Arxiu d'etiquetes: organismes

INCAVI

Sigla de l’Institut Català de la Vinya i del Vi.

INCANOP

Sigla de l’Institut Català de Noves Professions.

IMEB

Sigla de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

IERMB

Sigla de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

ICM

Sigla de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació.

Corporació Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1974 – 1987)

(CMB)  Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).

El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.

Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.

Consell Suprem d’Aragó

(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V (1707).

Consell Superior Central de Catalunya

(Catalunya, agost 1837 – octubre 1837)

Organisme creat pel capità general Ramon de Meer, baró de Meer, per tal de finançar la lluita de l’exèrcit liberal contra els carlins, davant la inoperància del govern de Madrid.

Format per dos delegats de les diputacions provincials, dos intendents, l’ordenador militar i el comissari de guerra, administrà els recursos del Principat i aplicà immediatament una contribució extraordinària de tres milions de rals (setembre 1837).

Poc temps després fou substituït per una junta d’administració i revisió de comptes.

Consell Sectorial de Serveis Socials d’Atenció a la Infància

(Catalunya, vers 1980)

Òrgan de la Generalitat. Adscrit al departament de Justícia, té cura de la consulta i la participació dels usuaris i les entitats de serveis socials d’atenció a la infància en les funcions públiques de planificació i ordenació d’atenció socials.

També actua com a òrgan d’assessorament en matèria d’acolliment i adopció de menors, el qual rep del departament de justícia els mitjans personals i materials necessaris per a atendre totes les funcions que li són assignades.

Ha creat un grup de treball d’acolliments familiars i d’adopcions, presidit pel titular de la Direcció General d’Atenció a la Infància i format pels vocals que indiqui el conseller de Justícia. Aquest grup té diverses funcions encaminades a gestionar el millor possible els acolliments i les adopcions d’infants.

Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya

(Catalunya)

Òrgan superior del govern de Catalunya, dirigit pel president de la Generalitat.

Exerceix funcions executives i administratives, segons els Estatuts d’autonomia del 1932 i del 1979.