Arxius mensuals: Juny de 2021

Trèmols i Borrell, Frederic

(Cadaqués, Alt Empordà, maig 1831 – Barcelona, 21 gener 1900)

Botànic i químic. Ocupà la càtedra de química inorgànica a la Universitat de Granada i després a Barcelona, on també ensenyà història de la farmàcia. Presidí l’Acadèmia de Ciències i Arts.

El 1882 la Diputació el comissionà perquè anés a estudiar els ceps americans i les possibilitats de conreu a Catalunya.

Va recollir un herbari, que assolí més de 15.000 espècies.

Trejuvell

(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)

Poble de l’antic terme de la Guàrdia d’Ares, al vessant meridional del puig de Montcau, damunt la riba esquerra del riu de la Guàrdia. La seva església depèn de la parròquia de Castellàs.

El castell de Trejuvell fou adquirit el 1250 pel comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó.

Treià

(Argentona, Maresme)

Veïnat, a l’esquerra de la riera d’Argentona, al límit amb el terme de Mataró, al qual pertangué fins a l’any 1840.

És esmentat ja l’any 972. S’hi alcen les restes d’una església construïda al segle IX, a l’indret d’una d’anterior, paleocristiana, amb afegits i reformes del segle XVII ençà, que antigament es trobava sota l’advocació de sant Cugat i modernament sota la de sant Jaume.

Tregurà, Jaspert de

(Rosselló, segle XIV)

Cavaller. El 1328 era procurador de Pere Galceran de Pinós de cara a la sentència arbitral sobre les baronies de Josa i la Vansa.

Fou un personatge important a la cort de Jaume II de Mallorca, el qual, pel febrer de 1341, l’envià d’ambaixador prop de Pere III el Cerimoniós per explicar-li les raons per haver trencat el vassallatge que devia al rei de França pel domini de Montpeller. Acompanyà al monarca mallorquí al seu accidentat viatge a Barcelona el 1342.

Desposseït Jaume de Mallorca per Pere III, acatà el nou monarca, que el tindria en gran consideració. El 1351 era un dels signants de la constitució del ducat de Girona a favor del nou nat príncep Joan, el futur Joan I. El 1356 era assessor del governador del Rosselló.

El 1364 acompanyà a Avinyó l’infant Pere, oncle de Pere III i ja retirat aleshores de la política per convertir-se en framenor, per tal d’entrevistar-se amb el papa Urbà V.

Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

(Catalunya, 1972 – )

Estudis publicats per la Secció homònima de l’Institut d’Estudis Catalans.

Formen una sèrie monogràfica, paral·lela a les “Memòries” de la Secció Històrico-Arqueològica i als “Arxius” de la Secció de Ciències.

Els primers volums editats contenen obres d’Albert Pérez i Baró, Agustí Altisent, Enric Jardí, Encarna Roca i Lluís Recolons i Arquer.

Treballs, Ramon

(Catalunya, s XIII – Berga, Berguedà, 1326)

Prelat i frare benedictí.

El 1309 fou elegit bisbe d’Urgell, com a successor de Guillem de Montcada. Fou consagrat l’any següent. El 1314 actuà com a marmessor del comte Ermengol X d’Urgell.

Fou succeït a la diòcesi per Arnau de Llordat.

Treball, Conselleria de

(Catalunya, 19 desembre 1932 – 1939)

Organisme de govern de la Generalitat. Creat per decret, juntament amb els altres departaments.

D’acord amb l’Estatut, la legislació social corresponia a la República i l’execució de les lleis en territori català a la Generalitat; per tant les delegacions provincials del ministeri del treball i tots els tribunals industrials que actuaven en territori de Catalunya passaren a dependre de la Generalitat.

El setembre de 1933 fou creat el Consell de Treball de Catalunya, que era l’organisme consultiu superior del govern de la Generalitat en tot el que afectés l’execució de les lleis de treball i que informava el conseller sobre els recursos interposats contra les resolucions dels Tribunals Mixts.

Després dels Fets del Sis d’Octubre (1934) i fins a l’abril de 1935 el ministeri reassumí aquestes facultats i nomenà un delegat a Catalunya. La Consellera s’anà estructurant d’acord amb les necessitats de cada moment.

El principal problema que hagué d’afrontar fou el de la manca de treball provocada per la crisi econòmica; per això fou creat l’Institut contra l’Atur Forçós i una Secció de Col·locació Obrera, Crisi de Treball i Estadística.

A partir del juliol de 1936 la conselleria organitzà el treball amb el doble objectiu de guanyar la guerra i impulsar una transformació socialista de la societat. El mes de juliol de 1937 creà l’Institut d’Adaptació Professional de la Dona per tal de substituir els treballadors mobilitzats.

Fou restablerta el 1978, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya.

Treball

(Barcelona, 21 juliol 1936 – )

Diari en català, òrgan del PSUC. El partit d’incauta dels tallers del diari “El Matí” i publicà el seu periòdic fins al gener de 1939.

Després passà a la clandestinitat i tingué una sortida irregular a l’estranger i a Barcelona. Des de l’abril de 1977 s’edità legalment a Barcelona com a setmanari, periodicitat que canvià a quinzenal el 1982.

El 1991 va sorgir en el si d’Iniciativa per Catalunya, la formació on s’integrà el PSUC, la publicació “Iniciativa i Treball”, que pot considerar-se com la seva successora.

Treball

(Barcelona, 2 maig 1934 – inici 1936)

Publicació quinzenal. Òrgan del Sindicat Mercantil de Barcelona, controlat pel Bloc Obrer i Camperol.

N’era director Jordi Arquer, i tenia com a missió la defensa de les reivindicacions laborals dels dependents de comerç.

Suspès arran dels Fets del Sis d’Octubre, tornà a sortir el 31 de març de 1935.

Treball

(Barcelona, 1 gener 1930 – 13 desembre 1930)

Periòdic quinzenal i després setmanal, continuador de “L’Andreuenc”. Era l’òrgan oficiós del minúscul Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball.

N’era el director Pere Cardona i Nabés i, més tard, Amadeu Bernadó.

Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalano-Balear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit Comunista de Catalunya.