Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Torrelles i Marc, Antoni de

(Catalunya, segle XIV – després 1419)

Veguer de Puigcerdà, Cerdanya, Baridà, Urgellet, de la baronia d’Orcau (1399) i de Barcelona-Vallès (1405). Fill i hereu d’Arnau de Torrelles i Marquet i de Sibil·la Marc i de Llacera, i germà de Joan.

Assistí a la coronació de Martí I (1399), fou majordom reial, enviat a Igualada per tal de castigar criminals i encarregat dels afers de Frederic d’Aragó, comte de Luna (1410).

Casat amb Graïda de Blanes, senyora de la casa aloera de Palau i de Campins, foren pares, entre altres fills, de Ramon i de Pere de Torrelles i de Blanes.

Fou germà seu Joan de Torrelles i Marc  (Catalunya, segle XIV – després 1394)  Senyor de Rosanes. Deixà descendents.

Torrelles i de Fenollar, Martí Benet de

(Catalunya, s XV – 1463)  Fill i successor de Ramon de Torrelles i de Blanes. Era senyor de la Roca del Vallès i de la quadra de Pallejà en feu de la ciutat de Barcelona, cambrer del rei Alfons.

Participà en la lluita contra Castella a la frontera d’Aragó i en l’alliberament de l’infant Enric, més tard combaté a Gerba i a Itàlia i finalment a Navarra. Obtingué els llocs de Malón i Cunchillos (Aragó), cases a Tarassona i altres béns de rebels (1430).

Tingué la castlania de Bellver de Cerdanya, que havia estat d’Antoni de Torrelles, i sostingué litigis sobre Caldes de Montbui, que havia heretat de la seva mare (1445). Partidari de la generalitat, com tota la família, li fou ocupat el castell de la Roca pels reialistes (1462).

Amb Violant Maria de Sentmenat fou pare de Martí Joan, de Pere i de Ramon de Torrelles i de Sentmenat.

Torrelles i de Blanes, Ramon de

(Catalunya, s XIV – v 1419/20)  Cavaller. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Pere.

Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó (1404), castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà (1403); tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella (1404); fou comissari general de totes les aljames de jueus (1408).

Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca (1405). Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí (1408); tenia també la del castell de Montbui.

Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces amb Elionor de Fenollar, filla d’Humbert i de Constança d’Aragó i dama de la reina Maria (1406); fou amb ella baró de Bunyol i sembla que el comte d’Urgell vengué a ella el lloc de Caldes de Montbui (1410). Ramon comprà també la jurisdicció de Canovelles.

Empresonat, fou alliberat a instància del seu germà Pere i dels consellers de Barcelona (1410). Tutor del comte de Luna, donà suport, al parlament, a la seva candidatura per a rei d’Aragó i Sicília (1411).

Serví a Sardenya i Sicília amb una galera, amb la qual ajudà la reina Blanca. Fou enviat del rei Ladislau de Nàpols a Ferran I, a Balaguer (1413). Féu bandositat contra Pere de Sentmenat (1414). Acudí amb la galera a la defensa de Cinercha (Còrsega) contra els genovesos i morí poc després.

Fou el pare de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Torrelles, Arnau (I) de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Torquemada, Joan de

(Castella, segle XV)

Erudit. Es casà amb Basilissa, de la poderosa família dels Bardaixí, el 1491.

Procurador i governador general del comtat de Ribagorça per Alfons d’Aragó, duc de Vilafermosa i alcaid de Benavarri. Fou tresorer reial en absència de Lluís Sanxis, que obtingué el càrrec abans del 1500.

Recollí dades històriques sobre la història ribagorçana i el llinatge dels Bardaixí.

Toledo y Pimentel-Osorio, García Álvarez de

(Vilafranca del Bierzo, Castella, 29 agost 1514 – Nàpols, Itàlia, 31 maig 1578)

Dignatari i militar. Lloctinent general de Catalunya (1558-64), hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic. Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona.

El 1564 Felip I, a Barcelona, el nomenà capità general de la mar i conquerí el penyal de Vélez de la Gomera.

Hom l’ha considerat com la personificació de la recuperació hispànica a la Mediterrània contra els turcs, que conduí a la brillant victòria de Lepant.

Terès i Borrull, Joan

(Verdú, Urgell, 29 setembre 1538 – Barcelona, 10 juliol 1603)

Eclesiàstic i alt funcionari reial. Arquebisbe de Tarragona i virrei de Catalunya durant el regnat de Felip III. Va substituir en el virregnat el duc de Feria.

Arribat al poder (1602-03), va afrontar la qüestió dels pedrenyals prohibint-ne la fabricació com a base per extirpar el bandolerisme.

Cal esmentar-ne les obres Arxiepiscopologi de Tarragona i Constitucions provincials Tarraconenses (1593).

Tarrés, Jeroni

(Barcelona ?, segle XIX – Wad-Ras, Marroc, 1860)

Cap de la policia coneguda per ronda d’en Tarrés. Practicava el proxenetisme i la usura.

Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla, a Premià de Dalt (1851), passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta.

Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí.

Tàrrega, Pere de

(Catalunya, segle XIV)

Secretari de Pere III el Cerimoniós. Féu per compte d’aquest alguns serveis diplomàtics. El 1354 era ambaixador seu a Navarra.

Després fou secretari de l’infant Joan, duc de Girona, el futur Joan I. El 1369 formà part de l’ambaixada que concertà el matrimoni de l’infant amb Joana de Valois, filla de Felip IV de França. La mort de la princesa havia de frustrar el matrimoni.

Antoni Tallander

Tallander, Antoni

(Barcelona, vers 1358 – Càpua, Itàlia, 1446)

Mossèn Borra  Personatge destacat de la cort reial. Era mestre d’albardans o bufons d’Alfons IV el Magnànim.

Malgrat el caràcter estrafolari de les seves funcions, fou home de talent i distinció remarcables, amb una influència evident prop del monarca. Aquest li confià algunes missions diplomàtiques.

Gaudí de bona posició econòmica i realitzà préstecs a persones de relleu. Fou molt apreciat pels qui el coneixien.

Trobant-se ja moribund, li fou dedicada per Ausiàs March, bon amic seu, la notable poesia Oh, tant és foll. Després de la seva mort, les seves restes foren dutes a Barcelona i enterrades al claustre de la catedral. Hi és ben conservada la làpida de bronze que en perpetua la memòria.