Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Avilés y del Fierro, Gabriel de

(Vic, Osona, 24 març 1735 – Valparaíso, Xile, 19 setembre 1810)

Militar i funcionari de les Índies. Tercer marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide. Anà aviat a Amèrica com a tinent coronel de dragons (1769). Prengué part en les operacions repressives contra l’aixecament de Tupaj Amaru (1780-81). Arribà a governador de Xile (1796), i a virrei del Río de la Plata (1799) i del Perú (1801).

El seu germà fou José Miguel de Avilés y del Fierro  (Vic, Osona, 1730 – Sevilla, Andalusia, 1784)  Militar i heraldista. Segon marquès d’Avilès, Conquerí Maó en 1782. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d’or, que no arribaren a destí fins al 1850.

Arinyó, Gaspar d’

(Aragó, segle XV)

(o Gaspar de Ariño)  Secretari i conseller de Joan II i Ferran II.

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II.

Dos anys més tard fou enviat d’ambaixador extraordinari a Itàlia.

Arau, Guillem d’

(Catalunya ?, segle XIII)

Porter de Jaume I de Catalunya-Aragó.

La seva fidelitat envers el sobirà excel·lí en l’avinentesa de trobar-se el rei pràcticament a mercè dels nobles aragonesos, que el sotmetien a coaccions i detencions, imposant-se a la seva jovenesa i a la de la seva muller Elionor (1225-26).

Albert, Guillem

(Perpinyà, segle XIV)

(o Guillem Adalbert)  Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest.

Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere.

Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida.

Albanell, Jeroni

(Barcelona, segle XV – 1504)

Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d’abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat.

Col·laborador de Ferran II, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d’Aragó (1494-1504).

Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrents, la redacció del privilegi d’insaculació del consell de Barcelona.

Albanell, Galceran

(Catalunya ?, segle XVI)

Cònsol a l’illa de Xiu (Quios), possessió genovesa a la mediterrània oriental que en un temps fou base naval de la Companyia catalana a Orient.

L’illa tenia gran importància comercial per posseir el monopoli del màstic. Albanell hi residí fins al 1566, any en què Xiu caigué en poder dels turcs.

Fou segurament el darrer cònsol català en aquella part de la Mediterrània.

Agustí i Albanell, Jeroni

(Catalunya, segle XVI)

Militar i funcionari reial. Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya.

A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.

Aguilaniu, Gispert d’

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escuder de Jaume II d’Urgell. Fou fidel servidor d’aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I.

Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte.

Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413).

Vives, Miquel

(Catalunya, segle XV)

Destacat funcionari del Consell de Catalunya. Li foren confiades moltes missions especials durant la guerra contra Joan II.

Pel juny de 1462 fou el qui posà en mans del comte de Pallars els diners necessaris per a organitzar el setge de la Força de Girona. Actuà de tresorer i cap de finances de les tropes del comte.

Formulà algunes censures per despeses excessives. El comte de Pallars en demanà el relleu amb l’excusa que era massa vell. No ho aconseguí.

Vilaragut, Pere de

(Catalunya, segle XIII)

Veguer d’Osona i Bages. Li fou atorgat, vitalici, el castell de Doscastells (1265).

Fet alcaid dels catalans mercenaris a Tremissèn (1265), deixà el càrrec al cap de dos anys, i hom creu que morí a Itàlia, des d’on degué disposar la venda de la casa d’Oristà.

Per certes afinitats en els càrrecs, sembla que Berenguer de Vilaragut fou fill seu. Potser també ho foren:

Ramon de Vilaragut  (Catalunya, s XIII – 1310)  Fou prior del monestir de Ripoll, elegit abat (1280) enmig d’una controvèrsia monàstica, acabada el 1291.

Guillem de Vilaragut  (País Valencià, segle XIII – 1306)  Alcaid de Xàtiva (1288-90). Lluità a Sicília (1292) i també a Múrcia. El 1296 actuà prop de Berenguer a les negociacions per les treves de Múrcia. Fou un dels jutges per a les sentències arbitrals. Casat amb Eimeriga, potser foren fills seus:

  • Ponç de Vilaragut  (País Valencià, segle XIV)  Conseller de l’infant Alfons. El 1323 anà a Sardenya amb l’expedició de conquesta que dirigia l’infant Alfons. Figura entre els qui tenien feus a l’illa el 1332.
  • Ramon de Vilaragut  (Catalunya, segle XIV)  Cambrer del monestir de Ripoll. Fou nomenat prior de Montserrat (1334) i actuà com a pacificador en qüestions nobiliàries.