Arxiu d'etiquetes: organismes

TERMCAT

(Catalunya, 1985 – )

(TERMinologia CATalana)  Centre de terminologia. Creat en virtut d’un acord entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, per tal d’investigar, establir i difondre la normalització de la terminologia catalana en relació a d’altres llengües.

Dirigit per M. Teresa Cabré (1982-88) i per Isidor Marí, ha realitzat i promogut diversos treballs de recerca terminològica, i ha assessorat diverses entitats oficials, sobretot en temes de traducció.

Publica “Full de difusió de neologismes” (des del 1988) i diversos diccionaris terminològics especialitzats.

Enllaç web: TERMCAT

Taula de Canvi

Taula de Canvi

(Barcelona, 20 gener 1401 – 1853)

Primer banc públic d’Europa de canvis i dipòsits. Fundat per la necessitat que sentien els barcelonins de garantir els seus capitals contra l’augment il·limitat dels emprèstits sol·licitats pel municipi de Barcelona o pel rei, i la inestabilitat de les banques privades. La paraula banc no s’utilitzà fins al segle XVI.

Posada en mans de l’oligarquia urbana, la seva preocupació per l’estabilitat afavorí l’existència de banquers privats. Les despeses extraordinàries realitzades pel municipi durant el segle XV van perjudicar el desenvolupament de la Taula, forçada a crear una caixa destinada a amortitzar el deute consolidat municipal, des del 1440 molt superior a l’autoritzat pel reglament.

Durant la guerra contra Joan II (1462-72) va haver de fer, per primera vegada (1468), suspensió de pagaments. Llavors va reorganitzar-se administrativament i creà els càrrecs de credencer, amb la missió de pesar moneda, i el de caixer. Van limitar-se les operacions que es podien realitzar en bancs privats i esdevingué agent fiscal de la Generalitat.

L’any 1609 fou creat el Banc de la ciutat de Barcelona, afiliat a la Taula, que, com a banca privada, admetia moneda depreciada, amb beneficis que servien per sostenir la taula. L’any 1655 va iniciar-se la comptabilitat entre la Taula i el Banc de la ciutat, que no impedí (anys 1663 i 1680) els més grans desfalcs de la història de la Taula.

De l’any 1703 són les darreres reformes dels estatuts, i es recopilaren tots els privilegis obtinguts des de la seva fundació.

Entronitzats els Borbons i desaparegut el règim monetari català, la Taula va reduir-se a una banca de caràcter privat, i el 1714 Patiño dictà les regles per les quals s’havia de regir. El comte de Montemar, l’any 1723, en realitzà la darrera reestructuració, que durà fins a la liquidació total de la Taula, l’any 1853.

Tarrés, ronda d’en

(Barcelona, 1847 – 1853)

Grup policial de vigilància de Barcelona, dirigit per Jeroni Tarrés. Famós per l’arbitrarietat i la violència dels seus procediments. Tenia fama d’ésser composta per malfactors.

Per les citacions judicials, són coneguts els noms d’alguns dels seus membres: Antoni Garreta, Miquel Matas, Josep Bernis, Josep Puig, Ignasi Bonsoms, Ambròs Carles i Joaquim del Rosal.

Tarraconense, Conferència Episcopal

Veure> Conferència Episcopal Tarraconense (organisme eclesiàstic).

Solidaritat Obrera

(Barcelona, 3 agost 1907 – 1911)

Unió de societats obreres. Sembla haver estat una mena de resposta a la formació de la Solidaritat Catalana. En tot cas, en la seva organització prengueren part tant anarquistes com socialistes, nous sindicalistes i vells republicans.

La reorganització de la Unió Local de Societats Obreres existent a Barcelona fou empresa pel juny de 1907, i el 25 de juliol hom publicà un manifest -programa signat per 36 societats que aviat havien d’ésser prop de 60-.

Sobresortí especialment la proclamació d’una neutralitat envers les concepcions polítiques dels possibles adherents, per a possibilitar la unió de tots els treballadors i llur “acció econòmica”. És obligat de veure-hi una relació amb el sindicalisme revolucionari francès i el seu caràcter economicista i pragmàtic.

I cal afegir que tant els socialistes com els anarquistes que havien de col·laborar-hi eren en un cert sentit no ortodoxos, elements prosindicalistes d’ambdós corrents, cosa que es manifestà indirectament en els congressos internacionals respectius de Stuttgart i Amsterdam de l’agost de 1907.

