(Montanui, Ribagorça)
Antiga quadra, situada a la vall de Barravés, a la dreta de la Noguera Ribagorçana.
La seva església depenia de la parròquia de Viuet.
Arro -Ribagorça-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Ribagorça
Arnau, tuca d’
(Benasc / Montanui, Ribagorça)
Pic (2.942 m alt) de la serra que, al sud del massís de la Maladeta, separa la vall Hiverna de la vall de Llauset, entre els dos municipis.
El coll d’Arnau separa aquest pic del de vall Hiverna; a la cresta occidental d’aquest darrer pic es troba una elevació anomenada tuqueta d’Arnau (2.810 m alt) o pic de Pavots.
Ares, les -Ribagorça-
(les Paüls, Ribagorça)
Antic santuari (1.775 m alt) de la Mare de Déu de les Ares, situat al vessant nord-oest del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs.
Damunt el santuari es troba el port de les Ares (1.896 m alt), per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena (les Paüls) amb la Baixa Ribagorça (Vallabriga, les Viles de Turbó) i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares, que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret.
Areny de Noguera (Ribagorça)
Municipi de Ribagorça (Franja de Ponent): 119,18 km2, 709 m alt, 314 hab (2014)
(cast: Arén). Situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, i drenat, a més, per la Valira de Cornudella i pels barrancs de Sant Romà i de Colls o de Tresserra, que forma el límit meridional del terme. Les serres de Berganui i de Sant Marc són ocupades per rouredes, alzinars i pinedes, explotades econòmicament.
La ramaderia (bestiar porcí, boví i oví), l’agricultura de secà (cereals, patates, farratges, vinya i oliveres) i de regadiu i algunes indústries derivades de l’agricultura són altres activitats econòmiques. Àrea comercial de Lleida.
La vila, centre d’una petita rodalia anomenada la Terreta, es troba al peu de les ruïnes del castell d’Areny; l’església parroquial és dedicada a sant Martí (fins al 1956 fou cap d’un arxiprestat del bisbat d’Urgell).
Dins el terme es troben els pobles de Sobrecastell, Berganui, Claravalls, Soliva i Puifell i el caseriu de Freixenet. Li foren agregats els antics municipis de Cornudella de Valira (1965) i de Betesa (1966).
Ardoné
(les Paüls, Ribagorça)
(trad: Arduané) Llogaret (1.360 m alt), dins l’antic terme de Nerill, de la parròquia del qual depèn la seva església.
Es troba situat a la serra que separa l’Isàvena de la Valira de Castanesa.
Ardanui
(Montanui, Ribagorça)
Llogaret, a la vessant oriental de la vall de Castanesa, dins l’antic municipi de Castanesa.
Arassant
(Bissaürri, Ribagorça)
Poble (1.250 m alt), situat al vessant occidental del pic de Gallinero.
La parròquia (Santa Maria) havia depès fins al segle XVI del bisbat de Lleida.
Constituí fins a la segona meitat del segle XIX un municipi independent.
Anglos, vall d’
(Montanui, Ribagorça)
Vall d’origen glacial, situada al sud-est del massís de la Maladeta, a la vall de Barravés. Es troba entre les valls de Salenques, de Llauset i de Riueno, i aflueix al riu de Salenques per la dreta.
Els estanys d’Anglos ocupen la part més ampla de la vall, l’inferior, que és el més gran, es troba a 2.222 m alt.
A la capçalera de la vall, sota el pic d’Anglos (2.815 m alt), es troben els estanyets de cap d’Anglos.
Aneto, pic d’
(Benasc, Ribagorça)
Cim (3.404 m alt) culminant dels Pirineus i el més alt dels Països Catalans, al massís de la Maladeta. Es troba a l’alta conca de l’Éssera. És constituït per roca granítica i a la base afloren estrats de roques calcàries del devonià. La seva alçària és suficient perquè a les obagues hi hagi congestes i geleres com les d’Aneto (al nord), de Corones (a l’oest), de Barraca (a l’est) i de Llosars (al sud).
L’aresta nord, que davalla cap a la vall de Barrancs i separa les geleres d’Aneto i de Barrancs, és la que sobresurt menys, i s’uneix al cim a través del pas de Mahoma, que és una aresta molt estreta, d’uns 30 m de longitud, amb grans espadats a cada banda.
La cresta principal, en direcció nord-oest, més enllà del pas de Mahoma, on pren el nom de cresta de Corones, separa les geleres d’Aneto i de Corones, en direcció sud-est, devalla lleugerament a l’Espatlla d’Aneto (3.350 m) i, després, cau de manera abrupta a la bretxa de les Tempestes.
En direcció sud-oest s’estén la llarga cresta de Llosars, que separa les geleres de Corones i de Llosars, i en la qual hi ha les agulles d’Aneto.
La gelera d’Aneto té uns 80.000 m2 de superfície i un gruix màxim de 30 m, i avança uns 35 m l’any; les seves aigües de fusió contribueixen a la formació del riu de Barrancs, que es precipita al forat dels Aigualluts.
El nom d’aquest pic que, és el del poble més proper a la conca de la Noguera Ribagorçana, fou donat, al Journal de Physique, el 1817, pel físic francès Reboul, que assajà de mesurar-ne l’altitud.
La primera ascenció fou realitzada pel rus P. Cikhacev i el francès A. de Franqueville, el juliol de 1842. El 1915, el Centre Excursionista de Catalunya hi col·locà el primer llibre de registre; el 1916 hi tingué lloc la primera tragèdia de l’alpinisme a Catalunya: el benasquès Josep Sayó i l’alemany Adolf Blass moriren a causa d’un llamp al pas de Mahoma durant el descens.
La via normal d’ascensió parteix del refugi de la Renclusa, situat al nord del massís, a 2.140 m d’alt.
Aneto
(Montanui, Ribagorça)
Poble (1.350 m alt), situat a la dreta de la Noguera Ribagorçana, enfront del poble de Senet de Barravés. És, amb la seva altitud, el poble més alt a la vall de Barravés.
Hi passa una pista forestal que arriba fins a la vall de Llauset.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 