Arxiu d'etiquetes: Pallars Sobirà

Torrassa, pantà de la

(Espot, Pallars Sobirà)

Embassament del curs alt de la Noguera Pallaresa. Construït per la Companyia Hidroelèctrica de Catalunya per a l’obtenció d’electricitat.

Fou acabat el 1955 i té capacitat per a 2,27 milions de m3. La central hidroelèctrica de la Torrassa té 11.100 kW de potència instal·lada i una producció mitjana de 17.600.000 kWh.

Torrassa, la

(Espot, Pallars Sobirà)

(ant: castell d’Orís o de Vestra)  Antic castell, prop de la confluència del riu Escrita amb la Noguera Pallaresa, que defensava l’accés a la vall d’Àneu.

En aquest indret ha estat construïda la resclosa que forma el pantà de la Torrassa, la cua del qual arriba aigua amunt de la Guingueta d’Àneu.

Tornafort

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.309 m alt), al vessant nord de la muntanya de Baén, en un coll per on passa el camí que comunica Malmercat i la vall de la Noguera Pallaresa amb Puiforniu i Soriguera.

La seva església parroquial (Santa Coloma) depèn de la de Malmercat.

Formà part del vescomtat de Vilamur.

Torena

(Sort, Pallars Sobirà)

Despoblat, dins l’antic terme de Llessui, a l’indret conegut pel tossal de Torena (1.677 m alt).

El castell de Torena és esmentat ja l’any 980. Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall. Desaparegué al segle XV (igual com el poble del mateix nom) i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella.

Tor

(Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà)

Poble, en una vall afluent, per l’esquerra, a la vall Ferrera, que davalla de la línia de crestes que separa el Pallars d’Andorra, entre els pics de Sanfonts (2 888 m alt.) i de Llacs (2 691 m), drenada pel riu de Tor, que en el seu curs més baix, al sector de Norís, descriu uns pronunciats meandres i que s’uneix a la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Alins.

Per aquesta vall de Tor passa l’antic camí que comunica totes dues comarques, que guanya la carena pel port Vell (2475 m) i pel port Negre de Pallars (2519 m).

L’església parroquial de Tor és dedicada a sant Pere. Formà un municipi independent fins abans del 1930.

Tavascan

(Lladorre, Pallars Sobirà)

(o Tabescan)  Poble (1.116 m alt), a la capçalera de la vall de Cardós, a la confluència del riu de Tavascan (que neix per la unió de diversos cursos d’aigua que es formen als circs lacustres de la zona axial pirinenca, entre el Mont-roig i el pic de Certascan, on s’obre el port de Tavascan, 2.217 m alt.) i de la Noguera de Cardós o riu de Lladorre.

Aigua avall d’aquesta confluència hi ha el pantà de Tavascan, que alimenta, a través d’un canal subterrani, la central elèctrica de Llavorsí. Aigua amunt del poble, a la dreta del riu de Lladorre, hi ha la central hidroèlectrica de Tavascan, subterrània, que aprofita l’aigua de dos salts, un del riu de Tavascan, a través d’un canal subterrani que pren l’aigua a Graus, i un altre del riu de Lladorre, a través de dos canals procedents de Montalto i dels estanys de Romedo i de Naorte.

L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Surri

(la Vall de Cardós, Pallars Sobirà)

Poble (1.007 m alt) del terme de la Ribera de Cardós, al peu de la serra d’Aurati, a mig km de la vila de Ribera.

De la seva església parroquial (Santa Coloma) depèn l’església de Sant Joan, arruïnada.

Surp

(Rialb de Noguera, Pallars Sobirà)

Poble (1.040 m alt), situat en un replà del vessant meridional del pic de Matanegra, que domina la vila de Rialb.

L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és romànica, amb absis i campanar de planta quadrada. El castell de Surp és esmentat el 1126. El lloc havia format part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Rialb.

Fou municipi independent fins el 1969, en que s’annexa a l’actual. L’antic terme comprenia els pobles de Caregue, Escàs i Rodés, l’antic monestir d’Oveix, el santuari de la Muntanya i l’església romànica de Sant Quirze de Surp.

Superespot

(Espot, Pallars Sobirà)

Centre d’esports d’hivern (1.480 m alt), situat al sud i a uns 2 km del poble.

Diversos sistemes de remuntatge mecànic serveixen l’accés a les pistes obertes.

Subenuix, coma de

(Espot, Pallars Sobirà)

Vall que davalla del pic de Subenuix (2.949 m alt), a la línia de crestes que separa la vall d’Espot, la vall Fosca (Pallars Jussà) i la vall de Boí (Alta Ribagorça).

És drenada pel riu de Subenuix, immissari de l’estany de Sant Maurici, a mitjan curs del qual alimenta l’estany de Subenuix.