Arxiu d'etiquetes: folkloristes

Biterna

(Països Catalans)

Indret imaginari on segons una creença medieval estesa als Països Catalans, es reunien les bruixes per renegar de Déu i adorar el dimoni, que hi havia de comparèixer en forma de boc (boc de Biterna).

Armet i Ricart, Salvador

(Barcelona, 1860 – 1928)

Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.

Entre altres monografies d’història i de geografia de les comarques pirinenques, publicà la Monografia de les Valls d’Andorra (1905). També publicà un Estudi sobre el cant pla o gregorià (1883).

Vilarrasa i Vall, Salvador

(la Pobla de Lillet, Berguedà, 1870 – Ripoll, Ripollès, 1943)

Folklorista. Propietari rural, conegué a fons la vida pagesa i la vida dels pastors, temes que, sota el guiatge de Tomàs Raguer, ressenyà en diversos articles apareguts a “Catllar” i a “Scriptorium”, publicacions ripolleses anteriors a la guerra civil.

Recollits i editats en forma de llibre (Vida dels pastors, 1935; La vida a pagès, 1966) per l’impressor Daniel Maideu, els seus escrits constitueixen un document preciós sobre la vida i els costums de la ruralia, narrats amb un agradable lirisme i amb un llenguatge popular altament evocador.

Trobada Nacional de Bastoners

(Catalunya, 1976 – )

Festa bastonera anual, la més important del país.

Organitzada per la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, consisteix a aplegar i agermanar en una jornada festiva totes les colles i el món bastoner en general.

La primera trobada se celebrà a Montblanc (Conca de Barberà) el 1976, i cada any té lloc en una població diferent.

Tres Tombs, els

(Catalunya)

Cavalcada originària de Barcelona, on era organitzada pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la festa del seu patró, sant Antoni Abat. Després de la benedicció, la gent feia alçar la cavalcadura i li feia fer tres tombs.

El costum es mantingué fins al principi del segle XIX i s’ha recuperat modernament en alguns barris de la ciutat. A partir del segon terç del segle XX s’ha popularitzat a diversos municipis de Catalunya.

La cavalcada l’encapçalen tres genets, que obren la comitiva: el banderer, al mig, amb un cordoner a banda i banda.

Tradicionàrius

(Barcelona, 1987 – )

Nom amb què és coneix el Festival de Música Tradicional i Popular Tradicionàrius, nascut gràcies a un col·lectiu de músics de folk encapçalat per Jordi Fàbregas.

La iniciativa, celebrada des del 1993 al centre cívic L’Artesà del barri de Gràcia, es creà amb l’objectiu de recuperar el llegat de la música popular dels Països Catalans i de construir un circuit de música en directe que situés aquest gènere musical en el mercat discogràfic.

El festival ha esdevingut el de més seguiment i ressò del seu gènere de tots els que s’organitzen a Catalunya. Habitualment s’edita un disc amb els concerts enregistrats durant el festival. El cicle dedica una setmana a Mallorca i inclou la representació dels Foguerons de Sant Antoni.

El 2003 s’obrí a la participació de grups estrangers i, des d’aquest any, rep el nom de Festival Folk Internacional. Ha estat també entre els impulsors del Manifest per la Música de la Terra, un document consensuat que inclou mesures per a preservar l’ensenyament, la protecció i la promoció de la música tradicional, i que fou presentat el 2004 al Parlament de Catalunya.

El Centre Artesà Tradicionàrius també organitza, els dos darrers mesos de l’any, l’Euskal Herria Sona!, i edita, des del 1996, el Tradifolk, un calendari de les trobades i els festivals de música tradicional i popular dels Països Catalans.

El 2008 fou inaugurada una important renovació de l’antic local de Gràcia que incorporava nous espais amb els quals n’augmentà de manera notable la polivalència.

Enllaç web: Tradicionàrius

Tomàs i Parés, Joan

(Barcelona, 4 abril 1896 – 7 novembre 1967)

Músic i folklorista. Fou sots-director de l’Orfeó Català.

Són seves les obres corals El tió de Nadal, Fum-fum i Nadal. També és autor de música religiosa i d’harmonitzacions de cançons populars.

Serra i Pagès, Rossend

(Barcelona, 1 març 1863 – 1 febrer 1929)

Escriptor i folklorista. De formació autodidacta, fou un gran divulgador de temes d’etnografia, economia i geografia.

Fou un dels grans folkloristes del país i dirigí la “Biblioteca Folklòrica Catalana”. Fou fundador de diverses societats d’investigació folklòrica. La seva biblioteca monogràfica esdevingué una de les més nodrides de Catalunya.

Divulgador prolífic, publicà, entre d’altres, Folklore català (1901), El cançoner musical popular català (1918), Folklore (1919) i Alguns escrits (1925).

Serra i Constansó, Joan

(Igualada, Anoia, 18 novembre 1864 – Barcelona, 25 març 1924)

Escriptor i folklorista. Conreà també l’escultura.

És autor de les obres Quan jo tenia vint anys i Mig segle de vida igualadina.

Scriptorium

(Ripoll, Ripollès, gener 1923 – maig 1936)

Revista mensual. Editada i impresa per Daniel Maideu i Auguet, dedicada especialment a literatura i folklore. Tomàs Raguer i Fossas en fou director i l’ànima.

Era una revista de categoria inspirada en l’ideari nacionalista del grup d’Acció Catalana.

Constava de dotze planes.