Arxiu d'etiquetes: organismes

BCD

Sigles de Barcelona Centre de Disseny.

AILLC

Sigla de l’Associació Internacional de la Llengua i Literatura Catalanes.

Agència Catalana del Consum

Veure> Institut Català del Consum (ICC).

Xarxa Vives d’Universitats

Veure> Institut Universitari Lluís Vives (gestió d’universitats dels Països Catalans).

Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública

(Catalunya, 1986 – )

(XHUP)  Associació que agrupa els hospitals catalans que no pertanyen a l’Institut Català de la Salut.

Els hospitals de la XHUP estan dedicats, però, a l’assistència pública i tenen un conveni de finançament amb el Servei Català de la Salut.

En formen part la majoria d’hospitals comarcals i altres centres mèdics que depenen de fundacions sense ànim de lucre, d’ajuntaments o de patronats.

Voluntaris Urbans de Catalunya

(Buenos Aires, Argentina, 1806 – segle XIX)

Milícia de sometents. Fundada per catalans residents a Buenos Aires, per a deturar la invasió anglesa d’aquell any. També foren anomenats minyons o miquelets.

Foren capdavanters del moviment contra els invasors i inspiraren la creació d’altres cossos de guerrillers.

Entre els seus fundadors figuraven Jaume Nadal i Guarda, Jaume Llavallol, Oleguer Reinals i Joan Larrea. També s’hi destacaren Josep Forneguera, Felip Sentenac i Gerard Esteve i Llac.

El 1809 participaren en la revolta contra el virrei castellà (d’origen francès) Liniers, fet que inicià el moviment independentista de l’Argentina.

Voluntaris Reialistes

(Catalunya, 1822 – 1833)

Organització de milícies absolutistes. Creada en defensa de Ferran VII com a monarca absolut. A Catalunya tingueren una activitat notable.

Descontents de la repressió moderada exercida per Ferran VII en restaurar l’absolutisme, iniciaren un moviment subversiu (guerra dels Malcontents), que fracassà (1827).

Reorganitzats pel comte d’Espanya, capità general de Catalunya, des del 1830, per tal de reprimir els liberals, eren sovint reclutats entre els indesitjables de les viles, on instituïren tiranies locals a sou dels ajuntaments.

El nou capità general de Catalunya, general Llauder, els combaté i els debilità fins que la liberalització política que suposà la mort de Ferran VII (1833) permeté de dissoldre’ls. Una part d’aquestes forces s’uní aleshores al carlisme.

Voluntaris de la República

(Catalunya, 1873 – 1874)

Milícia ciutadana. Organitzada a Barcelona i en altres municipis catalans durant la Primera República com a transformació dels antics Voluntaris de la Llibertat.

Ja el febrer de 1873 la diputació de Barcelona havia creat, amb paisans, dues companyies de Guies de la Diputació, que, comandades per B. Lostau, lluitaren contra els carlins, però fou després de la dissolució de l’exèrcit regular (març) que els quatre batallons de Voluntaris barcelonins prengueren importància.

Nodrits bàsicament per elements de la petita burgesia, menestrals i alguns simpatitzants internacionalistes, desenvoluparen tasques d’ordre públic i participaren, amb eficàcia variable, en la campanya anticarlina.

Decretat llur desarmament després del cop d’estat del general Pavia, protagonitzaren la darrera resistència armada republicana a Barcelona i Sarrià.

Voluntaris de Catalunya, Companyies Franques de

(Catalunya, 1762 – segle XIX)

Cos de milícia. Format arran de la intervenció de Carles III en la Guerra dels Set Anys, pel pacte de família signat amb Lluís XV.

Participà en la campanya de Portugal (1762) i, acabada aquesta, fou enviada a les anomenades províncies internes de Mèxic.

Més tard un contingent d’aquests voluntaris formà part de l’expedició a Califòrnia de Gaspar de Portolà (1769).

Unió Sacerdotal

(Barcelona, 1947 – 2019)

Associació de preveres. Hi destacaren el primer president -aglutinant i orientador-, Manuel Bonet i Muixí, i Pere Tarrés i Claret. Tenia com objectiu d’animar la vida espiritual i pastoral dels afiliats.

Recollí l’herència d’aspectes del pensament de Torras i Bages, del moviment litúrgic (Columba Marmion i el monestir de Montserrat) i el sentit d’església local, propi de corrents europeus. Així, el seu tarannà fou singular i molt arrelat a Catalunya.

Les circumstàncies polítiques i eclesials de la postguerra crearen entorn d’ella la sospita i la desconfiança, la qual cosa comportà dificultats, de vegades greus, amb la jerarquia eclesiàstica i civil.

L’associació, tot i evolucionant internament, ha tingut uns anys d’una especial influència, i ha aplegat sacerdots de vida parroquial, consiliaris i professors.