Arxiu d'etiquetes: organismes

Laboratori d’Astrofísica

(Catalunya, segle XX – )

Grup de recerca en astrofísica de la Societat Catalana de Física. Inclou bona part dels investigadors catalans que treballen en aquest camp.

Desenvolupen la seva activitat, bàsicament a la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya i al CSIC.

Jurat Popular

(Catalunya, agost 1936 – 1939)

Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar.

JAEC

Sigla de la Junta Assessora per als Estudis de Català.

INCAVI

Sigla de l’Institut Català de la Vinya i del Vi.

INCANOP

Sigla de l’Institut Català de Noves Professions.

IMEB

Sigla de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona.

IERMB

Sigla de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

ICM

Sigla de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació.

Corporació Metropolitana de Barcelona

(Catalunya, 1974 – 1987)

(CMB)  Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).

El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.

Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.

Consell Suprem d’Aragó

(Catalunya-Aragó, 1494 – 1707)

(o Consell d’Aragó)  Consell reial dels Àustries. Organisme central de la corona catalano-aragonesa en l’edat moderna. Va ésser creat per Ferran II el Catòlic, com a conseqüència de la reforma que féu de l’antiga Cancelleria amb què governaven els comtes-reis.

Si bé les cancelleries particulars de Catalunya, València i Sardenya continuaren existint amb llur conseller respectiu, passaren a dependre del nou Consell Suprem d’Aragó. Aquest, que era presidit pel vicecanceller, ben aviat comptà amb set consellers; el tresorer general i sis consellers regents, dos per Aragó, dos per València i dos per Catalunya, Mallorca i Sardenya. També s’ocupava dels afers relatius a Sicília i Nàpols fins a la creació del Consell d’Itàlia (1555).

El Consell era l’òrgan que enllaçava el rei amb els seus representants a cada regne. En aquests assumptes de govern i d’administració absorbia gran part de les funcions del Consell Reial d’Aragó, creat sota Alfons III al final del segle XIII. També tenia cura de l’administració de Justícia, de tal manera que fou considerat com un tribunal suprem, encara que només per a València, Mallorca i Sardenya.

A Catalunya, l’administració normal de Justícia continuà a càrrec del Consell Reial de Catalunya. El Consell d’Aragó fou reformat per Felip IV (1628) i suprimit per Felip V (1707).