(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
(Barcelona, segle XIX)
Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.
Pseudònim de l’escriptora catalana en castellà Carme de Rafael i Marès (1911-99).
(Lleida, 1910 – ?, s XX)
Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a la revista “Vida Lleidatana”.
El 1931 féu una remarcable exposició de retrats de personalitats barcelonines, sobretot, del camp intel·lectual.
(Las Palmas, Canàries, 1927 – Madrid, 1999)
Tenor. Format a València i a Barcelona, amplià estudis a Milà amb Mercè Llopart.
El 1958 es presentà al Liceu de Barcelona, on ha actuat amb molta freqüència, així com també a València.
(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)
Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).
(Grècia, segle XIV)
(cat: la Cardaniza) Jurisdicció feudal de Beòcia, ducat d’Atenes. Pertangué el segle XIV a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi (o Atalandi), i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia.
(Grècia, segle XIV)
(cat: de la Caprena) Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV a Pere Ballester, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronca.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici (en català el Patriau).
Veure> Jeroni Jutglar (teòleg català, segle XVI).
(Catalunya, vers 492 – País Valencià, 547)
Bisbe de València (v527-547). Germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Egara i Elpidi d’Osca. La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546. Fundà almenys un monestir de monjos.
Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves. Es conserva el seu epitafi, en vers.