Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Pròixida i de Centelles, Olf de

(País Valencià, segle XIV – Illes Balears, 1425)

Baró de Llutxent i d’Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà de Gilabert. Fou coper reial i uixer de Joan I el Caçador, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat III de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391.

Assistí a les noces de la infanta Joana d’Aragó amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l’infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402.

Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor d’Alburquerque, muller de Ferran I d’Antequera. Prengué part en l’ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l’infant Joan amb Joana II de Nàpols. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415).

Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan.

Peralta i Sclafani, Mateu de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1374)

Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74).

Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans.

Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373).

Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem.

Pellicer, Jaume

(Catalunya, segle XV)

Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.

Oms i de Santapau, Bernat d’

(Rosselló, segle XV – Perpinyà, 5 desembre 1474)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Berenguer V. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor.

Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos.

El 1472, Joan II el Sense Fe el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d’una pica davant la porta de la vila.

Oms i de Santapau, Berenguer V d’

(Catalunya Nord, segle XV – 1468)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Bernat. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms. Cavallerís d’Alfons IV el Magnànim.

El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428).

Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d’afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal.

Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de la Baixa Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau.

En iniciar-se la guerra contra Joan II (1462) anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez.

El seu reialisme l’enemistà amb la generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga; es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.

Oms i de Sagarriga, Carles d’

(Rosselló, segle XV)

Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.

En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.

Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.

Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d’

(Catalunya Nord, segle XV – 1513)

Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.

Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).

Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.

Oms i d’Albert, Bernat d’

(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)

Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d’Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI de França i Joan II de Catalunya.

Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II.

Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà.

Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong.

Oliver, Joan

(Barcelona, segle XIV)

Funcionari del Consell municipal. Amb altres companys seus, com Benet Safont, Joan Franch i Joan Maians, redactà en la seva etapa inicial el Manual de Novells Ardits o Dietari de l’Antic Consell Barceloní, començat el 1390.

Olesa i de Safortesa, Jaume Joan d’

(Illes Balears, segle XVII)

Formà una companyia per anar a lluitar a Itàlia. Fou nomenat governador de Menorca i mestre racional.

Lluità al Principat el 1640 al costat de les forces de Felip IV de Catalunya.