle XIV.
Antiga torre de defensa, a la costa meridional del delta de l’Ebre, vora l’Encanyissada, a llevant de la punta de Sant Joan.
Veure> cala Bona.
Veure> cala Giverola (platja de la Costa Brava).