Arxiu d'etiquetes: militars

Axada, Rafael

(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, segle XVI – Catalunya, segle XVI)

Militar. Destacà a l’expedició a Alger de l’emperador Carles V, que salvà de gran perill.

Avilés y del Fierro, Gabriel de

(Vic, Osona, 24 març 1735 – Valparaíso, Xile, 19 setembre 1810)

Militar i funcionari de les Índies. Tercer marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide. Anà aviat a Amèrica com a tinent coronel de dragons (1769). Prengué part en les operacions repressives contra l’aixecament de Tupaj Amaru (1780-81). Arribà a governador de Xile (1796), i a virrei del Río de la Plata (1799) i del Perú (1801).

El seu germà fou José Miguel de Avilés y del Fierro  (Vic, Osona, 1730 – Sevilla, Andalusia, 1784)  Militar i heraldista. Segon marquès d’Avilès, Conquerí Maó en 1782. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d’or, que no arribaren a destí fins al 1850.

Avilés e Iturbide, José de

(Sevilla, Andalusia, 1683 – Madrid, 1767)

Militar i heraldista. Tinent coronel de dragons de l’exèrcit de Felip V a Catalunya. El 1761 li fou concedit el títol de marquès d’Avilés.

És autor d’un important tractat d’heràldica en dos volums Ciencia heroica reducida a las leyes heráldicas del blasón (Barcelona, 1725).

Fou el pare de José Miguel i de Gabriel de Avilés y del Fierro.

Aux i Borrellas, Manuel d’

(Perpinyà, segle XVII – Nils, Rosselló, 25 juny 1665)

Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l’any següent el títol de cavaller.

El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l’hagué d’evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà.

Assereto, Biagio

(Itàlia, segle XIV – 1456)

Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.

Asfeld, marquès d’

(França, vers 1665 – 1743)

(Claude-François Bidal)  Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.

Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.

Àsdrubal Barca

(Àfrica ?, 245 aC – Itàlia, 207 aC)

Cap cartaginès. Germà d’Anníbal. En marxar aquest cap a Itàlia, romangué a Hispània amb el comandament de les tropes cartagineses (218 aC).

Fou derrotat a la batalla naval de l’Ebre (217 aC) per G. Corneli Escipió.

Asalto, comtat d’El

(Catalunya, segle XVIII)

Títol senyorial, atorgat el 1763 a Francisco González y de Bassecourt, capità general de Catalunya, marquès de Grigny i de González.

Arnau, Berenguer (varis)

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Il·luminador de llibres.

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.

Arenós, Ferran Eiximenis d’

(País Valencià, segle XIII – Grècia ?, segle XIV)

Un dels caps dels almogàvers. Anà a Constantinoble (1303) amb la Companyia Catalana. Per diferències amb Roger de Flor, abandonà la Companyia a la darreria del 1303 i passà al servei del duc franc d’Atenes, Guy de la Roche.

Després de la mort de Roger de Flor (1305) tornà a la Companyia i dirigí, amb Bernat de Rocafort, la campanya del 1306. Arran de noves desavinences, aquest cop amb el de Rocafort, tornà a abandonar la Companyia (1307), i passà al servei de l’Imperi.

Es casà amb Teodora, princesa de la família reial bizantina.