Arxiu d'etiquetes: militars

Izquierdo y García Escudero, Domingo

(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)

Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.

Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).

Ibn Aisa, Muhammad

(País Valencià ?, segle XI – segle XII)

General almoràvit. Fill de Yusuf ibn Tasfin. Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí (1092-1115).

Un grup de notables valencians li oferí el govern per tal de destronar al-Qadir (1092), però no ho aconseguí (bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira), així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid.

Comandà les forces almoràvits que sortiren de València (1114) cap al Llobregat i foren derrotades pels catalans al congost de Martorell.

Harcourt, comte d’

Veure> Lorena-Elbeuf, Enric de (militar i polític francès).

Guasch (varis)

Francesc Guasch  (Barcelona, segle XVIII)  Impressor. Al seu obrador del carrer de la Palla imprimí una gran quantitat de fullets, molts d’ells ben curiosos.

Francesc Guasch  (Catalunya, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor de diversos estudis, com el publicat el 1805 sobre les anomenades febres pútrides enregistrades a Vila-rodona (Alt Camp).

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVI – Tarragona, segle XVI)  Pintor. El 1572 pintà les vidrieres del reracor de la catedral tarragonina. Fill seu era el també pintor Pere Guasch.

Joan Guasch  (Catalunya, segle XVIII – Valls, Alt Camp, segle XIX)  Pintor. Li són coneguts diversos treballs com a daurador.

Pere Guasch  (Catalunya, segle XVI – 1587)  Pintor. Fill de Joan, amb el qual treballà a les vidrieres del reracor de la seu de Tarragona, els anys 1571-72. En féu d’altres, ell sol, per al cimbori i l’altar major de la mateixa catedral.

Ramon Guasch  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Eclesiàstic. Fou mestre de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne. Quan aquest esdevingué rei (1327) el nomenà capellà seu.

Grimau i de Corbera, Josep de

(Barcelona ?, vers 1674 – Catalunya, segle XVIII)

Militar. Fou tinent general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, que el creà cavaller de Calatrava (1733).

Fou virrei de Sicília (1754).

Gil de Palàcio, Lleó

(Barcelona, 1778 – Segòvia, Castella, 1849)

Militar. Combaté a la guerra contra Napoleó. Assolí el grau de general.

Gendarmes d’en Garriga, els

(Empordà, segle XIX)

Escamot. Actuà a favor dels francesos durant la Guerra del Francès.

Depenien de Josep Garriga i Buach, comissari de Josep I al Principat.

García Polavieja, Camilo

Militar, més conegut per marquès de Polavieja.

Garay, Juan de

(Perpinyà ?, segle XVII – Catalunya Nord, segle XVII)

Militar. Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà (1640). Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà.

Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces. Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc.

En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits entre els francesos.

Gaminde y Lafont, Eugenio de

(la Corunya, Galícia, 1812 – Madrid, 1878)

Militar. Revoltat el 1868, s’oposà a l’alçament federalista de la Bisbal (1869).

Essent capità general de Catalunya (1869-72), reprimí la protesta popular contra les quintes (1870).