Arxiu d'etiquetes: negocis

Torrell de Reus

Torrell de Reus

(Reus, Baix Camp, 1946 – )

Empresa editorial. Iniciada per Salvador Torrell i Eulàlia, tingué com a antecedent la Llibreria Nacional i Estrangera, de Reus (1932-39), que publicà quinze volums, entre els quals la primera versió catalana de Climats, d’André Maurois.

Ha publicat més de dos-cents títols, entre els quals Cartas a un joven poeta, de Rilke (l’únic en llengua no catalana) i Ésser en el món, el primer llibre de Manuel de Pedrolo. El tema preferit ha estat la poesia. Els nou primers volums de l’Associació d’Estudis Reusencs (1952-54) aparegueren sota la seva cura.

Des del 1952 ha dedicat una atenció especial als goigs i n’ha editat diversos centenars. Hi destaquen unes devocions de Cardona i els sants de Barcelona.

Torras Hostench SA

(Barcelona, 1941 – 1989)

Empresa paperera, amb una fàbrica a Sarrià de Ter (Gironès).

Durant la dècada del 1970 experimentà un important creixement que culminà vers el 1977 amb l’absorció de diverses fàbriques, i l’expansió de la seva activitat vers el camp de la producció forestal (a l’estat espanyol i al Brasil).

El 1981 travessà una fase crítica que la portà a desenvolupar un pla de refinançament i el 1982 es veié implicada, a través d’alguns membres del consell d’administració, en l’afer del Banc dels Pirineus. El 1983 féu suspensió de pagaments. El 1985 fou aixecada la suspensió i inicià un procés espectacular de recuperació i expansió.

El 1987 el grup àrab KIO hi prengué una participació majoritària i la convertí en una societat canalitzadora de les seves inversions a Espanya, al marge del sector del paper. Com a indústria paperera, adoptà el nom de Torraspapel en incorporar Papelera del Mediterráneo SA (Motril) el 1989. Després d’incorporar també Incapsa (Balaguer), el 1993 fou clausurada la fàbrica de Sarrià de Ter.

Torras, Ferreria i Construccions SA

(Poblenou, Barcelona, 1918 – 1987)

Empresa siderúrgica.

Durant els any 1970 experimentà un fort creixement amb la construcció d’una factoria nova a Castellbisbal (Vallès Occidental) i la participació en altres empreses, que l’han convertit en el primer grup siderometal·lúrgic català. El 1980 ocupava 705 empleats.

L’any 1987 passà a dependré de l’empresa siderúrgica catalana Companyia Espanyola de Laminació.

Teatre Principal de Barcelona

(Barcelona, 1847 – febrer 2017)

Nom donat al Teatre de la Santa Creu. Va entrar en competència amb el Gran Teatre del Liceu, rivalitat que es va conèixer amb el nom de cruzado.

Després d’una sèrie d’incendis, el més important dels quals esdevingué el 1915, perdé molt de prestigi.

Després d’una temporada com a cinema, va tornar a funcionar com a teatre. El febrer de 2017 tancà definitivament.

Teatre Líric – Sala Beethoven

(Barcelona, 1881 – 1901)

Nom donat al Teatre dels Camps Elisis. La riquesa de la seva decoració era remarcable.

Hi destacaren l’estrena de Carmen, de Bizet (1881), el ball de gala amb motiu de l’Exposició Universal del 1888, la reposició de l’Orfeo, de Gluck (1889), i els concerts de música de Wagner (des del 1892).

Fou enderrocat el 1901.

Teatre Íntim

(Barcelona, 1898 – 1928)

Empresa teatral. Fundada per Adrià Gual, el qual també en fou director. Fou un important centre del teatre modernista i el mitjà pel qual Adrià Gual portà a la pràctica les seves idees sobre el teatre.

A més de les obres de Gual, representà obres del repertori clàssic grec, de Shakespeare i de la Commedia dell’Arte.

Teatre dels Camps Elisis

(Barcelona, 1853 – 1901)

Teatre. Inaugurat juntament amb els jardins dels Camps Elisis. Reformat i decorat per Fèlix Cagé (1865), hom hi representà fins el 1868 principalment òpera còmica francesa.

Adquirit per Evarist Arnús (1881) i reformat de nou, fou anomenat Teatre Líric-Sala Beethoven. Aquest mateix any hi fou executada en primera audició a Barcelona l’òpera Carmen, de Georges Bizet.

Teatre de la Santa Creu

(Barcelona, 1587 – 1847)

Sala d’espectacles. Fundada al pla de les Comèdies de la Rambla. Fou destruït el 1787 a causa d’un incendi i reconstruït l’any següent.

Va oferir muntatges de teatre, ballet i òpera.

El 1847 va canviar el nom pel de Teatre Principal de Barcelona.

Studio Per

(Catalunya, 1964 – 1984)

Grup d’arquitectes. Integrat des de la seva creació per Josep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Òscar Tusquets. Formats a l’estudi de Frederic Correa, representaren la modernitat característica dels ambients barcelonins de finals de la dècada del 1960, que Oriol Bohigas denominà Escola de Barcelona.

Durant la dècada següent es deixaren influir per corrents americans com el pop-art i l’arquitectura referencial de Venturi.

Treballaren en parelles (Clotet-Tusquets i Bonet-Cirici) fins a principis de 1980, i després en solitari, bé que sense deixar la col·laboració de l’estudi.

Sopena, Editorial Ramon

(Barcelona, 1894 – 2004)

Editorial fundada per Ramon Sopena i López (Perarrua, Aragó, 1869 – Caldes de Boí, Alta Ribagorça, 12 agost 1932). S’ha especialitzat en diccionaris bilingües en castellà i una vintena de llengües.

Ha publicat una extensa enciclopèdia, molt reeditada, la Historia del mundo moderno, en quinze volums i obres literàries, infantils, d’història natural (algunes en català).

Té filials a Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i l’Argentina. En depenien també les Gràfiques Ramon Sopena.

Tancà el 2004 a causa de les greus dificultats econòmiques que patia.