Arxius mensuals: febrer de 2020

Garrius, Julià

(Catalunya, segle XIV)

Tresorer de Joan I. Col·locà a la cort el seu germà i el seu fill.

En 1392 anà a Sardenya per tractar d’obtenir una treva amb els rebels. No tingué èxit.

En 1396 figurà entre els cortesans subjectes a procés després de la mort del rei. Fou acusat principalment d’haver intervingut al contracte desavantatjós de les rendes de Mallorca, per bé que li foren imputats d’altres delictes.

Així i tot, s’acollí, com els altres processats, al perdó general atorgat pel rei Martí l’Humà.

Garrigues, les

(Cercs, Berguedà)

(o la Garriga) Veïnat, a la vall del torrent de les Garrigues, afluent del riu de Peguera per la dreta, que davalla dels rasos de Peguera i s’uneix al seu col·lector al Pont de Rebentí.

En aquest indret hi ha l’església de Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu.

Garrigó, Francesc

(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1715)

Eclesiàstic. Predicador i professor de retòrica a la Universitat de Barcelona. Fou vicari general castrense i censor eclesiàstic.

Propagà la congregació dels Dolors a Vic, a Mataró i altres indrets, i promogué a Barcelona l’oratori de Sant Felip Neri.

Publicà algunes oracions fúnebres (1696-1708).

Garriga i Vilarasau, Joan

(Barcelona, 29 març 1963 – 27 agost 2015)

Motociclista. El 1988 aconseguí la primera victòria en un gran premi, a Portugal, en la categoria de 250 cc i, aquell mateix any, es classificà subcampió d’aquesta modalitat, darrere de Sito Pons.

Posteriorment, i després de tres victòries en la modalitat de 250 cc passà a pilotar 500 cc, on mantingué un alt nivell (se situà entre els deu primers els anys 1991 i 1992).

Va morir en un accident de moto.

Garriga i Roig, Josep

(Barcelona, 1877 – 6 març 1935)

Banquer. Fill de Pere Garriga i Nogués. Amb el seu cosí Rupert Garriga i Miranda adoptaren (1913) com a primer cognom el de Garriga-Nogués.

Fou el nou gerent del banc Garriga Nogués i Nebot (1901), el remuntà després d’un període de decadència (1874-1900), posà fi a les escissions familiars i fou un dels fundadors de l’Associació de Banquers de Barcelona (1908), que presidí (1910-34); presidí també (1921) el Mercat Lliure de Valors de Barcelona.

Fou creat marquès de Cabanes i es casà amb la seva cosina germana Pilar Garriga-Nogués i Coll.

Garriga i Roca, Rafael

(Barcelona, 1896 – 6 octubre 1969)

Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.

Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).

El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.

Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la col·lecció Minerva.

Garriga i Roca, Miquel

(Alella, Maresme, 16 gener 1808 – Barcelona, 14 octubre 1888)

Arquitecte i urbanista.

Competí amb Ildefons Cerdà en el projecte de l’eixample de Barcelona, ja que presentà un projecte pel qual la ciutat s’unia amb la vila de Gràcia (1857). En col·laboració amb Josep Oriol Mestres, dirigí les obres del Gran Teatre del Liceu.

Publicà uns quants escrits sobre monuments artístics de Barcelona, entre els quals cal remarcar Monografía del Monasterio de Santa María de Jonqueres de Barcelona (1854).

Garriga i Palau, Francesc Xavier

(Cadaqués, Alt Empordà, 1864 – Barcelona, 1941)

Escriptor. Doctor en filosofia i lletres (1888), fou catedràtic als instituts de Reus, Còrdova, Oviedo i Barcelona. Col·laborà a la premsa de Madrid i Barcelona.

És autor d’un llibre de Poesies catalanes (1919) i de diversos treballs sobre literatura castellana: Estudio acerca de la novela picaresca española (1891), Menéndez Pelayo como crítico literario (1912), etc.

També traduí al castellà obres catalanes, entre les quals Solitud, de Víctor Català.

Garriga i Nogués, Ramon Manuel

(Vic, Osona, 1 gener 1835 – Barcelona, 22 febrer 1906)

Rector de la Universitat de Barcelona.

Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Pere i de Manuel.

Garriga i Nogués, Pere

(Saragossa, Aragó, 1848 – Barcelona, 1895)

Banquer. Fill de Manuel Garriga i Llastanós i germà de Ramon Manuel i de Manuel.

El 1862, amb el seu germà Manuel, foren els únics propietaris de la societat Garriga Germans i Fills.

A Barcelona crearen l’entitat bancària Garriga Nogués Germans, que el 1886 passà a denominar-se Garriga Nogués i Nebot, per l’entrada del fill del seu germà, Rupert Garriga i Miranda.

Fou el pare de Josep Garriga i Roig.