Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Bossost

(Vall d’Aran)

Terçó i batllia de la comarca, que al segle XIII comprenia els llocs de Bausén, Canejan, Lés, Bossost, Arres, Vilamòs, Arró, Begòs, Benòs, Sentels i Sant Vicenç.

Fou subdividit en els terçons (o sesterçons) de Lairissa i de Bossost (dit també de Quatre-llocs).

Bollidor, baronia del

(Catalunya, segle XV – )

(o del Bullidor)  Jurisdicció feudal, comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà.

El 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot, i el 1859 passà als Dalmases.

Blancafort, baronia de

(Os de Balaguer, Noguera, segle XV – )

Jurisdicció senyorial que comprenia el lloc de Blancafort, comprada el 1445 per Bertran de Santgenís a la família Sanui.

El 1772 fou confirmada com a títol del regne a favor de Francesc de Santgenís i Pocorull (mort el 1786).

Biosca, baronia de

(Biosca, Segarra, segle XVI – )

Jurisdicció feudal que comprenia la vila de Biosca.

A mitjan segle XVI pertanyia als Camporrells. El 1709 passà als Delpàs, i el segle XIX, als Iglésies.

Bellera

(Catalunya, segle IX – segle XII)

Antic pagus del comtat de Pallars, esmentat ja el segle IX, format per la vall de Bellera.

El seu centre era el monestir de Sant Genís de Bellera. Esdevingué el nucli de la baronia de Bellera.

Balaguer, marca de

(Noguera)

Nom del sector meridional del comtat d’Urgell, des de mitjan segle XI, en esdevenir la ciutat de Balaguer tributària del comte Ermengol IV d’Urgell (1076).

Bages

(Catalunya)

Antic pagus del comtat d’Osona. Origen del comtat de Manresa, que corresponia aproximadament a l’actual comarca del Bages.

Ausona, comtat d’

(Catalunya, segle VIII – segle IX)

Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.

Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.

Arties

(Naut Aran, Vall d’Aran)

Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l’antic terçó de Garòs i que comprenia la vila d’Arties i els llocs de Laspan i de Garòs. Correspon a l’antic terme d’Arties.

Vilamur, vescomtat de

(Catalunya, 1135 – segle XV)

Jurisdicció feudal de l’antic comtat de Pallars, que comprenia, a l’origen, la vall de Siarb -avui, de Soriguera-. Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149. El primer a fer-ho fou Pere (II) de Vilamur (vescomtat de Pallars).

Al segle XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò.

Al segle XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa (1250), acordat entre el vescomte Pere (IV) de Vilamur i el comte Roger I; com a garantia el comte lliurà els castells de Montcortès, Peramea, Estac, Enviny, Castellgermà i Espluga de Serra (1254) i els llocs de Santa Engràcia, Salàs, Riverd, Puiforniu, Llavorsí, Torre de Ribera, Escaló i Segura (al camí del port de la Bonaigua); el vescomte lliurà els castells de Naens, Cadolla, Castellnou i les Escaldes, i amb el consentiment dels seus vengué el castell de Sarroca al monestir de Gerri (1213).

Sense possibilitats d’expansió, s’abocaren a la Ribagorça i Aragó: el vescomte Pere (V) de Vilamur manà de restituir el mal que havia fet als homes de la Clamosa, Graus, Montsó, Cofita, Estadella, Alaó, Lasquarri, Xalamera, Siscar i Sant Pere de Molins. Tingué poc relleu al comtat d’origen, davant l’influx creixent dels Cardona, estretament lligats a la casa comtal.

Es convertiren en fidels col·laboradors de la monarquia, després que el vescomte Ramon (I) de Vilamur es revoltés contra el rei Pere II, amb els comtes de Foix, Pallars i Urgell; assetjat a Balaguer (1280) i empresonat, hagué de lliurar al rei els castells de Naens, Sant Just, Cadolla, Casterner, Betesa, Tornafort, Vilamur, Montenartró, Embonui, Santa Creu, Burg i Rubió (1282). Vengué els castells de Tendrui i Claret al bisbe d’Urgell (1287) i fou nomenat pel rei Pere II veguer de Pallars i Ribagorça i sobrejunter de Sobrarb i les valls (1298). El rei Pere II eximí els homes de Vilafranca del Penedès d’anar a la guerra contra el vescomte de Vilamur (1336).

Pere (VII) de Vilamur, donzell, recuperà les viles de Juneda (1338) i la Pobla de Segur (1355), i participà en les campanyes del Rosselló (1343-44), Sardenya (1353) i contra l’infant Ferran i Castella (1352). Per tot això el rei li concedí la potestat dels llocs de Basturs, la Pobla i el Pui de Segur (1358).

El vescomte Pere (IX) de Vilamur (dit també Pericó), menor de vint anys, amb la seva mare Sibil·la, senyora de les valls de Vilamur i Montenartró (1380), marcà el límit d’aquestes amb l’honor de Bellera; el rei concedí a Sibil·la la fadiga de Basturs, que Pere (IX) tenia en feu, amb el mer i mixt imperi (1380). Pere (IX) devia morir tot seguit, car Ramon d’Anglesola, baró de Bellpuig, ja era vescomte de Vilamur el 1381 (vescomte Ramon (II) de Vilamur), i en morir (1386), el seu nebot, el comte Hug (II) de Cardona, heretà el vescomtat de Vilamur, que restà vinculat als Cardona.