(Maçanet de la Selva, Selva)
Veïnat, situat al nord-oest de la vila.
Li dóna nom la torre de Marata, antiga domus, notable casal gòtic tardà refet després d’un incendi el 1924.
Torre de Marata, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Selva
Tordera, la
(Osona / Selva / Vallès Oriental / Maresme)
Riu del vessant mediterrani. Neix al massís del Montseny, al peu de les Agudes, a la vall de Sant Marçal, i corre al llarg de 61,5 km, en direcció nord-oest – sud-est, fins que desemboca en el Mediterrani, prop de Blanes.
Recull la major part de les aigües del Montseny, i drena el sector occidental de la plana de la Selva. En el curs alt tendeix a captar els afluents del Congost per un fenomen d’erosió regressiva; el curs mitjà aprofita per al seu traçat la falla longitudinal de la Depressió Prelitoral, i el baix una falla transversal que talla la Serralada Litoral.
Els afluents principals (rieres d’Arbúcies, Gualba i Breda) també procedeixen del Montseny. Té règim pluvial mediterrani amb estiatges marcats; el cabal és escàs.
L’aprofiten els regatges de conreus d’autoconsum (moresc i patates) en els replans d’erosió de la vall alta i a la riba esquerra del curs mitjà; en el delta es reguen hortalisses, mongetes i enciams per a l’exportació.
El delta té 8 km2 d’extensió i és molt inestable arran de la costa a causa de la importància del corrents marins que temporalment impedeixen l’al·luvió.
Torcafeló
(Maçanet de la Selva, Selva)
Antic castell, que comprenia la demarcació de Maçanet de la Selva, amb el poble de Martorell de la Selva, propietat dels Cabrera, que des del segle XII formà el centre d’una batllia del vescomtat de Cabrera.
Desaparegué molt aviat de la documentació, i la defensa del lloc fou assegurada per la força de Cartellà, amb la qual no s’ha de confondre.
Es trobava prop de l’església de Sant Llorenç de Maçanet.
Susqueda, pantà de
(Susqueda, Selva)
Embassament sobre el Ter, que enllaça aigües amunt amb el de Sos, i curs avall amb el del Pasteral. És situat al massís de les Guilleries, encaixonat a les gorges que forma el riu en introduir-se al sector septentrional de la Selva.
Té capacitat per a 230 milions de m3 i la presa té 120 m d’alçada. S’utilitza per a la producció d’energia elèctrica, i té una potència de 90.000 kW.
Solterra
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra (1.204 m alt), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor. La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes.
Consta des de l’any 994 i ben aviat (988) el terme d’Osor ja formà un domini a part. El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís (1058); d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic (1088), que l’infeudaren als Queralt. El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany; passà a la família Gurb a la fi del segle XIII.
A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir encara per a designar l’actual municipi de Sant Hilari.
El 1671 Carles II creà el comtat de Solterra, concedit a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar, senyor del castell de Solterra. Passà als Samà.
De l’antic castell, només en resten la base d’una torre i les ruïnes de la capella de Sant Miquel de Solterra (o de les Formigues).
Sobirà de Santa Creu, el
(Osor, Selva)
Masia i important propietat (400 ha), dins el terme de Santa Creu d’Horta. Té una de les millors explotacions forestals de castanyers del país.
Existia ja el segle XII, i el seu llinatge es refongué el segle XIX amb els Planell de Tous.
El mas és un gran casal amb afegitons dels segles XVI al XX, amb una capella de Sant Bernat revestida de ceràmica del 1693, obra del mestre escudeller Miquel Lapuja. Sota el mas hi ha un modern hostal.
Sauleda
(Santa Coloma de Farners, Selva)
Poble, fins el 1972 del terme de Sant Miquel de Cladells, centrat per l’antiga església de Sant Iscle i Santa Victòria, que depenia de la canònica de Sant Pere Cercada; és un edifici romànic del segle XI.
El lloc és esmentat ja el 898.
Santa Seclina
(Caldes de Malavella, Selva)
(o Santa Seculina) Poble, al sud-est del terme, als contraforts meridionals del puig Ventós.
L’església parroquial és dedicada a la santa que li dóna nom.
Santa Margarida de Vallors
(Sant Hilari Sacalm, Selva)
Poble, a l’extrem oriental del terme. S’estén per un territori molt accidentat, on neix la riera de Vallors, afluent de capçalera de la riera de Santa Coloma.
El lloc existia ja el 886. L’església de Santa Margarida, consagrada el 1183, fou refeta al segle XVIII.
Pertany a la seva demarcació el santuari del Pedró.
Santa Creu d’Horta
(Osor, Selva)
Poble, situat a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.
La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933. L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume (Sant Jaume de Santa Creu d’Horta).
Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc (castanyes), sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu.
