Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes

Tous i Soler, Josep

(Igualada, Anoia, 31 març 1811 – Barcelona, 27 febrer 1871)

Frare caputxí, conegut com a Pare Tous. Ordenat prevere el 1834, l’any següent s’exilià i s’instal·là a Tolosa de Llenguadoc.

En tornar a Barcelona (1843) exercí de sacerdot i el 1850 fundà la Congregació de Germanes Terciàries de la Mare de Déu del Diví Pastor, dedicada a l’ensenyament, de la qual redactà les constitucions.

El 25 d’abril de 2010 fou beatificat.

Tarragona, Feliu Maria de

(Tarragona, 1905 – 1937)

Escriptor i frare caputxí. El seu nom real era Ramon Icart i Leonila.

Amb el pare Martí de Barcelona féu la transcripció i preparà l’edició del tercer volum del Terç del cristià de Francesc Eiximenis (1932).

Taradell, Francesc de

(Catalunya, 1740 – Arenys de Mar, Maresme, 1813)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1758.

És autor dels llibres El pretendiente de la oratoria sagrada (1797), Común de sermones (1798), Purgatorio de difuntos y despertador de vivos (1800) i El despertador doloroso (1811).

Solà i Farrell, Maties

(Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 11 agost 1884 – Barcelona, 27 agost 1973)

Religiós caputxí i bisbe titular de Colofó.

Entrà als caputxins de Barcelona el 1898 i se n’anà tot just ordenat a les missions de Nicaragua, on fou vicari apostòlic de Bluefields. El 1931 fou consagrat bisbe titular de Colofó (diòcesi de l’Àsia Menor, de la metròpolis d’Efes).

Havent retornat a Catalunya, residí darrerament a Barcelona, on esdevingué popular per la seva participació en múltiples actes de la vida ciutadana.

Sieni de Barcelona, Ciril

(Barcelona, 1730 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1809)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1748.

El 1772 fou enviat de missioner a Louisiana (Amèrica del Nord). Fou elegit bisbe de Ticàlia el 1784. En ésser desmembrada la diòcesi seria coadjutor de la de Sant Cristòfol a Cuba.

Sibiuda, Sebastià

(Catalunya ?, segle XVIII)

Escriptor. Caputxí, probablement secularitzat.

Féu el 1770 una interessant traducció al català de Zaïra, de Voltaire, molt acurada i d’una considerable qualitat literària, encara que en ocasions es vegi en la necessitat de recórrer al francès i castellà.

Aquesta traducció, probablement relacionada amb el nucli teatral de Tuïr, ha estat considerada l’inici de l’escola de teatre neoclàssic a la Catalunya del nord de l’Albera.

Serafí, Àngela Margarida

Nom de casada amb que també fou coneguda la fundadora Àngela Margarida Prat.

Sarrià, Pau de

(Catalunya, segle XVI – Ceret, Vallespir, 1642)

Religiós caputxí. El 1612 vestí l’hàbit caputxí. Fou un orador eloqüent.

Per dues vegades havia de ser provincial de Catalunya, la primera el 1632.

És autor del Libro segundo de las fundaciones de los conventos de esta provincia (1612-34).

Sarrià, Miquel de

(Catalunya, 1741 – 1810)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde el 1756.

Fou professor de filosofia i predicador eminent. A la seva mort es produí a Barcelona una gran manifestació de dol.

El 1815 fou iniciat el seu procés de beatificació.

Sarrià, Jeroni de

(Catalunya, 1590 – Barcelona, 1651)

Religiós caputxí. Entrà a l’orde en 1607.

L’any 1636 fou elegit per primera vegada provincial dels caputxins de Catalunya. Ho havia de ser encara dues vegades més.

Fou conseller i col·laborador de Pau Claris.