Arxiu d'etiquetes: cavallers

Jaume de Sicília

(Sicília, Itàlia, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1358)

Fill natural de Jaume II el Just; hagut per aquest durant la seva jovenesa, quan governava a Sicília, d’una unió ocasional amb Lucrècia, dona de la vila de Mazzara.

Degué viure a Sicília fins al 1323 o 1324, després passà a Sardenya i féu armes contra els pisans, incorporat a les forces catalanes comandades per l’infant Alfons, el futur rei Benigne, al qual es donà a conèixer, tot lliurant-li un plec segellat amb la prova del seu llinatge, el qual trameté a Jaume II, sense obrir-lo, alhora que li explicava el fet i l’informava favorablement sobre la conducta militar i personal de Jaume.

Els seus propòsits de ser admès a la cort no donaren resultat. Oferí aleshores els seus serveis al soldà de Tremissèn, el qual l’utilitzaria precisament en gestions diplomàtiques prop de Jaume II, el qual el veié així per primera vegada, encara que continuà sense ser admés a la cort, fins que pujà al tron el seu germà Alfons III, que l’acollí amb cordialitat i li concedí unes propietats a Sardenya.

El seu nebot Pere III el Cerimoniós també l’afavorí decididament. Devers el 1338 apareix com a veguer de Càller; el rei l’armà cavaller i l’incorporà al consell reial durant la segona campanya del Rosselló per desposseir Jaume III de Mallorca (1344).

Sembla que es casà amb una filla del cavaller aragonès Lope de Luna.

El 1347, després de la mort del governador de Sardenya, Guillem (IV) de Cervelló, en la batalla dels Aidu di Turdu, el rei el nomenà en aquest càrrec, amb caràcter interí. Hagué d’afrontar a l’illa, sense rebre reforços, una situació molt difícil, que es prolongà fins que arribà el nou governador Riambau de Corbera.

Morí probablement sense successió, ja que la seva possessió sarda de Quarto Josso pertanyia aleshores a la corona.

Jardí, Jofre

(Catalunya, segle XV)

Cavaller errant. Fou un dels catalans que lluitaren l’any 1434 a l’anomenat “Paso Honroso”, establert al pont d’Orbigo, entre Lleó i Astorga.

Icart, Lluís d’

(Catalunya, segle XV – Itàlia ?, segle XVI)

Cavaller. Fou ambaixador i gran col·laborador de Ramon II de Cardona a les guerres d’Itàlia. Aquell el nomenà governador de Brescia el 1513.

L’any següent hi mantingué l’ordre malgrat l’agitació de la població quan es produí la proximitat de l’exèrcit venecià.

Hug d’Empúries

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era fill natural de Ramon d’Empúries, prior de l’orde de l’Hospital.

Fou legitimat el 1326, amb l’aprovació del rei Jaume II el Just, però fent constar que aquell fet no li donava cap dret de successió al comtat d’Empúries.

Hostalric, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. En 1323 anà a Sardenya amb l’expedició que dirigia l’infant Alfons, el futur rei Benigne, per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.

Hortafà i de Saportella, Pere d’

(Rosselló, segle XV – 1494)

Cavaller i baró d’Hortafà. Fill de Pere d’Hortafà i de Cruïlles, i germà de Caterina.

Prengué part en la guerra civil catalana a favor del rei Joan II el Sense Fe, i defensà la ciutat de Perpinyà contra els francesos (1475).

Fou nomenat governador dels comtats de Rosselló i de Cerdanya el 1494.

Hortafà i de Cruïlles, Pere d’

(Perpinyà, vers 1398 – Rosselló, abans 1475)

Cavaller. Fill de Berenguer d’Hortafà, baró d’Hortafà i de Sant Joan de Pladecorts. El 1424 obtingué d’Alfons el Magnànim la castellania d’Òpol i acompanyà el rei en l’expedició a Nàpols (1425).

Participà en la defensa de la força de Girona (1462) contra l’exèrcit de la generalitat durant la guerra civil. El 1463, però, Joan II el Sense Fe li denegà la governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que per a ell havia demanat el seu gendre Pere de Rocabertí i d’Erill.

Fou el pare de Caterina i de Pere d’Hortafà i de Saportella.

Horta, Guillem d’

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Cavaller. Seguí el rei Pere I el Catòlic. Es trobà a la batalla de Muret (1213), on el monarca perdé la vida.

Guimerà (varis)

Guerau de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Senyor de Ciutadilla. Formà al bàndol reialista en esclatar la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra.

Jaspert de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller dels Guimerà de Ciutadilla. Fou defensor de la Força de Girona el 1462, contra l’exèrcit de la Generalitat que comandava el comte de Pallars. Fou declarat enemic de la terra.

Manuel de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Caigué presoner junt amb Alfons IV el Magnànim a la batalla naval de Ponça (1435).

Guimerà, Bernat de (varis)

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Prestà grans serveis a Sardenya. En 1337, compromès amb la sarda Violant d’Òria, fou designat governador del districte de Logudor. Ja hi havia manat les guarnicions durant la campanya reial de 1354-55, empresa per Pere III el Cerimoniós contra els rebels Arborea.

Bernat de Guimerà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué partit per la Generalitat a la guerra contra Joan II, en oposició als Guimerà de Ciutadilla. Fou veguer de Barcelona. En 1462 era un dels qui juraren la sobirania reconeguda al rei de Castella, que aquest no voldria assumir.