Arxius mensuals: Mai de 2023

Massanassa (Horta)

Deixa un comentari

Municipi de l’Horta (País Valencià): 5,59 km2, 11 m alt, 9.149 hab (2014)

Situat al sud de València, prop de l’Albufera, en un territori pla.

El regadiu, alimentat per la sèquia de Favara, és dedicat als productes hortícoles propis de la comarca (cacauets, cebes, blat de moro) i a l’arròs; l’extensió d’aquest últim conreu s’ha incrementat considerablement durant el segle XX a causa de l’aprofitament del terreny de l’Albufera, encara que actualment es troba en regressió. Hi té una certa importància la ramaderia bovina i porcina, i també l’avicultura. La indústria, en expansió, ocupa actualment prop de la meitat de la població activa, i les principals són l’alimentària, la de la fusta, la metal·lúrgica i la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic ha estat constant des de la fi del segle XVIII.

El poble, d’origen islàmic, forma pràcticament una conurbació amb Catarroja; l’església parroquial és dedicada a sant Pere.

El municipi comprèn també la partida de l’Orba.

Enllaç web: Ajuntament

Massana, la (Andorra)

Deixa un comentari

Parròquia d’Andorra: 61,2 km2, 1.230 m alt, 10.076 hab (2014)

(o la Maçana) La quarta, segons un ordre tradicional, de les set en què és dividit el Principat d’Andorra, a la vall de la ribera d’Ordino (dita també ribera de la Maçana), a la confluència amb la d’Arinsal, 5 km al nord d’Andorra la Vella. El territori comprèn els pics més alts d’Andorra (coma Pedrosa, 2.946 m alt, i el pic del pla de l’Estany, 2.851 m).

Agricultura de secà (cereals i tabac), i vora el riu d’Arinsal s’estenen els prats de regadiu per al bestiar. Ramaderia, Esports d’hivern a Arinsal i indústria hotelera. L’augment demogràfic ha estat notable en els darrers anys, especialment a partir del 1970.

El poble es troba a l’aiguabarreig del riu d’Arinsal i la ribera d’Ordino; l’església parroquial de Sant Iscle és esmentada ja el 839.

El comú comprèn també els pobles d’Anyós, Pal, Arinsal, Escàs, Sispony, el Pui, Erts i l’Aldosa de la Maçana, les caseries de Jovell i de Pujol, el mas de Ribafeta, la farga d’en Rossell, el santuari de Sant Antoni de la Grella i nombrosos cortals i bordes.

Enllaç web: Comú

Massamagrell (Horta)

Deixa un comentari

Municipi de l’Horta (País Valencià): 6,16 km2, 15 m alt, 15.564 hab (2014)

Situat al litoral, al sector septentrional de la comarca, al nord de València.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de regadiu (els conreus principals són els tarongers, seguit de l’horta), gràcies a la sèquia de Montcada. Indústries derivades de l’agricultura i metal·lúrgica. Hi té una certa importància la cria de porcs i l’aviram. Àrea comercial de València. L’ascens demogràfic mantingut des de la fi del segle XVIII s’ha accentuat els darrers decennis. Bona part de la població activa, però, treballa fora del municipi.

La vila, antiga alqueria islàmica, forma pràcticament un continu urbà amb la Pobla de Farnals; hi destaca l’església parroquial de Sant Joan Evangelista, neoclàssica.

El municipi comprèn, a més, el monestir de la Magdalena, de caputxins, i la partida de Catarrogeta.

Enllaç web: Ajuntament

Massalió (Matarranya)

Deixa un comentari

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 86,23 km2, 359 m alt, 540 hab (2014)

(cast: Mazaleón) Situat al nord de la comarca, a la vall mitjana del Matarranya, al límit amb la Terra Alta. Part de la superfície del terme és ocupada per pinedes i pastures.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, amb gran predomini del secà, on abunden les oliveres, principal conreu del municipi; les sèquies derivades del riu permeten el conreu d’arbres fruiters (especialment presseguers). Ramaderia (cria de porcs) i aviram. Les indústries més importants són les derivades de l’agricultura (oli i farina) i petits tallers tèxtils. Àrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït notablement des de mitjan segle XX, a causa de l’emigració a Barcelona.

