Arxiu d'etiquetes: masies

Torrellebreta

(Malla, Osona)

Masia, situada a l’antiga quadra de Miramberc (dita també quadra de Torrellebreta), que formà part fins al 1770 de les Quadres Unides d’Osona.

És esmentada ja el 976 amb el nom de Torre de Probes, i amb el nom actual des del segle XI.

Ha estat sempre una masia important i modernament s’ha convertit en un veritable museu d’entomologia i folklore gràcies a les col·leccions d’insectes (especialment papallones) i altres curiositats del país que hi han reunit els germans Josep M, Joaquim, Lluís, Antoni i Conrad Vilarrúbia i Garet.

Torregassa, la

(Olius, Solsonès)

(o Torregassa)  Masia i antic hostal, al límit amb el municipi de Castellar de la Ribera, dins l’antic terme de Castellvell, al cim de la serra de Torregassa.

En aquest indret té lloc anualment el 20 de setembre una fira de bestiar, dita fira de Torregassa, que havia estat una de les més importants de Catalunya fora de població.

Torredà

(Castelló de Farfanyà, Noguera)

Antic terme i important granja de Poblet, al sector sud del terme.

Existia ja vers el 1180, quan fou assaltada i depredada pels homes d’Almenar. Vers el 1414 deixà d’ésser explotada directament pel monestir i es repartí en parcel·les i es donà a masovers. Vers el 1460 era administrat juntament amb Menàrguens.

La jurisdicció del lloc passà el 1778 a la corona (Poblet tenia la sola percepció de les rendes).

Torre de Riu, la

(Alp, Baixa Cerdanya) 

Gran casa, a la sortida de la vall d’Alp, a la dreta del riu d’Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d’Ovella.

Tornamira, castell de

(Oristà, Osona)

Antic castell, avui masia, que centrà una bona part de la jurisdicció de l’antic castell d’Oristà. Es troba al nord del terme, sobre la riera Gavarresa.

Esmentat des de la fi del segle XI, passà aviat als Montcada, sota el domini dels quals estigué fins el 1353, que el comprà Ramon de Peguera, senyor d’Olost. En tingueren el domini útil els cavallers Tornamira, notables als segles XIII i XIV. Vers el 1476 el lloc es redimí dels Peguera i passà a ésser domini reial, sotmès al veguer de Vic.

El castell ja consta com a mas el 1666; l’edificació actual fou construïda el 1763, però té incloses dues antigues torres i una part de mur antics.

Toralles

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Masia i veïnat, a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.

Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

Toni, mas de

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

(o mas Toni)  Masia, de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.

Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.

Tomoví

(Albinyana, Baix Penedès)

Masia i antic lloc, situat a l’extrem oriental del terme, prop del límit amb el de Santa Oliva, vora la riera de la Bisbal o riera de Tomoví.

El castell de Tomoví és esmentat ja el 938 com a possessió de Sant Cugat del Vallès. El 1202 consta com a castell termenal, encara que el 1207 apareix com un lloc del castell d’Albinyana.

Togores

(Sabadell, Vallès Occidental)

(ant: Togores Jussanes)  Caseria, santuari i antiga quadra, al nord-est del terme, a la vall del riu Tort, dins la parròquia de Jonqueres.

El lloc és esmentat ja el 986; el llinatge de Togores, des del 1159. La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu; la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323.

Fou residència, durant un quant temps, al començament del segle XV, de donades; en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt.

Tillar, el

(Vimbodí, Conca de Barberà)

Antiga granja de Poblet. Fou un centre d’explotació forestal.

El lloc és esmentat des de la fi del segle XII i, el 1332, fou posat sota la jurisdicció del veguer de Montblanc, amb els seu bosc i drets de caça, i el 1392 el monestir el comprà al rei.