Poble, al nord del municipi, esmentat ja el 1099.
Guarda-si-venes
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Abril de 2022
Guanta
(Sentmenat, Vallès Occidental)
Antic castell, al cim del turó del Corb, contrafort meridional del Montmajor. És esmentat ja al segle XII.
Al peu del castell hi ha la casa de Guanta, dita també Castellet de Baix o de Guanta.
Guals
Masia i església (Sant Jaume de Guals), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.
Gualbes-Santcliment, Joan de
(Barcelona, segle XVI – 1557)
Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera.
Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.
Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de
(Catalunya, segle XVI – Sardenya, Itàlia, segle XVI)
Iniciador de la línia de Sardenya. Passà a Sardenya i es casà amb Guialmar de Madrigal i de Cervelló.
Llur fill fou Miquel Àngel Agustí de Gualbes i de Madrigal (Sardenya, Itàlia, segle XVI) Marquès de Palmas. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d’Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d’Aragall.
Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de
(Catalunya, segle XVII – 1724)
Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Múnter. Darrera membre de la línia principal d’aquest llinatge.
Gualbes -varis bio-
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
Gualba, Ponç de -noble-
(Catalunya, segle XIV)
Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.
Gualba, Guerau de
(Catalunya, segle XIII – Barcelona, 7 febrer 1285)
Prelat. Fou bisbe de Barcelona, on succeí a Arnau de Gurb el 1284. El seu pas per la diòcesi fou fugaç, ja que morí el 1285. El seu successor fou Bernat Pelegrí.
Era oncle de Ponç de Gualba, també bisbe de Barcelona uns anys després.
Gual i Lloberas, Josep
(Badalona, Barcelonès, 13 juliol 1920 – 24 octubre 2005)
Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor.
Dades dels Països Catalans 