Arxiu d'etiquetes: negocis

Vil·la de Salut l’Aliança

(Barcelona, 1904 – )

(pop: l’Aliança)  Mutualitat d’assistència mèdica i quirúrgica. Inicialment destinada als treballadors de la Societat l’Aliança (Germandat de Cambrers de Barcelona), però ben aviat (1906) oberta a totes les entitats obreres i al públic en general.

Dirigida pel metge de la societat Josep Girona i Trius, d’una gran capacitat d’organització, adquirí ràpidament importància com a obra mutualista i com a centre quirúrgic.

Començà a prestar els seus serveis clínics en una torre de Sant Gervasi, amb capacitat per a nou llits. Aviat (1906) es traslladà al carrer de Còrsega, on estigué fins el 1917, que passà a l’actual Palau de la Mutualitat, al carrer de Sant Antoni Maria Claret. En foren protectors entusiastes Eduardo Dato i els barons de Griño.

A partir del 1939, amb l’adquisició de la clínica de Vic, inicià una etapa d’expansió per tot Catalunya, i s’ha convertit en una xarxa d’hospitals privats, dotats d’instal·lacions modernes i d’una gran activitat quirúrgica, notablement incrementada amb l’adquisició (1981) de l’hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

Vila Olímpica SA

(Barcelona, 1986 – )

(VOSA)  Empresa. Pertanyent a Barcelona Holding Olimpic SA (HOLSA) amb l’objectiu de portar a terme la remodelació de la façana costanera i tot un seguit d’obres d’iniciativa pública.

Participa amb el 40% a Nova Icària SA (NISA), encarregada de la construcció i la comercialització d’habitatges de la Vila Olímpica, i amb el 50% a Port Olímpic de Barcelona (POBASA), responsable de la seva gestió i comercialització.

Vapor Vell, El

(Sants, Barcelona, 1844 – Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1891)

Empresa. Nom amb el qual fou popularment coneguda la fàbrica tèxtil establerta per Joan Güell i Ferrer a l’antic municipi de Sants.

Assolí una remarcable prosperitat gràcies al privilegi d’introducció de primeres matèries que obtingué per a la fabricació de velluts. El 1848 passà a formar part del patrimoni de la nova societat Güell, Ramis i Companyia.

El 1855, durant la vaga general, hi fou assassinat Josep Sol i Padrís.

Eusebi Güell i Bacigalupi la tancà i la traslladà a Santa Coloma de Cervelló, on formà part de la colònia Güell.

Vapor, El

(Barcelona, 1832 – 5 agost 1835)

Fàbrica creada per la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull, Borrell i Companyia, creada l’any anterior per iniciativa de Josep Bonaplata.

La fàbrica fou la primera dels Països Catalans -i de l’estat espanyol- que emprà maquinària de vapor.

Aquesta, malvista pels treballadors, perquè comportava una reducció de mà d’obra, fou el motiu de l’incendi de la fàbrica, el 5 d’agost de 1835, durant els avalots d’aquell estiu.

Vandellòs I i II, Centrals nuclears de

(Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Baix Camp)

Centrals elèctriques.

Vandellòs I fou la primera nuclear de Catalunya, instal·lada el 1972, prop de la costa, al límit amb el Baix Ebre, de 500 MW de potència, que l’any 1990 començà a ser desmantellada, després d’haver patit diverses averies i problemes de funcionament.

Al seu costat, s’hi instal·là la nova central Vandellòs II, de 1.000 MW, aprovada el 1976, que entrà en funcionament el 8 de març de 1988.

Enllaç web: Informació ANAV

Uralita SA

(Barcelona, 1920 – 2020)

Empresa industrial, productora de material per a la construcció. Fou fundada en ésser transformada l’empresa barcelonina Societat Roviralta i Companyia.

Fabricà productes de fibrociment a Cerdanyola del Vallès, Getafe, Sevilla, Valladolid i Alcázar de San Juan, plàstics a Getafe i Cerdanyola, i formigó a Getafe.

L’any 2001 el grup consolidat amb filials tingué un volum de vendes de 1.120 milions d’euros, i la seva activitat s’orientava vers la internacionalització, amb presència sobretot a Europa i el Brasil. L’empresa està vinculada al grup financer March amb el nom de Coemac i el domicili social fou traslladat a Madrid.

A partir dels anys 1970 els treballadors i veïns de les fàbriques de Cerdanyola i Ripollet foren afectats per partícules d’amiant (material que es feia servir en els seus productes), fet pel qual el 31 de març de 1997 Uralita desapareixia de Cerdanyola.

El 2010 l’empresa tingué que pagar una forta indemnització als afectats, fet pel qual, el juny de 2020 entrà en concurs de creditors.

Unitat Hermètica SA

(Sabadell, Vallès Occidental, 1962 – )

Empresa industrial. Fabrica moto-compressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració.

Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana i després de la Hitachi japonesa. El 1986 era la primera empresa industrial de Sabadell amb 1.715 treballadors.

El 1988 fou adquirida per l’empresa sueca Electrolux.

Unión Industrial Bancaria

(Barcelona, 25 octubre 1963 – abril 1982)

(Bankunión)  Entitat bancària. Constituïda per a la promoció de tot tipus de societats industrials o agrícoles.

El capital inicial de 600 milions de pessetes fou subscrit per uns quatre-cents industrials espanyols, pel Banc Atlàntic i el Banco de Ribagorza i per diversos grups financers estrangers.

Degut a greus problemes financers i l’escassa rendibilitat del seu immobilitzat, el 1982 fou adjudicat al Banc Hispà Americà.

TresxTr3s S.A.

(Barcelona, 1986 – )

Empresa teatral. Societat creada per les companyies teatrals Dagoll Dagom i El Tricicle, i l’agència de management Anexa, que gestiona i programa les activitats del teatre Victòria, al Paral·lel barceloní, i des del 1996 les del teatre Poliorama, a la Rambla.

El projecte d’aquesta empresa pretén combinar la creativitat artística amb la viabilitat econòmica, decantant-se cap a un teatre comercial de bona factura.

Ha produït Mar i Cel (1998) i Cacao (2000), de Dagoll Dagom, Cómeme el coco, negro (1989), de La Cubana, o Terrífic (1992) i Tricicle 20, d’El Tricicle, sempre al teatre Victòria, d’altra banda seu habitual de les actuacions de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.

Al teatre Poliorama programà espectacles com Pigmalió (1996), amb Dagoll Dagom, o Dakota (1997), de Jordi Galceran. Altres produccions de ressó foren El florido pensil (1997) i La bella Helena (2001).

Trenes i Cables d’Acer SA

(Barcelona, 1951 – 2001)

(TYCSA)  Empresa. El 1986 era la líder espanyola en el camp de la construcció de cables d’acer i d’alumini, amb uns ingressos de 8.823 milions de ptes. La fàbrica era a Barberà del Vallès.

El 1991 l’empresa CELSA comprà el 24% del seu capital i uns anys després traslladà el 60% de la producció a Santander.

L’any 2001 es tancà la fàbrica de Barberà.