Arxiu d'etiquetes: militars

Riquelme y Gómez, José Luis

(Granada, Andalusia, 1813 – Barcelona, 1888)

Militar. Fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886.

Ricla, comte de

Veure> Ambrosio Funes de Villalpando y Abarca de Bolea (capità general de Catalunya, 1767-72).

Puig i Sorribes, Francesc

(Perafita, Osona, abril 1661 – Berga, Berguedà, 29 juny 1713)

Polític i militar. Fill de Jaume Puig i de Perafita i germà d’Antoni i de Ramon. Fou un dels signants per poders per al pacte anglo-català de Gènova (1705).

Participà en l’alçament català de la plana de Vic a favor del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, del qual rebé estímuls a través de Jordi de Hessen-Darmstadt.

Lluità al setge de Barcelona i a Aragó, on destacà a la presa de Mallén. Més tard fou cap militar a Berga, on intentà de mantenir la plaça per als austriacistes. Morí assassinat.

Pau, Pere de

(Itàlia, segle XV – segle XVI)

Militar i marí. El 1500 era capità de galeres a Nàpols. Fou figura destacada de la defensa de Corfú i de Cefalònia. Es distingí com a gran col·laborador de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità, a les campanyes italianes.

El 1503 li fou confiada la defensa del riu Garellano, on combaté durant tres dies els francesos i els impedí passar els auxilis que destinaven a Gaeta. Més tard, el 6 de novembre, participà a la gran batalla, també a la riba del Garellano, en què l’exèrcit francès fou destrossat.

Pallarès, Ramon

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Serví Joan I el Caçador com a militar. Fou un dels organitzadors de la defensa del país contra la invasió del comte d’Armanyac el 1389-90.

Era el comandant de la zona de reserva de Palamós.

Palau, Pere de

(Catalunya, segle XIII)

Marí i militar. El 1261 manava les companyies llogades per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis Al-Mostancir.

Padilla, Pere de

(les Borges del Camp, Baix Camp, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Defensà Barcelona de l’atac borbònic. La nit del 13 al 14 d’agost de 1714 resulta ferit en la defensa del baluard de Santa Clara.

S’exilià després de la caiguda de la ciutat.

Ortega i Agulla, Guillem

(Barcelona, 1875 – 1922)

Enginyer militar. Tingué càrrecs diversos als serveis de comunicació telegràfica.

Publicà alguns llibres sobre aquesta especialitat i d’altres sobre locomoció automòbil.

Oms i Figueres, Josep d’

(Catalunya, segle XVII)

Militar. Ajudant de sergent major, publicà Orde de batalla o breu compendi militar… (1643).

Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d’

(Catalunya Nord, segle XV – 1513)

Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.

Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).

Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.