Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Tolrà i Avellà, Josep

(Cabrils, Maresme, 11 abril 1817 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 21 juliol 1882)

Industrial. El 1866 fundà dues fàbriques de filats i teixits al seu poble natal, i hi introduí millores en el blanqueig dels teixits.

Es distingí per les seves obres en benefici de Castellar del Vallès; l’ajuntament, a la seva mort, demanà per a la seva vídua i neboda, Emília Carles i Tolrà, el marquesat de Sant Esteve de Castellar, que li fou concedit el 1896.

Soler i Morell, Joan Antoni

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 5 juliol 1824 – l’Havana, Cuba, 1908)

Indià. Anà a residir a Cuba, on fou hisendat i propietari de l’ingenio sucrer La Diana. Fou tinent coronel de les milícies de Matanzas i, més tard, coronel a les de l’Havana i alcalde de Matanzas.

Es casà amb una filla del primer marquès de Santa Rita, indià com ell, i fou fet senador i comte de La Diana (1881).

Soler, Jaume

(Barcelona, segle XVI)

Tècnic de tints. El 1578 enllestí un vast receptari de tints per a la indústria tèxtil.

Aquest receptari, sota els auspicis de Narcís Feliu de la Penya i de Bernat Aimeric i Cruïlles, seria editat a Barcelona el 1691, amb el títol de Ramallet de tintures i breu modo de donarles a totes robes de llana, teles i fil, amb lo modo de beneficiar alguns ingredients necessaris per los arts de la tintura i perayria, recollit de diferents receptes de totes les parts d’Europa.

Aquesta edició és signada per un cert Phesio Mayo, nom imaginari format sobre el de l’impressor, Josep (Joseph) Moyà.

Sert i Rius, Domènec

(Barcelona, 1832 – 18 juny 1897)

Fabricant de tapissos i pintor. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.

Primerament es dedicà a l’escenografia i, juntament amb Penne i Malató, féu decorats per al Teatre del Liceu. El 1854 fou nomenat director de la fàbrica de tapissos i catifes fundada pel seu cunyat Bonaventura Solà.

Entre els premis obtinguts per obres sortides d’aquesta fàbrica, cal esmentar: medalla d’or a l’Exposició de París del 1878 i medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona (1888).

Col·laborà amb ell el seu germà Josep Sert i Rius  (Barcelona, 1840 – 8 desembre 1895)  Fabricant de tapissos. Des del 1860 participà com a soci a la fàbrica fundada pel seu cunyat i dirigida pel seu germà.

Domènec fou el pare de Francesc de Paula, Domènec i Josep Maria Sert i Badia.

Serra i Canals, Francesc

(Barcelona, segle XVIII)

Tècnic metal·lúrgic.

Emigrà al Perú, on influí en l’establiment d’una indústria metal·lúrgica per aprofitar els recursos de les mines del país.

És autor d’un Tratado del beneficio de minas de plata, por amalgamación, según se practica en América.

Serra i Armadà, Domènec

(Barcelona, 1796 – 1853)

Industrial. Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós, n’heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià.

El 1834, durant l’epidèmia de còlera, fou un dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats. Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament (novembre 1843).

El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós; el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra.

Segarra i Escarraguell, Francesc

(Vilassar de Mar, Maresme, 1809 – 1876)

Mestre d’aixa. Treballà a Vilassar i després a les drassanes de Mataró, amb la col·laboració del seu germà Ramon.

La seva activitat el situà entre els més preats especialistes de l’època. Construí cinquanta-dos velers de diversos tipus.

Sedó i Peris-Mencheta (germans)

Els germans Alfred i Joan eren fills de l’industrial i erudit Artur Sedó i Guichard.

Alfred Sedó i Peris-Mencheta  (Barcelona, 1901 – 1983)  Industrial i polític. Vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sots-secretari de treball al segon. Entre l’abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d’economia i agricultura i després també de finances.

Joan Sedó i Peris-Mencheta  (Barcelona, 1908 – 8 abril 1966)  Industrial i erudit. Continuà l’activitat fabril del seu pare. Fou diputat provincial, president del Club Marítim de Barcelona i vice-president de la Junta de Museus de Barcelona. El 1948 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres. Durant la seva vida reuní la col·lecció de llibres de tema cervantí més important del món, actualment integrada a la Biblioteca de Catalunya.

Sallarès i Pla, Joan

(Sabadell, Vallès Occidental, 13 novembre 1845 – 20 novembre 1901)

Industrial i polític conservador. Fins a 23 anys es dedicà exclusivament a la fàbrica de teixits de llana creada pel seu pare el 1835.

Havent començat a intervenir d’ençà de llavors (1868) en les lluites entre els partidaris del lliurecanvisme i els del proteccionisme, s’afegí als defensors d’aquest darrer corrent, del qual fou un dels capdavanters. Va dur a terme campanyes en defensa de la indústria i del comerç, i contribuí a crear l’aranzel protector.

El 1878 ingressà a la Junta de Valoracions i a la comissió aranzelària del Gremi de Fabricants de Sabadell, del qual va ésser nomenat president el 1885 i més tard reelegit (1892-93).

Ocupà la presidència del Foment del Treball Nacional de Barcelona (1897) i, candidat del Foment, fou elegit diputat a corts per Barcelona (1899). Col·laborà amb el partit conservador dirigit per Silvela.

Sadurní, Miquel

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIV – Barcelona, després 1446)

Brodador. Es traslladà a Barcelona, on ja era en 1403.

Apareix documentat fins al 1446, any en què treballava amb els seus fills, Antoni i Francesc Sadurní (Catalunya, segle XV – Barcelona, abans 1475)  Brodador. Treballà a Barcelona.