Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Ideal

(Barcelona, 1915 – ? )

Model d’automòbil. Construït pels Tallers Hereter, sota la direcció tècnica de Sebastià Nadal.

Güell i López (germans/nes)

Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.

Claudi Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918)  Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.

Francesca Güell i López  (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976)  Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.

Maria Cristina Güell i López  (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957)  Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.

Maria Lluïsa Güell i López  (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933)  Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.

Santiago Güell i López  (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954)  Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.

Güell

(Torredembarra, Tarragonès, segle XVI – Barcelona, segle XX)

Família industrial i patrícia d’origen pagès, iniciada per:

Gabriel Güell (Catalunya, segle XVI)  Industrial. El 1558 habitava a Torredembarra (Tarragonès). El seu nét-cinquè fou Pau Güell i Roig.

Guàrdia (varis)

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).

Ferran (varis)

Ferran  (Catalunya ?, segle XIII)  Fill natural de Jaume I el Conqueridor i de mare desconeguda. Estudià a París. El 1248 fou nomenat abat de Montaragó.

Ferran  (Catalunya, segle XIII – 1251)  Fill de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Violant d’Hongria. Morí a molt tendra edat.

Bartomeu Ferran  (Barcelona, segle XV – després 1475)  Mestre campaner. Treballà per a la seu de Vic i d’altres temples. També fou canoner.

Jaume Ferran  (Barcelona, segle XVI – 1621)  Jesuïta. És autor de l’obra De repudio sinagogue i d’altres.

Joan Ferran  (Catalunya, segle XVII)  Doctor en teologia a la universitat de Barcelona. Publicà dos opuscles concepcionistes en català (1648). Hom l’ha identificat amb l’autor d’una Cançó lírica premiada en un certamen en honor de santa Eulàlia, del 1686.

Josep Ferran  (Barcelona, 2 gener 1924 – 2 març 2000)  Ballarí. Formà part de l’Original Ballet Russe i d’altres companyies. Fou professor de dansa a Cannes.

Fabra i Puig, Romà

(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)

Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.

Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).

Fou pare de:

Camil Fabra i de Monteys  (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988)  Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.

Alfons Fabra i de Monteys  (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980)  Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.

Estevenell, colònia

(Camprodon, Ripollès)

(o Can Matabosc) Colònia industrial tèxtil. Cap efectiu fins al 1965 de l’antic municipi de Freixenet de Camprodon.

Pertany a la parròquia de Cavallera (1870).

Esquena i Mas, Josep

(la Vall d’En Bas, Garrotxa, 1850 – Barcelona, 1900)

Industrial. Tenia fàbrica a Sant Joan les Fonts.

Fou un actiu propagador de la ideologia regionalista a la Garrotxa.

Esplugas i Feliu, Josep

(Barcelona, 1836 – segle XIX)

Industrial. Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Fou inventor i reformador de diverses màquines i eines de variada aplicació.

Cerdanya, Pere

(Barcelona, segle XVII)

Mestre courer. El 1675 treballà tres grans brasers de coure per al Saló de Cent de la Casa de la Ciutat. Un d’ells és a l’Arxiu Històric Municipal.