Arxiu d'etiquetes: autors/es teatrals

Alberola i Ortiz, Carles

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 21 gener 1964 – )

Autor, actor i director teatral. Titulat per l’Escola Superior d’Art Dramàtic i Dansa de València (1983-86), el 1994 fundà, juntament amb Toni Benavent, la companyia Albena Produccions, amb la qual montà les seves pròpies obres.

D’entre la seva producció, fonamentalment de caràcter humorístic, destaca Viu com vulgues (1989), coescrita amb Alfred Picó, Nit i dia (1993), feta a quatre mans amb Ferran Torrent, Curriculum (1994), del qual és coautor amb Pasqual Alapont, que obtingué el premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana i el de la Crítica Teatral de Barcelona; Per què moren els pares? (1996), premi al millor text teatral del 1998; Mandíbula afilada (1997), premi Cavall Verd de l’AELC; Joan el Cendrós (1998), Besos (1999) i L’any que ve (1999), coescrites amb Roberto García, amb qui també col·laborà en guions televisius com Càsting i Happy House.

Duró i Gili, Josep

Deixa un comentari

(Foradada, Noguera, 1886 – Ponts, Noguera, 1967)

Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).

Schroeder Bilhère, Juan Germán

Deixa un comentari

(Pamplona, Navarra, 1918 – Barcelona, 29 juny 1997)

Autor i director teatral. Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre.

El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona. Els anys 1960 i 1970 representà sobretot teatre clàssic espanyol.

Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida (1955), La esfinge furiosa (1955), La trompeta y los niños (1961), La ira del humo (1963) i Summa, estrenat a París el 1981.

Destacà com a director en El pleito matrimonial, de Calderón, les òperes Tiefland (Terra baixa), d’E. d’Albert, Amunt, d’Altisent, etc.

Sanchis i Sinisterra, Josep

1 Resposta

(València, 28 juny 1940 – )

Autor i director teatral en castellà.

Director entre 1957 i 1966 de diversos grups de teatre, el 1971 es nomenat professor de l’Institut del Teatre, el 1977 fundà el Teatro Fronterizo i el 1981 l’Asociación Cultural Escena Alternativa.

Assolí l’èxit amb ¡Ay, Carmela! (1986), adaptada al cinema; altres obres seves que cal destacar són La noche de Molly Bloom (1977), El cerco de Leningrado (1989-93) i El lector por horas (1996).

Premi Nacional de Teatre el 1990 i Premi d’Honor de l’Institut del Teatre el 1997.

Saltiveri i Vidal, Antoni

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 12 juliol 1922)

Autor teatral. Autor d’una gran quantitat de peces breus de caràcter còmic per al teatre, entre altres: Un mort ressuscitat (1891), Les mitges de Paula (1904), La família Picarol (1907), Un gendre de l’altra món (1910), La declaració d’amor (1917), etc.

Rovira i Serra, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1 gener 1865 – Cervelló, Baix Llobregat, 26 abril 1929)

Autor teatral. Residí un temps a Cuba i, de nou a Barcelona, estudià d’advocat. El 1902 es traslladà a Madrid, on fou un dels organitzadors del Centre Català.

Políticament milità successivament en els partits de Castelar, Ruiz Zorrilla, Canalejas i finalment en el partit reformista.

La seva obra teatral és molt extensa i comprèn títols en català i en castellà; entre molts altres, hom pot citar Los orfanets (1887), El dia del judici (1892), L’hereu del mas (1893), Els minaires (1899), Gent de vidre (1901), la seva obra més famosa, Sin gobierno (1901), Los vencedores, El sabio Vernier, etc.

Roure i Brugulat, Alfons

2 Respostes

(Barcelona, 11 gener 1889 – 15 octubre 1962)

Autor dramàtic i periodista. Fill de Conrad Roure i Bofill. Fou director del setmanari esportiu “Xut!”.

Publicà novel·les breus, les narracions per a infants El capità Patacada (1919) i més de trenta obres de teatre, entre vodevils i obres de caire popular: La ciutadella (1925), Muntanyes del Canigó (1926), La florista de la Rambla (1928), La reina ha relliscat (1933), Les dones han guanyat (1933), etc.

Publicà també el llibre de records La rebotiga de Pitarra (1946).

Roure i Bofill, Conrad

8 Respostes

(Barcelona, setembre 1841 – 18 abril 1928)

Autor dramàtic i periodista. Col·laborà a “Un Tros de Paper”, “L’Avens” i “Diari Català”, que dirigia Valentí Almirall. Signà alguns dels seus treballs i obres dramàtiques amb el pseudònim de Pau Bunyegas, amb el qual esdevingué popular.

La seva obra dramàtica oscil·la entre el drama històric o romàntic i la comèdia de costums. Destaquen: Una noia és per un rei (1865), La vida a l’encant (1866), La comèdia de Falset (1869), L’ocasió fa al lladre (1870), Un pom de violes (1870), Claris (1879), drama històric, i Montserrat (1882).

Un interès especial tenen les memòries Anys enllà (1911) i Recuerdos de mi larga vida (1925).

Fou el pare d’Alfons Roure i Brugulat.

Rosquellas i Alessan, Jaume

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 novembre 1897 – 1978)

Poeta i autor teatral.

Catalanitzà l’emissora EAJ-15, de la qual fou elegit president el 1931 i que esdevingué Ràdio Associació de Catalunya. Dirigí alhora la revista “Catalunya Ràdio”.

Fidel als Jocs Florals de Barcelona, publicà els reculls Divuit poemes (1924), L’ànima nua (1930) i L’íntim paisatge (1938), a més de teatre en vers, del qual cal destacar els drames El neguit de la sang (1926), Guillem de Cabestany (1934), Cinc poemes escenificats (1952) i Els set llebrers (1958).

Roig i Ferré, Ramon

Deixa un comentari

(la Riba, Alt Camp, 23 gener 1849 – Barcelona, 1923)

Autor teatral.

És autor, entre altres, de les obres La Sileta de Riudoms (1877), La fira de Verdú (1877), La tornada de l’hereu, Glòria al treball (1886) i Lo corp i la guineu (1886).