Arxiu d'etiquetes: caputxins/nes

Blanch i Busquets, Esteve

Religiós caputxí, més conegut per Evangelista de Montagut.

Berga (varis)

Guillem de Berga Veure> Guillem de Berguedà (trobador).

Guillem de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Formà al bàndol dels Cardona durant les lluites nobiliàries de la minoritat de Jaume I. Fou inclòs entre els ostatges de garantia a la concòrdia establerta en 1226 entre el seu bàndol i el dels Montcada.

Guillem Ramon de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 prestà a Ramon Berenguer IV de Barcelona l’homenatge pels castells de Peguera, Fígols, Vallmanya i Torredella.

Joaquim Berga  (Catalunya, segle XVIII)  Frare caputxí. Autor d’algunes obres de caràcter religiós, impreses a Barcelona entre 1764 i 1778. Fou definidor i custodi de l’orde a Catalunya.

Josep Berga  (Camprodon, Ripollès, segle XIX – Catalunya, segle XIX)  Pintor. Professor de dibuix a Camprodon des d’abans del 1867. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. Té obres al Museu de Girona.

Nicolau de Berga  (Catalunya, segle XII)  Cal·lígraf i il·luminador. És autor del còdex del De civitate Dei de sant Agustí, que es conserva a l’arxiu de la catedral de Tortosa. És una obra de valor extraordinari, que l’autor signà en llatí (Nicolaus Bergadanus).

Pere de Berga  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fill de Guillem Ramon. Prestà a Alfons I el Cast homenatge pels castells de Peguera i de Fígols, i per les seves cases fortes de Berga i de Vallmanya.

Pere de Berga  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Pertanyia al bàndol de Nunyo Sanç durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I. Fou un dels qui procuraren, el 1226, una concòrdia entre la seva facció i la de l’infant Ferran. La qüestió seria resolta l’any següent, amb la pau d’Alcalà.

Teresa Berga  (Catalunya, 1621 – 1640)  Religiosa carmelitana descalça. Filla de Maria de les Plagues Berguedà i Osona. Morí als dinou anys, després d’haver edificat les seves companyes amb el seu encès misticisme.

Bassols i Bastons, Lluís

Nom real del religiós caputxí i gramàtic Lluís d’Olot.

Barcelona, Silvestre de

(Barcelona, 1793 – Sitges, Garraf, 1851)

Frare caputxí.

És autor d’escrits filosòfics en llatí i d’una antologia de sermons, en castellà, editada el 1814 i 1816. El sermonari fou també recollit al llibre Flora oratoria, publicat pel pare Tomàs d’Arenys de Mar el 1889.

Barcelona, Oleguer de

(Barcelona, 1815 – Caracas, Veneçuela, 1900)

Frare caputxí. En produir-se l’exclaustració de 1835 passà a Itàlia.

Es traslladà el 1842 a Veneçuela, on fou el principal restaurador de les missions caputxines del país. Hi ocupà diversos càrrecs.

Barcelona, Josep Maria de

(Barcelona, 1670 – segle XVIII)

Frare caputxí. Fou orador sagrat molt remarcable.

És autor d’unes Vidas de los Venerables Capuchinos de Barcelona (1712).

Barcelona, Josep de

(Barcelona, 1528 – 1584)

Frare caputxí. Era fill del comte de Peralada. Estudià a Alcalà. Refusà el cardenalat que li oferia el papa Gregori XIII.

Escriví algunes obres ascètiques. Fundà la institució de les “Quaranta hores”.

Barcelona, Jordi de

Nom de religió de l’escriptor i religiós caputxí Jordi Llimona i Barret.

Barcelona, Atanasi de

(Barcelona, 1664 – Tortosa, Baix Ebre, 1747)

Frare caputxí.

És autor de les obres titulades Jardín seráfico (1705-06, en dos volums), Espejo del ceremonial seráfico de los capuchinos de Cataluña (1716) i Vida del padre Gabriel de Canet (1721, reeditat el 1891).

Barcelona, Antoni Maria de

Nom de religió del teòleg i escriptor caputxí Josep Maria Galdácano i Melià.