Arxiu d'etiquetes: cavallers

Assam

(Tàrrega, Urgell, segle XV – segle XVI)

Cavaller i poeta.

És autor de l’Exametron sacrum seu de opere sex dierum, obra de caràcter religiós, escrita en versos llatins. Sembla que versificà també en català.

Arnau, Berenguer (varis)

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Participà a la campanya de Múrcia amb Jaume I el Conqueridor, en 1266. Expulsats els sarraïns i tornat el regne a mans de Castella, que n’havia estat desposseïda pels musulmans, el rei Jaume es retirà a Catalunya. Deixa la frontera de Biar i Ontinyent confiada a Berenguer Arnau i a Galceran de Pinós, al front de setanta cavallers.

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)  Il·luminador de llibres.

Berenguer Arnau  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Militar. Fou un dels tres caps de les tropes que salparen de Barcelona, durant la primera quinzena de juliol de 1409, per reforçar l’expedició de Martí I el Jove a Sardenya.

Argentona, Joan d’

(Catalunya, segle XV)

Cavaller. En 1462 fou partidari de la Generalitat contra Joan II. Era membre de la junta de defensa del Principat.

En 1472 fou un dels nobles que, a Barcelona, hagueren de jurar obediència al rei.

Argentona, Guillem d’

(Catalunya, segle XIV – Manresa ?, Bages, segle XIV)

Cavaller. El 1390, regnant Joan I el Caçador, tingué un paper destacat als preparatius militars empresos arran de la invasió del comte d’Armanyac.

Fou nomenat després capità de la guarnició de Manresa. Organitzà la defensa de tota la vegueria de Bages.

Aranda, Francesc d’

(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)

Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant i preceptor de l’infant Ferran.

El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.

El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.

Mort Martí l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.

Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons i de la reina lloctinent Maria.

Aragall, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Exercí missions diplomàtiques al servei de Pere III el Cerimoniós.

El 1373, com a ambaixador d’aquest, anà a Bordeus per entrevistar-se amb el duc de Lancaster.

Aragall, Lluís

(Barcelona, segle XV – Sardenya, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sardenya molt destacadament.

En 1433 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Fou lloctinent del lloctinent reial a l’illa en 1437-40, i altra vegada en 1444. Restà a l’illa.

Era pare de Jaume i de Marquesa Aragall  (Sardenya, Itàlia, segle XV)  Muller de Guerau de Doni, senyor de Tuilli. El seu marit era un noble ja sard però d’ascendència catalana molt pròxima. En 1450, havent hagut d’hipotecar Tuilli, la senyoria fou adquirida pel seu germà, Jaume.

Aragall, Jaume

(Sardenya, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Fill de Lluís Aragall, i germà de Marquesa. Fou una figura important a l’illa, on el seu llinatge adquirí gran prestigi.

En 1450, aprofitant que el seu cunyat Guerau de Doni hagué d’hipotecar el feu de Tuili, n’esdevingué senyor efectiu, per bé que se’n desprengué anys després. En 1458 fou nomenat governador de Càller i Gal·lura. Tenia aquest càrrec quan rebé el 1460 el príncep Carles de Viana, al seu pas per l’illa provinent de Sicília. Jaume rebé, en 1469, diverses ì donacions de l’infant Ferran, el futur rei Catòlic.

Els seus descendents, completament arrelats a Sardenya, formarien una línia ben il·lustre de la noblesa sarda, que s’extingí al segle XVII amb Dídac Aragall i de Cervelló, també de noble ascendència ì catalana per part materna.

Amigó, Pere d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. En 1372 fou un dels quatre conservadors de la Convinença de Cavallers de Catalunya, organisme format per la petita noblesa per alliberar-se de la jurisdicció penal i civil dels grans senyors. Pere III de Catalunya-Aragó encoratjà aquest moviment.

Alòs, Guerau d’

(Catalunya, segle XIV)

Cavaller. Era servidor de Jaume II.

El 1326 li fou confiada una missió compromesa, que féu a tota satisfacció: la de conduir a Sardenya el marquès de Malaspina, gran baró sard que havia estat rebel i que finalment s’havia sotmès.

Complint els pactes convinguts durant la seva estada a Catalunya, el marquès lliurà el seu castell d’Osolo, un dels millors de Sardenya, a Guerau d’Alòs, que en prengué possessió en nom de la corona.