Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Escorna, Ramon

(Catalunya, segle XIII)

Funcionari o oficial reial de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.

Realitzà una gran tasca als preparatius d’Alfons II per a la conquesta de Menorca (1287).

Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea, Alfons (I) d’

(Catalunya, segle XVI)

Fill d’Antoni (II) d’Erill-Orcau-Anglesola i de Requesens.

Fou patge de l’emperador Carles I de Catalunya i governador de Rosselló i Cerdanya (1566-76).

Es casà amb Joana d’Erill i d’Aimeric, i foren pares de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.

Erill i de Pallars, Arnau (III) d’

(Ribagorça, segle XIV)

Conseller reial i camarlenc de la reina Elionor de Sicília. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur i germà del bisbe Berenguer.

Comprà (1373) al seu sogre Berenguer IV d’Anglesola el castell de Calassanç, el de Talteüll (1377), a Pere Galceran de Pinós, i del seu cunyat Gombau d’Anglesola li pervingué la senyoria de Selgua.

Foren fills seus Arnau i Bernat Roger (III) d’Erill i d’Anglesola.

Entença (varis/es)

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Gombau I d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Fou qui signà com a testimoni els capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó i la unió catalano-aragonesa (1137).

Guillem d’Entença  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer reial. Morí jove. La seva filla Teresa, que es casaria amb l’aragonès Llop de Gurrea, fou la darrera que dugué el seu cognom.

Òria d’Entença  (Ribagorça, segle XII – Pallars, segle XII)  Es casà amb el comte de Pallars Jussà.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Urraca d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Muller del comte Arnau Roger II de Pallars. Posseí el lloc de Sanluri, a Sardenya, i, pel testament de la seva germana Teresa, tingué les rendes d’Alcolea.

Desvall (varis)

Bertran Desvall  (Catalunya, segle XIV)  Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els embaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.

Joan Desvall  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.

Despuig i Fortuny, Llorenç

(Illes Balears, segle XVIII – 1782)

Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla. Fou comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).

Desplà, Joan

(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)

Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.

Fou el pare de Joan Desplà  (Barcelona, segle XV – abans 1441)  Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).

Despí, Francesc

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.

El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.

Comes i Torró, Francesc

(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)

Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).

Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.

Comes i Escrivà, Rafael Maria

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).