(Sardenya, Itàlia, segle XV – )
Senyoria feudal comprada el 1479 per Perot de Castellví a Enrique Enríquez y de Quiñones, oncle del rei Ferran II el Catòlic.
El 1495 la cedí al seu germà Lluís, el qual la vinculà i llegà testamentàriament al seu nebot (o nét?) Pere de Castellví i Boter, que fou oficialment creat i confirmat vescomte de Sanluri pel rei el 1506.
El títol continuà en els seus descendents, els marquesos de Làcon.
(Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Jurisdicció senyorial concedida a Felip de Cervelló i d’Alagó (mort després 1535).
(Rugat, Vall d’Albaida, segle XIV)
Jurisdicció senyorial, centrada al castell homònim.
Des que passà, el 1338, a ésser propietat del monestir de la Valldigna, es constituí baronia incloent també les localitats de la Pobla del Duc, Castelló de Rugat i Aielo de Rugat.
Tot i això aquestes se’n separaren i Rugat acabà essent un lloc de la baronia de Montitxelvo.
Nom antic del terçó de Marcatòsa.
(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)
Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.
(Riba-roja de Túria, Camp de Túria, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial, centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al segle XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest. Des del segle XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo.
(Rebollet, Fenolleda, segle XIV – )
Jurisdicció senyorial que pertanyia als Perapertusa, centrada en el lloc de Rebollet i que comprenia, a més, els de Prats de Sornià, Trevillac i Sequera.
El segle XIV ja pertanyia als Perapertusa, que la posseïren fins al 1676, que passà per herència als Bournonville.
(País Valencià, segle XIV – segle XV)
Terme senyorial del sud-est de l’horta de Gandia, centrat al castell de Rebollet. Fou tercer senyor el nét de Jaume I el Conqueridor, l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles (mort vers el 1339), que fou succeït pel seu fill Francesc Carròs (mort el 1343), per la filla d’aquest, Joana (morta després del 1350), casada amb Ramon de Boixadors.
De la filla d’aquest, Alamanda Carròs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que el 1368 reféu el castell, destruït pels castellans el 1344, durant la guerra dels Dos Peres), passà als néts de Francesca Carròs, filla de l’almirall i muller de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es casà amb Pere de Centelles (mort els darrers anys del segle XIV), i la baronia de Rebollet, juntament amb la de Nules, passà als Centelles, que s’intitularen senyors de les baronies de Rebollet i d’Oliva.
El 1449 Alfons IV el Magnànim creà per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el comtat d’Oliva.
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Jurisdicció senyorial que al segle XVII pertanyia als Manca.
(Ribagorça, segle XVI – )
Jurisdicció senyorial que el 1591 pertanyia als Luna, barons d’Illueca i Gotor. El 1591 li fou confiscada al justícia d’Aragó Juan de Luna Celrán, i el 1609 fou atorgada a Juan Chávarri Larrain.
Passà als Albizu, als Bonfill (el 1673, per adjudicació), als Molina, als Zamora, Dara, Franquet, Sirera i als Pérez.
Dades dels Països Catalans 