(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Músic i religiós caputxí. Fou excel·lent organista. És féu remarcar com a improvisador.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Músic i religiós caputxí. Fou excel·lent organista. És féu remarcar com a improvisador.
(Ordis, Alt Empordà, 1667 – Barcelona, 1744)
Frare caputxí. Fou tres vegades provincial de Catalunya (1716-19, 1724-27 i 1730-32). També fou definidor general de l’orde (1726-33).
Gaudí de gran prestigi.
Veure> Rafael d’Olot (frare caputxí del segle XVII).
(Martorell, Baix Llobregat, 1725 – Barcelona, 1785)
Frare caputxí. Fou definidor general de l’orde (1768-75) i ministre provincial (1770-75).
És autor d’un Liber sacrae theologicae i d’unes Cartes pastorals.
Religiós caputxí, més conegut pel seu nom de religió, Basili de Rubí.
(Lloret de Mar, Selva, 1677 – Olot, Garrotxa, 1737)
Frare caputxí. Fou continuador del manuscrit Anales de los varones ilustres y cosas notables de nuestra santa provincia… de Cataluña, d’interès per als estudis referents a l’orde.
Nom de religió del frare i missioner caputxí Joaquim Vives i Tutó.
Nom de religió del frare i missioner caputxí Joaquim Vives i Tutó.
(Igualada, Anoia, segle XIX – Catalunya, segle XX)
Frare caputxí. Destacà com a predicador.
És autor de diversos llibres, com els titulats Fonts d’alegria (1931), Les benaurances (1935) i Sed felices (1942).
(Carcassona, Llenguadoc, 1692 – França, segle XVIII)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit al convent de Figueres el 1652. Destinat al Rosselló, passà a dependre de la província caputxina de Tolosa el 1663.
És autor del Psalterium romanum, imprès a Carcassona el 1686, en dos grans volums. Aquesta gran obra de cor fou usada pel seu orde fins a l’aparició del Psalterium chorale del pare Oriol de Barcelona el 1930.