Arxiu d'etiquetes: cavallers

Torremorell, Bernat de

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Cavaller. Fou partidari decidit del comte Jaume d’Urgell.

Hi col·laborà al fracassat alçament contra el nou rei Ferran I (1413). Li’n foren imputades responsabilitats al procés seguit contra el noble urgellenc.

Torrelles i de Blanes, Ramon de

(Catalunya, s XIV – v 1419/20)  Cavaller. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Pere.

Fou cambrer major del rei Martí, escrivà de la cort de la governació d’Aragó (1404), castlà de Bellver i sotsveguer i batlle del Baridà (1403); tingué com a castlà la custòdia del Palau Reial Major de Barcelona i de la seva capella (1404); fou comissari general de totes les aljames de jueus (1408).

Adquirí de Pere Arnau Marquès el castell de la Roca (1405). Vivint encara el seu avi, entaulà una reclamació sobre la jurisdicció de Rubí (1408); tenia també la del castell de Montbui.

Casat primer amb Aldonça d’Alomar, que li aportà la quadra de Pallejà, es casà en segones noces amb Elionor de Fenollar, filla d’Humbert i de Constança d’Aragó i dama de la reina Maria (1406); fou amb ella baró de Bunyol i sembla que el comte d’Urgell vengué a ella el lloc de Caldes de Montbui (1410). Ramon comprà també la jurisdicció de Canovelles.

Empresonat, fou alliberat a instància del seu germà Pere i dels consellers de Barcelona (1410). Tutor del comte de Luna, donà suport, al parlament, a la seva candidatura per a rei d’Aragó i Sicília (1411).

Serví a Sardenya i Sicília amb una galera, amb la qual ajudà la reina Blanca. Fou enviat del rei Ladislau de Nàpols a Ferran I, a Balaguer (1413). Féu bandositat contra Pere de Sentmenat (1414). Acudí amb la galera a la defensa de Cinercha (Còrsega) contra els genovesos i morí poc després.

Fou el pare de Martí Benet de Torrelles i de Fenollar.

Torrelles i de Blanes, Pere de

(Catalunya, s XIV – l’Alguer, Sardenya, 1410)

Lloctinent de Sardenya. Fill d’Antoni de Torrelles i Marc, i germà de Ramon. Senyor de Castellet (Penedès).

Ocupà els càrrecs de conseller de Martí l’Humà i de cap de l’expedició del 1409 contra els rebels sards i els seus aliats, els genovesos i el vescomte de Narbona.

Nomenat també capità general de l’armada catalana, es posà al servei de Martí el Jove de Sicília, i fou lloctinent reial a Sardenya. Obtingué la gran victòria de Sanluri i conquerí Esglésies i Oristany.

Martí l’Humà li encarregà la tutoria del petit Frederic de Luna, fill natural de Martí el Jove.

Morí de pesta.

Torrelles, Guillem de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. El 1261, en companyia de Ferran Sanxis de Castre, fill natural del rei, fou designat per Jaume I el Conqueridor com a ambaixador prop del rei Manfred de Sicília. Els tractes es feren a València amb els ambaixadors sicilians.

L’objecte de l’ambaixada, reeixit, era convenir el matrimoni de Constança, filla de Manfred, amb l’infant Pere, el futur Pere II, de qui Torrelles era acompanyant habitual.

Torrelles, Francesc de

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Cavaller. Figurà entre els qui dissentiren públicament de la conducta de Felip V a les Corts de Barcelona de 1701-02.

El 1705 fou desterrat de Barcelona pel virrei Velasco. S’uní al camp de Carles d’Àustria establert davant de Barcelona. Rebé tot seguit el grau de capità de la Reial Guàrdia de l’Alabarders.

Torrelles, Arnau de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller.

El 1274, arran d’haver-se format una lliga nobiliària que féu front al rei Jaume I, aquest utilitzà els seus serveis com a missatger i parlamentari, amb el propòsit d’apaivagar els ànims dels rebels.

En aquesta missió actuà no pas com a representant directe del monarca, sinó del príncep hereu Pere, el futur Pere II el Gran.

Torrelles, Arnau (I) de

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Castlà de Montesa (1298). Probablement anà a la campanya d’Almeria, fou lloctinent de procurador de l’infant Jaume al Regne de València dellà Xixona (1313-16).

Ambaixador a la cort pontifícia, d’on el papa l’envià a Nàpols per a tractar la pau amb Sicília (1317), conseller de Jaume II (1319-20) i participà en la conquesta de Sardenya.

Segurament fou el pare d’Arnau (II) de Torrelles  (Catalunya, segle XIII – després 1351)  Es casà amb Constança Marquet i devien ésser, versemblantment, fills seus, Ramon (I), Arnau, Guillem, Blanca i Humbert de Torrelles i Marquet.

Torrelles

(Catalunya-Aragó, segle XIV – segle XV)

Nom de diversos llinatges de la corona catalano-aragonesa; és difícil que procedeixin tots d’un mateix lloc.

El més famós fou el català, i els seus orígens romanen hipotètics.

Un dels més antics personatges d’aquest cognom és Bernat Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII)  Noble que vivia el 1131. Relacionat amb el monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu fill fou:

Mir de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1177)  Es casà amb Guisla i possiblement tingué possessions al Vallès. Podria haver-lo succeït:

Arnau de Torrelles (Catalunya, segle XII – després 1210)  Noble. Fou pare de

Sibil·la de Torrelles (Catalunya, segle XII – segle XIII)  A part de ser filla d’Arnau de Torrelles, no hi ha altres notícies.

Toilà, Ramon de

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Formava part del consell de l’infant Alfons (futur Alfons II el Liberal) durant la governació d’aquest, quan Pere II el Gran anà a Sicília.

Intervingué activament a les gestions diplomàtiques d’Alfons, ja rei, després del pacte de Canfranc.

Toda i Domènech, Josep de

(Riudoms, Baix Camp, 1689 – Tarragona, 19 abril 1766)

Cavaller. Nebot de Francesc de Toda i Gil.

Assistí a la Junta de Braços de Barcelona el 1713. Durant el setge subsegüent manà la companyia de la Coronela de Barcelona, la de Mariners i Mestres d’Aixa. Els seus efectius i ell mateix serviren preferentment a la marina catalana que amb tanta eficàcia actuà durant el setge.

Després de la capitulació de Barcelona, els seus béns foren confiscats pels borbònics. Més tard s’ordenà prevere, i el 1727 esdevingué xantre de la catedral de Tarragona.