Arxiu d'etiquetes: jurisdiccions

Granadella, baronia de la

(Catalunya, segle XIV – )

Jurisdicció senyorial constituïda el 1313, que va pertànyer als Moliner i passà per successius enllaços matrimonials als Queralt (segle XVII), als Àger i als Kessel de Blamont (1756).

Girona, prefectura de

(Catalunya, segle XIX)

Nom donat al departament del Ter, segons la divisió administrativa d’Espanya projectada per Juan Antonio Llorente, en ésser acceptada aquesta per Josep I el 1810.

Garòs

(Vall d’Aran)

Antic terçó i batllia, que comprenia la part alta de la comarca, amb els llocs de Cap d’Aran, Tredòs, Pojo, Bagergue, Unya, Salardú, Gessa, Arties, Laspan i Garòs.

Més tard se subdividí en els terçons (o sesterçons) d’Arties i de Pujòlo.

Francofonte, baronia de

(Sicília, Itàlia)

Jurisdicció feudal, concedida el 1394 pels reis Martí I i Maria I de Sicília a Berenguer de Cruïlles i de Mosset, senyor de Calonge, després que fou confiscada a Nicolò Lamia. Passà als Acuña i als Montcada.

El 1565 fou erigida en marquesat de Francofonte a favor de Girolamo Gravina, baró de Paflagònia, marit de les setena comtessa Comtessina de Montcada i d’Acuña.

Forcalquier, comtat de

(Provença, França)

Territori centrat en la ciutat de Forcalquier. La filla i hereva del comte Guillem Bertran I, Adelaida de Forcalquier, es casà amb el comte Ermengol IV d’Urgell; en morir el seu pare (1096), Adelaida retornà al comtat amb el seu fill segon, en que fou nomenat hereu (Guillem V de Forcalquier), fet que vinculà el casal d’Urgell al comtat de Forcalquier.

El 1193 el comte Guillem VI de Forcalquier accedí a casar la seva néta i hereva Garsenda amb el futur Alfons II de Provença, fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó.

Morts Guillem III i Alfons II de Provença el mateix any (1209), els comtat de Provença i de Forcalquier s’uniren definitivament en el fill d’Alfons i Garsenda, Ramon Berenguer V de Provença.

Foix, comtat de

(Occitània, segle XIII – 1607)

Territori. El comte Roger Bernat II de Foix es casà amb Ermessenda de Castellbó, a la mort de la qual (1230) s’incorporà al vescomtat de Castellbó, que havia de servir als comtes de Foix per intervenir en la política catalana.

Fins a Joan I de Foix (1410-36), en que la política dels Foix, desposseïts ja de les terres catalanes en temps de Martí I l’Humà, estigué sota l’òrbita francesa i el 1607 el casal d’incorporà al regne de França en esdevenir el seu titular Enric, rei de França amb el nom d’Enric IV de Borbó.

Fenollet, vescomtat de

(Catalunya Nord, segle X – segle XIII)

Jurisdicció, creada l’any 990 a l’antic comtat de Besalú. Sobre la base de la repartició feta a la fi del segle X dels dominis d’Oliba I Cabreta entre les famílies comtals de Cerdanya i de Besalú, el vescomtat de Fenollet es formà en el pagus de Fenolleda.

La formació d’aquest vescomtat correspon a l’interès de Bernat I Tallaferro de realitzar un conjunt harmoniós de possessions al nord i al sud dels Pirineus.

Pere I de Fenollet en fou el primer vescomte, germà de Guillem I, vescomte de Castellnou, vescomtat molt lligat a la història del de Fenollet. El succeí Udalgar I.

El darrer vescomte, ja al s XIII, fou Pere V, fill de la vescomtessa Ava i de Pere de Saissac, el qual perdé el vescomtat després de la croada contra els albigesos (1229). Els seus fills provaren en va de recuperar el patrimoni.

Estir, senyoria d’

(Grècia, segle XIV)

Territori del ducat d’Atenes, centrat en la ciutat forta del mateix nom, entre el mont Parnàs i Helicó.

Concedit el 1366 a Guillem Frederic d’Aragó. Passà seguidament a Ot de Novelles, senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, i al fill d’aquest, Ermengol, que el vengué a Roger de Lloria, vicari general d’Atenes i Neopàtria, venda confirmada per Frederic III de Sicília el 1367. El succeïren els seus fills Joan i Francesca de Lloria, muller de Tomàs Despou.

Estac, baronia d’

(Pallars Sobirà)

Jurisdicció senyorial, que comprenia els castells, els llocs i els termes d’Estac, Arcalís Jussà, Arcalís Sobirà, Escós i Mencui.

Erill, baronia d’

Jurisdicció feudal, que el 1599 es convertí en comtat d’Erill.