Arxiu d'etiquetes: industrials/es

Ascacíbar i de Villota, Celedoni

(Santiago de Xile, Xile, 1810 – Barcelona, 1 gener 1874)

Industrial. Es distingí pel seu esperit emprenedor.

Fou un dels fundadors de la Maquinista Terrestre i Marítima, de la fàbrica de paper anomenada Vapor Vell de Sants i del Banc de Barcelona.

Arolas i Ferrer, Martí

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1894)

Industrial. Es distingí per la seva capacitat i per les seves nombroses iniciatives de caràcter econòmic.

Alsina i Gil, Joan

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1893)

Industrial. Féu avançar notablement els procediments seguits a Catalunya per a la fabricació del cristall.

Ylla i Balaguer, Tomàs

(Barcelona, segle XIX – 1869)

Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l’Art Major de la Seda.

Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles.

Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Hi presentà memòries d’interès sobre diversos temes econòmics.

Vila i Mateu, Macià

(Igualada, Anoia, 23 octubre 1811 – Reus, Baix Camp, 25 octubre 1866)

Industrial. Era anomenat popularment el Sisos. A dotze anys es traslladà a Reus, i el 1830 es casà amb la filla d’un industrial d’aquesta localitat. Fou íntim amic de Joan Prim. Prengué part en l’alçament de Reus contra Espartero el 1843.

El 1846 hi establí la societat Macià Vila, Subirà i Cia, dedicada a la fabricació de filats i teixits de cotó, pur o amb mescla de seda, fil o llana. Participaven en el capital el banquer madrileny Cerola, el comte de Retamoso i Pascual Madoz, que s’havien posat en contacte amb ell per mitjà de Prim. El 1852 l’empresa es transformà en l’anònima Fabril Cotonera, de deu milions de rals de billó, que esdevingué una de les més importants de Catalunya.

Fundà també la societat Gas Reusenc (1854) i contribuí a l’establiment del Banc de Reus. També participà a La Sedera Reusenca.

Home de gran competència i eficient en tots els afers en què intervingué, ocupà una posició preeminent en la vida social, política i econòmica de Reus.

Valls i Pallerola, Isidre

(Sallent de Llobregat, Bages, 16 desembre 1858 – Barcelona, 7 febrer 1933)

Industrial i polític. El 1901 fundà la colònia Valls, al Bages.

Elegit diputat pel Partit Conservador (1899, 1901 i 1903) i senador per la província de Lleida (1918-20).

Fou el pare de Ferran Valls i Taberner, i de:

Josep Valls i Taberner  (Barcelona, 15 juny 1891 – 30 novembre 1967)  Industrial. Dirigí empreses químiques i tèxtils i fou president de la Cambra de Comerç de Barcelona (1964-66) i del Cercle del Liceu (1946-67).

Usart i Furriol, Nicolau

(Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 29 març 1854 – Barcelona, 6 desembre 1928)

Industrial tèxtil. Realitzà nombrosos invents que comportaren altres millores i novetats en els procediments de fabricació i en els resultats obtinguts.

Entre aquestes experiències reeixides figura la creació del teler mecànic de l’anomenada vichy ample, i un tipus de mocador de sedalina per al cap.

Concedí l’explotació de les seves patents a molts països.

Uralita SA

(Barcelona, 1920 – 2020)

Empresa industrial, productora de material per a la construcció. Fou fundada en ésser transformada l’empresa barcelonina Societat Roviralta i Companyia.

Fabricà productes de fibrociment a Cerdanyola del Vallès, Getafe, Sevilla, Valladolid i Alcázar de San Juan, plàstics a Getafe i Cerdanyola, i formigó a Getafe.

L’any 2001 el grup consolidat amb filials tingué un volum de vendes de 1.120 milions d’euros, i la seva activitat s’orientava vers la internacionalització, amb presència sobretot a Europa i el Brasil. L’empresa està vinculada al grup financer March amb el nom de Coemac i el domicili social fou traslladat a Madrid.

A partir dels anys 1970 els treballadors i veïns de les fàbriques de Cerdanyola i Ripollet foren afectats per partícules d’amiant (material que es feia servir en els seus productes), fet pel qual el 31 de març de 1997 Uralita desapareixia de Cerdanyola.

El 2010 l’empresa tingué que pagar una forta indemnització als afectats, fet pel qual, el juny de 2020 entrà en concurs de creditors.

Unitat Hermètica SA

(Sabadell, Vallès Occidental, 1962 – )

Empresa industrial. Fabrica moto-compressors hermètics per a frigorífics i equips de refrigeració.

Primer treballà amb llicència de la Tecumseh americana i després de la Hitachi japonesa. El 1986 era la primera empresa industrial de Sabadell amb 1.715 treballadors.

El 1988 fou adquirida per l’empresa sueca Electrolux.

Turull i Sallent, Pere

(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1796 – 4 abril 1869)

Industrial i polític. Donà una gran impuls a la indústria sabadellenca amb la instal·lació de la primera màquina de vapor a la ciutat.

Fou diputat per la seva ciutat natal, i hi fundà la Caixa d’Estalvis.