Arxiu d'etiquetes: Ribagorça

Sant Andreu de Barravés

Deixa un comentari

(Montanui, Ribagorça)

Antiga abadia benedictina, situada a la vall de Barravés. La fundació és desconeguda; hom sap, però, que la seva església fou consagrada pel bisbe Ató de Pallars vers el 930. El 1017 depenia del bisbat de Ribagorça, i el seu abat Sanillà assistí aquell any a l’elecció del bisbe de Vic Borrell.

Decaigué molt aviat; el 1068 fou cedida com a dotació de la catedral de Sant Vicenç de Roda, i el 1094, sense comunitat, era incorporada definitivament a Lavaix.

Hom creu que ocupava el solar de l’actual parroquial de Santa Llúcia de Senet de Barravés, que s’hi traslladà el 1632, després que una allau destruí l’antiga parròquia de Senet.

Salenques, vall de les

Deixa un comentari

(Montanui, Ribagorça)

Vall del massís de la Maladeta, que forma, juntament amb la vall d’Anglos, que hi aflueix per la dreta, el sector nord de l’antic terme de Bono.

És limitada per la línia de crestes formada pel pic d’Anglos (1.815 m alt), el cap de Llauset (2.852 m), el pic de Russell (3.205 m), la cresta de Tempestes (3.258 m), la cresta de les Salenques (sota les quals hi ha la gelera de les Salenques), el coll de les Salenques (2.801 m), el pic de les Salenques (2.986 m), el tuc de Mulleres (3.010 m), el pic de la Tallada (2.955 m) i els pics de la Fontana de Senet (2.630 m) i de Viella (2.572 m).

És drenada pel riu de les Salenques, afluent de la Noguera Ribagorçana, per la dreta, i pels seus afluents, per la dreta, els rius del Cap de la Vall (emissari dels estanys del Cap de la Vall i Negre) i el riu d’Anglos.

Salanova

Deixa un comentari

(Lasquarri, Ribagorça)

Masia i caseria, a l’esquerra de l’Isàvena.

Sahun *

Deixa un comentari

(Ribagorça)

Ortografia tradicional del poble i municipi de Saünc.

Russell, pic de

1 Resposta

(Benasc / Montanui, Ribagorça)

Cim (3.205 m alt) del massís de la Maladeta, termenal dels dos municipis, al sud de la cresta de les Tempestats, separat del pic de Margalida per la bretxa de Russell (3.140 m alt).

El nom li fou donat en honor del comte Henry Russell, que hi féu la primera ascensió el 1865.

Ru, el

Deixa un comentari

(Castilló de Sos, Ribagorça)

Poble, el més baix de la vall de Benasc, a la dreta de l’Éssera, abans d’entrar en el llarg i profund congost del Ru o de Ventamillo.

L’església parroquial era de la jurisdicció nullius de Sant Victorià d’Assan.

Roperós

Deixa un comentari

(la Vall de Lierp, Ribagorça)

Llogaret, al límit amb el municipi de Tor-la-ribera.

Roda de Ribagorça

1 Resposta

(la Pobla de Roda, Ribagorça)

(o Roda d’Isàvena)  Vila (907 m alt) i antic municipi (31,69 km2), agregat el 1964 a l’actual. Antic lloc fortificat d’època romano-visigòtica, un cop reconquerida la regió pels comtes de Tolosa, esdevingué al segle IX centre del nou territori de la Ribagorça, independent del Pallars des del 884.

El 957 el comte Ramon III de Ribagorça hi féu consagrar la catedral de Sant Vicenç de Roda, que esdevingué, amb l’aprovació del bisbe Eimeric de Narbona, seu del nou bisbat de Roda.

La vila fou destruïda per una ràtzia musulmana (1017), i des del 1018 passà a dependre del regne de Pamplona. Sota domini aragonès, recobrà l’esplendor amb el bisbe Ramon Dalmau a finals del segle XI.

En el decurs del segle XII, el trasllat dels bisbes, primer a Barbastre i després a Lleida, marcà la fi de la importància del poble, reduït a una petita comunitat de monjos, així com a lloc de residència de la noblesa.

Roda, catedral de

2 Respostes

(la Pobla de Roda, Ribagorça)

Temple (Sant Vicenç de Roda), d’estil romànic, situat a la vila de Roda de Ribagorça. Construït entre el 1056 i el 1067 seguint l’estil llombard predominant a Catalunya.

De tres naus i tres absis, conserva en un absis lateral, tapiat per la construcció de la sagristia, un conjunt pictòric mural del segle XII, relacionable amb el mestre de Taüll. La cripta, sota l’absis esquerre del temple, que té el sepulcre romànic de Sant Ramon, és decorada amb pintures murals del segle XIII. De la mateixa època són les pintures que decoren la capçalera d’una capella annexa al claustre de la catedral.

Al temple es conserva un Crist clavat en creu i un Sant Joan, part d’un Davallament, i la imatge d’una Verge, tots romànics.

Rocamora -Ribagorça-

Deixa un comentari

(Sopeira, Ribagorça)

Santuari de la Mare de Déu de Rocamora, al terme d’Aulet (fins el 1970 del municipi de Sant Orenç), a la dreta de la Noguera Ribagorçana, en un coster que domina la confluència d’aquest riu amb el torrent d’Aulet.