Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Quirra, comtat de

(Sardenya, Itàlia, s XIV – segle XVII)

Jurisdicció concedida el 1363 a Berenguer Carròs i de Ribelles, que havia estat senyor del castell de Quirra des del 1349 per donació del rei.

Per mort (vers el 1401) de la seva filla i segona comtessa Violant, el títol passà al fill d’aquesta i de Berenguer Bertran, que prengué el nom de Berenguer Carròs.

En morir (vers el 1514) sense fills, la néta d’aquests darrers, Violant Carròs de Centelles, instituí un vincle agnatici i nomenà hereu el seu nebot Guillem Ramon de Centelles i Carròs, baró de Centelles, que passà a denominar-se Guillem Ramon Carròs de Centelles, i esdevingué sisè comte (tot i així, la possessió del títol fou llargament discutida sense èxit entre la dita Violant i la seva cunyada Beatriu Carròs d’Arborea i de Mur) i fou besoncle de la novena comtessa i primera marquesa de Quirra, que succeí al seu pare després que aquest hagués guanyat un altre plet que havia tingut amb les seves cosines germanes Joana i Violant Carròs de Centelles.

Queralt, baronia de

(Anoia / Conca de Barberà, segle XII – segle XVI)

Jurisdicció senyorial concedida el 1140 a Pere (I) de Queralt. Centrat pel castell de Queralt i que comprenia la vila de Santa Coloma de Queralt (que passà aviat a ésser centre de la baronia) i els termes de Bellprat, Aguiló, Montargull, Bordell, Rocafort i Rauric.

El 1599 es convertí en comtat de Santa Coloma.

Pirineus Orientals

(Catalunya Nord)

(fr: Pyrénées Orientales)  Departament de l’estat francès de la regió Llenguadoc-Rosselló. Comprèn la Catalunya Nord: 4.116 km2, capital: Perpinyà.

Fou creat el 1790, amb la divisió administrativa de la República Francesa. Es dividit en tres districtes (Perpinyà, Ceret i Prada), en 29 cantons i en 234 municipis (1982).

El departament duu el número 66.

Petra, baronia de

(Beòcia, Grècia, segle XIV – 1379)

Baronia creada durant el domini català de Grècia. En fou baró Pere Ballester, germà del bisbe català d’Atenes, Antoni Ballester.

El 1379 fou envaïda per les tropes navarreses de Jaume de Baus, fet que suposà la pèrdua definitiva d’aquest domini.

Peralta, baronia de

(Franja de Ponent, segle XIII – )

Jurisdicció senyorial, creada el segle XIII. Centrada en el castell de Peralta (avui Peralta de la Sal), a Ribagorça, i que arribà a comprendre, a més, altres llocs i castells.

Pertangué ja al segle XIII als Peralta i passà, a la segona meitat del segle XIV, als Castre i d’ells als Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli.

Palamós, baronia de

(Catalunya, segle XV)

Jurisdicció senyorial concedida el 1466 a Joan de Vilamarí (mort el 1479).

Revertí a la corona fins al 1484, que fou erigida en comtat de Palamós.

Palagonia, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XVII)

Jurisdicció feudal concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles, després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó. La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racioner Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I de Catalunya i Maria I de Sicília.

Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina. El nét d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles (marquesos de Francofonte), foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709.

Monterosso, baronia de

(Siracusa, Sicília, Itàlia, segle XV – )

Jurisdicció feudal, que adquirí el 1408 el vescomte Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, d’Enrico Rosso, a canvi de la baronia de Militello.

Des d’aleshores restà sempre en poder dels comtes de Mòdica.

Monreale, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XV)

Jurisdicció feudal, creada el segle XV i concedida a Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, senyor d’Aitona.

Marcatòsa

(Vall d’Aran)

Terçó (o sesterçó), format amb la divisió de l’antic terçó de Viella; comprenia Vilac, Mont, Montcorbau, Betlan, Aubert, Vila i Arròs.