Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Aulinencs, coll d’

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa)

Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.

Artiga del Rei, puig de l’

(Molló, Ripollès / Prats de Molló, Vallespir)

Pic (1.637 m alt) de la serralada que del cim de Costabona cap a l’est, separa els dos municipis.

Armàncies de Ribes

(Ribes de Freser, Ripollès)

Veïnat, situat a la vora esquerra del Ter, vora el llogaret de Sant Martí d’Armàncies, del municipi de Campdevànol.

Arç, coll de l’

(Gombrèn, Ripollès)

Depressió (1.140 m alt) de la serra que separa les aigües del riu Arija de les del riu Merlès, entre els rasos de Tubau i el coll de Merolla.

Alberes, les

(Catalunya / Catalunya Nord)

Ramal orogràfic pirinenc.

Nom utilitzat per alguns geògrafs per a designar tot el ramal que va de Costabona fins a la Mediterrània (en el qual resta compresa la serra de l’Albera, que li ha donat nom), límit entre el Vallespir, al nord, i l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Ripollès, al sud.

Vilaró

(Pardines, Ripollès)

Veïnat, situat a l’esquerra de la vall de Pardines, a l’esquerra del Segadell, prop de la confluència d’aquest darrer amb el torrent del Vilaró.

Eclesiàsticament depenia de l’església de Santa Magdalena, ara en ruïnes, erigida el 1170 com a sufragània de Pardines i que forma un petit veïnat sobre el del Vilaró.

Vilardell

(les Llosses, Ripollès)

Antic terme i masia, situada a l’extrem septentrional del terme, als vessants orientals de la serra del Catllar.

Fou centre d’una antiga batllia de sac del monestir de Ripoll, i és coneguda des del 1117.

Ha donat nom al molí de Vilardell i a la riera de Vilardell, afluent per l’esquerra de la de les Llosses.

Vilardanó

(Ripoll, Ripollès)

Antic terme i masia, de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll, prop del Ter, al sector meridional del terme.

És esmentada des del 890, que els seus delmes foren adjudicats a Sant Pere de Ripoll.

Rebé el nom del terratinent i jutge Daniel, molt vinculat al comte Guifré I, que actuà per les valls ripolleses entre el 879 i el 885.

Vilamanya

(Queralbs, Ripollès)

Caseria (1.200 m alt), en procés de despoblament, dins la parròquia de Fustanyà. Es troba en un pendent a la dreta del Freser, sobre les coves de Rialb.

Són molt notables les fonts de Vilamanya, que porten l’aigua al torrent del Barnit.

Viladonja

(les Llosses, Ripollès)

Poble (1.012 m alt), situat als vessants de la serra de Matamala; l’església parroquial de Santa Eulàlia, reedificada a mitjan segle XVIII, com les altres del terme, fou adscrita entre el 980 i el 1087 a la jurisdicció civil i eclesiàstica del monestir de Ripoll.

Amb Sant Esteve de la Riba esdevingué lloc reial al segle XVII, i el 1830 fou creat el municipi amb el nom de Sant Esteve de la Riba, fins el 1860.

Fou municipi independent fins el 1974. L’antic terme comprenia, a més, el poble d’Estiula, l’antic poble de Corrubí i la masia de Llentes.