Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Torreneules, puig de

(Queralbs, Ripollès)

Pic (2.731 m alt) de la serra que, despresa de la línia de crestes que separa el Conflent del Ripollès al pic de la Fossa del Gegant, separa les valls de Núria i de Freser, dins el municipi; s’alça entre el coll de Fontnegra i el coll de Torreneules (2.550 m alt).

Toralles

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès)

Masia i veïnat, a l’esquerra de la riera de Malatosa, prop del límit amb el terme d’Ogassa.

Vora la riera, poc més avall, hi ha l’estació terminal, dita estació de Toralles, del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses.

Taga, el

(Ogassa / Pardines / Ribes de Freser, Ripollès)

Massís (2.035 m alt) culminant de la zona migjornenca del Pirineu axial, el vèrtex del qual fa de partió entre els tres municipis. És el sector central de la serra de Conivella, d’orientació est-oest, segons l’estructura herciniana del Pirineu axial.

Convertit després en peneplà, el plegament pirinenc el rejovent, i hi destaquen les calcàries devonianes de les llicorelles silurianes, més antigues. El relleu baixa escalonadament cap al nord i l’oest; però el relleu torna a elevar-se cap a l’est, passada la portella d’Ogassa (1.709 m alt) i cap al sud (amb els sediments permo-triàsics del coll de Jou, a 1.630 m alt, comença el Subpirineu ripollès).

Aquest sector sud-oriental desguassa cap al Ter per la riera d’Ogassa, mentre que el nord i l’oest ho fan cap al Freser pel riu de Segadell, la riera de Bruguera i el torrent de la Corba.

Remats d’equins pasturaven a l’estiu als prats sostinguts per sòls àcids i de torba.

Surroca

(Ogassa, Ripollès)

(o Sant Martí de Surroca)  Poble (1.236 m alt), centrat per la parròquia de Sant Martí, al vessant meridional de la serra Cavallera, a la capçalera de la riera de Malatosca; fou consagrada el 1104 i conserva una bona part de l’edificació romànica, amb algunes ampliacions posteriors.

És anomenat també Surroca de Dalt, en oposició al nucli de Surroca de Baix (o Surroca d’Ogassa), situat uns 3 km al sud, que es formà a partir del 1835 a causa de l’explotació de les mines de Surroca, d’hulla, i que comprèn els nuclis del Forn del Vidre i de Pratpinter (on fou bastida vers el 1889 l’església de Santa Bàrbara, sufragània de la de Sant Martí).

El ferrocarril de les mines, des de Sant Joan de les Abadesses, fou inaugurat el 1880, i arribava només fins a Torrelles, dins el terme de Sant Joan.

Sorribes, colònia

(Ripoll, Ripollès)

Colònia febril, situada a 700 m al nord-oest de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol. Fou fundada al començament del segle XX per l’empresa d’automòbils La Hispano-Suïssa.

Després la fàbrica fou ocupada en una gran part per les instal·lacions de La Farga Casanova i la resta per les de FAHIALSA.

Solanllong (Ripollès)

Solanllong

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga masia de la parròquia de Sant Martí del Puigbò.

Els seus propietaris, els cavallers Solanllong, depenien dels senyors del castell de Mataplana, però a la vegada eren amos de la veïna quadra de Grats. El 1376 Berenguera de Solanllong vengué la cavalleria de Solanllong a l’abat de Sant Joan de les Abadesses, i el lloc restà unit així a la baronia de Mataplana, del dit monestir.

Té a frec del mas la capella romànica de Santa Magdalena (abans de Sant Esteve) de Solanllong, d’on procedeix un frontal romànic avui en poder d’un col·leccionista basc.

Siuret

(Vidrà, Ripollès)

Poble, al vessant meridional de Santa Magdalena de Cambrils, a la capçalera del riu Ges.

Format per un conjunt de masos i per l’església de Santa Llúcia, antic oratori construït vers el 1754, que esdevingué parroquial el 1868, com a hereva de l’antiga parròquia de Santa Margarida de Cabagès, unida després a la de Vidrà.

Sitjar, el

(Camprodon, Ripollès)

Important masia i església, al nord-est de l’antic terme de Freixenet de Camprodon, dins l’antiga demarcació de Creixenturri. Era una antiga vil·la rural (segle XI).

L’església de Sant Bartomeu és romànica, i s’hi venera també la Mare de Déu de Gràcia.

Sistra, puig

(Llanars / Molló / Setcases, Ripollès)

Massís muntanyós (1.988 m alt) de la vall de Camprodon, contrafort meridional del pic de Costabona (del qual és separat per la collada Verda, 1.922 m alt), que separa les conques del Ter, del Ritort i és termenal dels tres municipis.

Serrat

(Queralbs, Ripollès)

Poble. a l’esquerra del Freser, damunt el poble de Fustanyà, a la parròquia del qual pertany.

La riera de Serrat, afluent del Freser per l’esquerra, neix als vessants sud-occidentals del puig de Balandrau i desemboca aigua avall de Fustanyà.