(Mallorca o Menorca, segle XIII – Menorca ?, segle XIV)
Franciscà. L’any 1314 partí a convertir infidels, i recorregué Trebisonda, l’Armènia, les Índies, Ceilan, Java i, finalment, anà a la Xina i al Tibet. Renuncià a totes les distincions i dignitats de l’orde a què pertanyia.
Va portar al port de Maó les relíquies de quatre germans martiritzats el 1322 a Tanaca (Índia), la història dels quals va escriure.
(Sant Sebastià, País Basc, 21 maig 1776 – Montpeller, França, 17 maig 1834)
Militar i comte de la Bisbal. Va intervenir a la campanya del Rosselló (1793). Va lluitar contra els francesos en la guerra del Francès i fou membre del Consell de Regència.
Després del retorn de Ferran VII de Borbó va mantenir una actitud indecisa entre els absolutistes i els liberals.
(València, 1 juny 1834 – Madrid, 9 febrer 1903)
Militar i polític. Ascendit a capità el 1854, fou destinat a les Filipines i al cap d’uns quants anys, en esclatar la guerra del Marroc (1859), s’incorporà a l’exèrcit d’Àfrica. Després de la conquesta de Tetuan el 1860, fou nomenat tinent coronel.
El 1869 abandonà l’exèrcit per dedicar-se a la política. Fou ambaixador a Brussel·les, Viena i Lisboa, ministre d’Estat els anys 1879, 1890 i 1895, vicepresident del Senat, i, des del 1897, dirigí el grup polític “Santo Sepulcro”.
Antic nom del municipi de Font-romeu.
Poble (1.510 m alt), a la dreta de l’Aude, on el riu forma el pantà de Puigbalador.
Poble (1.596 m alt) i cap de l’antic municipi d’Odelló i Vià. situat al vessant del roc de la Calm, dominant el riu d’Angost i el pla de la Perxa.
El lloc és esmentat ja el 839. De l’església parroquial, romànica, del segle XI, depèn el santuari de Font-romeu.
(València, 1972 – )
Certamen literari anual en llengua catalana. Inicialment fou constituït el 1972 pel premi d’assaig Joan Fuster a iniciativa d’E. Tàrrega, i convocat per la llibreria Concret, amb el concurs d’Edicions 62.
El 1973 fou convocat per la llibreria Tres i Quatre, i inclogué ja el premi Vicent Andrés i Estellés de poesia, l’Andròmina de narració, i el 1974 i amb caràcter excepcional, el Camí a un treball periodístic.
Veure> fets del Sis d’Octubre (moviment revolucionari, 1934).
(Aragó ?, segle XIV – Perpinyà, 16 novembre 1425)
Bisbe d’Elna (1410-25). Sembla que era d’origen aragonès. Entre els anys 1399 i 1412 fou confessor de Benet XIII a Avinyó, en el qual càrrec succeí Vicent Ferrer.
Abans del 1408 fou nomenat abat de Sant Joan de la Penya i el 1410 bisbe d’Elna, bé que regí el bisbat en nom seu Esteve d’Agramunt, prior de Gualter, fins al 1417. Es retirà de l’obediència a Benet XIII i el 1417 formà part de l’ambaixada a Peníscola per a demanar al papa la renúncia.
Féu ampliar l’església de Sant Joan el Vell de Perpinyà, on residia.
És autor d’una crònica sobre els fets ocorreguts a la cort papal d’Avinyó, en els quals prengué part.
(Santa Margarida de Montbui, Anoia)
Veure> el Saió (poble).
Dades dels Països Catalans 