La vila, aturonada, a l’esquerra del riu, és dominada per l’església parroquial de Santa Maria.

Dins el terme hi ha restes de diversos poblats ibèrics.

Massalfassar (Horta)

Deixa un comentari

Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,53 km2, 9 m alt, 2.475 hab (2014)

Situat al sector septentrional de la comarca, ocupa una petita franja del litoral, en un terreny pla, al nord de València.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, alimentada per la sèquia de Montcada, amb aigües procedents del Túria, i dedicada als tarongers i altres productes hortícoles propis de la comarca. Hi ha bestiar estabulat (boví i porcí). Darrerament, però, ha cedit part del terreny a l’indústria, que dóna feina a bona part de la població activa del municipi. Polígon industrial Mediterrani vora la costa (magatzem de fruites, de productes metàl·lics i química). Àrea comercial de València.

Al poble, d’origen islàmic, hi destaca l’església parroquial dedicada a sant Llorenç, de la fi del segle XVII; té estació de ferrocarril.

Enllaç web: Ajuntament

Massalavés (Ribera Alta)

Deixa un comentari

Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 7,43 km2, 28 m alt, 1.617 hab (2014)

Situat a la plana regada pel Xúquer, a l’esquerra del riu Verd, límit meridional del terme, al nord-oest d’Alberic.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu, que ocupa gairebé la totalitat del territori, és alimentada per la sèquia reial del Xúquer i es destina sobretot al conreu de tarongers; altres conreus són el blat de moro, les fruites, les hortalisses i l’arròs. Aviram. Recentment s’hi han establert també algunes indústries, entre les quals hi ha una gran fàbrica de mobles i una altra de material per a la construcció. Pertany a l’àrea comercial d’Alzira. La població ha augmentat regularment durant el segle XX.

A la vila (massalavesins) hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, d’estil gòtic tardà, bastida el segle XVI i restaurada el 1913.

El municipi comprèn, a més, els despoblats de Prada i de Paranxet.

Enllaç web: Ajuntament

Masos, els (Conflent)

Deixa un comentari

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 5,71 km2, 360 m alt, 888 hab (2012)

(fr: Los Masos) Situat al sector més baix de la comarca, al sud de la vall de la Tet, a l’oest del riu de Llescó i al peu del massís del Canigó.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola de regadiu, principalment fruiters (presseguers, pomers i albercoquers) i d’horta, alimentats amb aigua de la Tet; també hi ha conreus de vinya, per a l’elaboració de vi corrent. Ramaderia bovina, ovina i d’equins. Hi ha una cooperativa vinícola. Àrea comercial de Prada. El terme és també un centre de segones residències i la població, després d’algunes oscil·lacions, tendeix a augmentar.

El poble és format per tres barris: el nucli primitiu o Llonat (on hi ha l’església parroquial de Sant Just i Pastor), Lloncet i Avellanet.

El terme comprèn també el barri de la Sagristia o del Mas de la Sagristia i el vilar desaparegut de Favars.

Bayuco, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1664 – 1706)

Pintor barroc. Les seves millors obres van ser els quadres al claustre del convent de Sant Sebastià, il·lustratius de la Vida de Sant Francesc de Paula.

Bayo Piraud, Alberto

Deixa un comentari

(Camagüey, Cuba, 27 març 1892 – l’Havana, Cuba, 4 agost 1967)

Militar. Establert a Barcelona a l’inici de la guerra civil de 1936-39, comandà, amb èxit, l’expedició republicana per a sotmetre Eivissa. Passà després a Mallorca, on desembarcà a Portocristo, però el contraatac, ajudat per l’aviació italiana, obligà el cos expedicionari a retirar-se. Per l’octubre del mateix any obstaculitzà l’ofensiva contra Madrid amb la tàctica de guerrilla.

S’exilià a Cuba i després a Mèxic (1955) on conegué Fidel Castro, el qual li demanà de dirigir l’entrenament dels membres de l’organització Gramma.

A més de Mi desembarco en Mallorca (Mèxic 1944) i Mi aporto a la Revolución Cubana, és autor d’una vintena d’obres dedicades a la guerrilla.

Bayo, Estanislau de Kostka *

Deixa un comentari

Veure> Estanislau de Kostka Vayo  (escriptor valencià, 1804-64).