Per la part socialista cal destacar en aquest sentit Antoni Badia i Matemala i Antoni Fabra i Ribas; Josep Prat, Anselmo Lorenzo i, sobretot, Tomàs Herreros foren potser els dirigents anarquistes que més afavoriren l’aproximació al nou sindicalisme.

La federació local barcelonina assolí un desenvolupament segur i féu aparèixer com a òrgan de premsa “Solidaridad Obrera”. Actuaren com a secretaris Antoni Colomé, Badia i Matamala i Jaume Bisbe. Després, una assemblea celebrada a Badalona el 25 de març de 1908 decidí la convocatòria d’un Congrés Obrer de Catalunya, que efectivament se celebrà a Barcelona en 6-8 de setembre de 1908.

Hom constituí llavors la Confederació Regional de Societats de Resistència Solidaritat Obrera, amb delegacions d’unes 110 societats obreres, la gran majoria de la província de Barcelona.

Hi hagué una presència en massa dels caps socialistes catalans (Badia i Matamala, Fabra i Ribas, Josep Comaposada, Josep Floresví, etc.) i es produí un equilibri de forces amb els anarquistes (Rossend Vidal, Tomàs Herreros, M.V. Moreno, Jeroni Farré, Josep Rodríguez i Romero), que es reflectí en uns acords ambigus: l’acceptació de la tàctica de l’acció directa no havia d’impedir l’adopció d’altres accions si ho determinaven les circumstàncies.

En el consell directiu de la nova organització hi hagué també un cert equilibri entre socialistes (Badia i Matamala), sindicalistes (com Josep Roman, que fou elegit secretari general) i anarquistes (Tomàs Herreros). Aquesta entesa permetria guanyar el combat contra la influència lerrouxista dins la Solidaritat Obrera (afer de La Neotipia) i assolir un ràpid desenvolupament numèric (15.000 adherents a mitjan 1909).

D’altra banda, l’esclat dels fets de la Setmana Tràgica ajornaren els treballs ja iniciats pel juny de 1909 per preparar un segon congrés que hom volia d’àmbit estatal. Les creixents tensions entre socialistes i anarquistes acabaren amb la marginació dels primers vers l’estiu del 1910, en què accedí a la secretaria general Josep Negre.

Finalment, el congrés d’octubre-novembre de 1910, celebrat a Barcelona, decidí la fundació de la Confederació Nacional del Treball.

Societat Tipogràfica de Barcelona

(Barcelona, 15 agost 1879 – 1888)

Organisme obrer. Pretengué de reunir els tipògrafs amb funcions de caire sindical i assistencial. El seu primer president fou Tomàs Gallego. Féu aparèixer un “Boletín Oficial” (feb/1880 – set/1883) i impulsà la creació d’organismes similars a d’altres ciutats dels Països Catalans.

Comptava amb 520 afiliats el 1882 -sobre un total d’uns 800 obrers del ram-. Volgué inicialment aparèixer com a neutral entre els apolítics i els politicistes, però els tipògrafs anarquistes xocaren amb la direcció sindicalista (en especial amb Manuel Fernández) i es retiraren el 1882 per fundar La Solidaria.

Després, la Societat s’afilià a la Federació Obrera Tipogràfica Espanyola, dominada pels socialistes. L’any 1888 s’integrà a la UGT.

Societat de Teixidors a Mà de l’Estat de Catalunya

(Valls, Alt Camp, 1868/69 – Catalunya, 1872)

Organisme sindical. El centre directiu romangué a Valls, on publicà “El Tejedor”. Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona (Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart) i la de Reus (Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando).

Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera.

Societat d’Atracció de Forasters

(Barcelona, 1909 – 1936)

Societat. Fundada per estimular el turisme als Països Catalans.

Publicà un “Boletín” (1910), que a partir del 1913 esdevingué una col·lecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb il·lustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per importants autors.

També publicà la sèrie de guies de Barcelona “Select Guide”, redactades per Joaquim Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i prospectes sobre Barcelona en català, castellà, francès i anglès.

La societat desaparegué en iniciar-se la guerra civil.

Sistema Bibliotecari de Catalunya

(Catalunya, vers 1980 – )

Conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya.

Constituït per la Biblioteca de Catalunya, el Sistema de Lectura Pública, les biblioteques de centres docents -biblioteques universitàries i biblioteques de centres d’ensenyament no universitari- i les biblioteques especialitzades.

Enllaç web: Informació i funcionament

SIPAJ

Sigla del Servei d’Investigació i Promoció d’Activitats Juvenils.