Arxiu d'etiquetes: institucions

Almoina, Pia

(Països Catalans, segle XI – segle XIX)

Institució de beneficència. Habitual en certs bisbats.

A Barcelona fou molt popular i disposava de rendes abundants, desaparegué amb les lleis de la desamortització. La de Girona, en un imposant edifici de façana gòtica del segle XV, fou creada el 1228.

També n’hi ha a València, fundada el 1303 i coneguda amb el nom d’Almoina d’En Conesa, i a Palma de Mallorca.

Acadèmia de Farmàcia de Barcelona

(Barcelona, 14 gener 1944 – )

(RAFC)  Institució. Creada com a secció barcelonina de la Real Academia de Farmacia de Madrid, des del 1957 publica la “Revista de la Real Academia”.

Té la seu als locals de l’antiga farmàcia de l’Hospital de la Santa Creu.

L’any 1992 canvià el nom pel d’Acadèmia de Farmàcia de Catalunya.

Enllaç web: Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Universitat Pompeu Fabra

(Barcelona, 18 juny 1990 – )

(UPF)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

Està orientada principalment cap a les ciències socials, humanitats, traducció i interpretació, dret, periodisme i ciències econòmiques i empresarials, entre d’altres. Els seus centres estan repartits per diverses parts del centre de Barcelona i el parc de la Ciutadella.

Compta amb un important institut d’estudis històrics i un institut de cultura.

Enllaç web: Universitat Pompeu Fabra

Universitat Oberta de Catalunya

(Catalunya, 6 octubre 1994 – )

(UOC)  Institució d’ensenyament superior a distància. Creada pel Parlament de Catalunya, caracteritzada per la interacció informàtica entre alumnes i professors.

Combina en el seu estatut elements de la universitat pública i la privada, i està regida per una fundació formada per la Generalitat de Catalunya, la CCRTV i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis.

Fou premiada el 1997 per la Unió Europea com a millor projecte educatiu a distància.

Enllaç web: Universitat Oberta de Catalunya

Universitat Literària de Vic

(Vic, Osona, 1599 – 1717)

Antiga institució d’ensenyament superior. Creada per privilegi del rei Felip III, com a continuació de l’estudi ja existent des del 1388. El 1717 Felip V la va fer traslladar a Cervera.

Controlada pels jesuïtes, els seus estudis tornaren a ser oficials a partir del 1743, com a conseqüència d’un conveni entre el bisbe de Vic i la Universitat de Cervera.

Universitat Internacional de Catalunya

(Catalunya, 1 octubre 1997 – )

(UIC)  Universitat privada. S’estructura en dos campus: el d’Iradier a Barcelona i el de Sant Cugat del Vallès. Forma part de la Xarxa Vives de Universitats.

El seu ideari està basat en l’humanisme cristià. Per al curs 2005-06 l’oferta formativa era de 32 titulacions.

Enllaç web: Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Industrial

Altre nom amb què també fou coneguda l’Escola Industrial de Barcelona.

Universitat de Vic

(Vic, Osona, 30 maig 1997 – )

(UVIC)  Institució d’ensenyament superior, de caire privat, però inscrita en l’oferta universitària pública.

Integra tots aquells centres dependents d’altres universitats catalanes que el 1977 havien constituït els Estudis Universitaris de Vic.

Enllaç web: Universitat de Vic

Universitat de Tarragona

(Tarragona, 1572 – 1991)

Antiga institució d’ensenyament superior. Creada a iniciativa de l’arquebisbe de la ciutat Gaspar Cervantes de Gaeta. Fou suprimida el 1717 pel decret de Felip V i convertida en Estudi Literari.

El 1970 la ciutat va tornar a tenir estudis universitaris amb la inauguració d’un col·legi universitari dependent de la Universitat de Barcelona i que posteriorment, el 1991, s’integrà a la Universitat Rovira i Virgili.

Universitat de Prohoms de Ribera

(Barcelona, 1258 – 1262)

Corporació. Es considera un antecedent del Consolat de Mar. Creada per Jaume I, agrupava els homes de mar residents a la Ribera barcelonina, mercaders, patrons de nau, etc.

Aquesta universitat redactà el mateix any de la seva creació unes Ordinacions per al règim de la dita Ribera, aprovades per l’esmentat rei, amb preceptes força originals, alguns d’ells referits a aspectes que més tard es trobaren ben regulats en el Llibre del consolat de mar.