Arxius mensuals: Mai de 2022

Kussrov i Corma

(Barcelona, segle XIX)

Família de pianistes. Formada per Ernestina Corma i els seus fills Carles i Giocasta Kussrov i Corma.

Kurtz, Carmen

Pseudònim de l’escriptora en castellà Carme de Rafael i Marès.

Kühnel i Porta, Soledat

(Lleida, 1910 – ?, s XX)

Pintora. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Col·laborà a la revista “Vida Lleidatana”.

El 1931 féu una remarcable exposició de retrats de personalitats barcelonines, sobretot, del camp intel·lectual.

Kraus Trujillo, Alfredo

(Las Palmas, Canàries, 1927 – Madrid, 1999)

Tenor. Format a València i a Barcelona, amplià estudis a Milà amb Mercè Llopart.

El 1958 es presentà al Liceu de Barcelona, on ha actuat amb molta freqüència, així com també a València.

Kindelán y Duany, Alfredo

(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)

Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).

Karditsa, senyoria de

(Grècia, segle XIV)

(cat: la Cardaniza) Jurisdicció feudal de Beòcia, ducat d’Atenes. Pertangué el segle XIV a Pere de Puigpardines, casat amb Escarlata, dita Carolina, amb la qual tingué Galceran de Puigpardines, que el succeí a Karditsa, Francesc de Puigpardines, senyor de Calandri i de Talandi (o Atalandi), i Francesca de Puigpardines, muller de Guillem d’Almenara, castellà i veguer de Levàdia.

Kapraina, senyoria de

(Grècia, segle XIV)

(cat: de la Caprena) Jurisdicció feudal, atorgada el segle XIV a Pere Ballester, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronca.

Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici (en català el Patriau).

Jutglar, Jeroni

(Solsona, Solsonès, segle XVI)

Teòleg. Era rector de Santpedor el 1565.

És autor del primer manual de doctrina cristiana publicat en català, com a apèndix d’un manual adreçat als rectors. L’obra fou publicada el 1568.

Justinià, Lluís

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Frare dominicà. Fou visitador i vicari general a Sardenya. Hi publicà algunes obres.

Morí al convent de l’orde a Barcelona.

Justinià

(Catalunya, vers 492 – País Valencià, 547)

Bisbe de València (v527-547). Germà dels bisbes Just d’Urgell, Nebridi d’Egara i Elpidi d’Osca. La seva activitat com a reformador consta pel concili de València del 546. Fundà almenys un monestir de monjos.

Isidor de Sevilla diu que escriví una obra sobre el baptisme, però que s’ha perdut, així com altres obres seves. Es conserva el seu epitafi, en vers.