Arxius mensuals: febrer de 2019

Bosch i Pascual, Alfred

(Barcelona, 17 abril 1961 – )

Historiador, escriptor i polític. Professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d’Estudis Africans.

És autor d’assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris.

Elegit diputat el 2011 al Congrès espanyol per ERC, el 2014 fou elegit candidat del mateix partit per a l’alcaldia de Barcelona, d’on fou regidor del 2015 al 2019, any en que passà a ocupar el càrrec de conseller d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya.

Bosch i Labrús, Pere

(Besalú, Garrotxa, 28 juny 1827 – Barcelona, 20 juliol 1894)

Advocat i comerciant. Presidí el Foment de la Producció Nacional, organisme fundat pels industrials catalans per oposar-se a la política lliurecanvista de Figuerola (1870).

Fou un dels organitzadors de les manifestacions proteccionistes del març de 1869, en col·laboració amb els obrers agrupats al federalisme republicà.

Diputat a Corts (1876-86 i 1891-93), propugnà la unió duanera amb Portugal i els països sud-americans. Però algunes diferències sorgides entre ell i d’altres industrials l’obligaren a formar un nou grup, el Fomento de la Producción Española (1876), escissió que durà fins al 1889, quan va crear-se el Fomento del Trabajo Nacional.

La seva obra dispersa fou publicada el 1929 amb el títol de Discursos y escritos.

Fou el pare de Lluís Bosch-Labrús i Blat.

Bosch i Julià, Miquel

(Martorell, Baix Llobregat, 13 abril 1818 – Madrid, 1 març 1879)

Enginyer i metge. Ocupà a Barcelona la càtedra d’agricultura, ciència que conreà amb singular competència en diversos escrits i assenyalades realitzacions.

Bosch i Jover, Miquel

(Calders, Bages, 29 juny 1900 – 17 novembre 1960)

Pedagog i escriptor. Exercí de mestre als Hostalets de Balenyà i escriví obres de tema folklòric: Verdaguer, poeta de la cançó, Verdaguer i el Montseny, Història i llegenda del bandoler Joan de Serrallonga, Col·lecció de modismes catalans i Folklore de la Vall de Tost.

Bosch i Humet, Eusebi

(Sabadell, Vallès Occidental, 27 octubre 1860 – Barcelona, 12 gener 1948)

Compositor i director. Dirigí l’escola i la banda municipal de música de Sabadell i professà a l’Escola de Sordmuts de Barcelona.

Escriví música religiosa, peces per a orgue, obres corals, música per a cobla i la sardana La nostra festa.

Bosch i Gimpera, Pere

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).

Bosch i Fustagueras, Albert

(Tortosa, Baix Ebre, 26 desembre 1848 – Madrid, 13 maig 1900)

Enginyer i polític. Milità en el grup conservador de Romero Robledo i fou senador per Madrid, director d’establiments penals i ministre de foment (1895). Havia estat alcalde de Madrid el 1885 i el 1891, però la seva gestió fou molt combatuda.

El nomenament ministerial ocasionà una manifestació d’uns 60.000 madrilenys, que motivà la seva dimissió.

Publicà una Colección de discursos políticos (1889) i Manual de astronomía popular (1896).

Bosch i Espín, Crisant

(Barcelona, 26 desembre 1907 – 13 abril 1981)

Futbolista. Destacat jugador del Club Esportiu Júpiter, ingressà al Club Esportiu Espanyol, on jugà del 1918 al 1936. Fou cinc vegades internacional i intervingué en el campionat del món del 1934.

Quan es retirà, treballà de funcionari del C.E. Espanyol.

Bosch i Aymerich, Josep Maria

(Girona, 18 setembre 1917 – Barcelona, 16 febrer 2015)

Arquitecte i enginyer. Construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l’hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid.

Hom li atorgà el gran premi d’arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d’Art (1956).

Bosch i Alsina, Ròmul

(Calella, Maresme, 8 agost 1846 – Barcelona, 14 febrer 1923)

Polític, comerciant i navilier. Armador a Cuba, de tornada a Catalunya fou un dels fundadors de la companyia naviliera Pinillos (1884) i de Crèdit & Docks i creà diverses fàbriques i empreses, fou vice-president de la junta d’obres del port de Barcelona (1900) i en dirigí les obres d’ampliació i modernització.

Diputat per Barcelona (1899), senador (1901) i alcalde d’aquesta ciutat (1905).

Reuní una important col·lecció numismàtica.