Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Avinyó, Ramon d’

(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)

Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.

Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.

Ascani

(Catalunya, segle V)

Bisbe de Tarragona (metropolità).

En són conegudes dues lletres (463-464) adreçades al papa Hilari; la primera sobre unes usurpacions de jurisdicció fetes pel bisbe de Calahorra, Silvà, i l’altra demanant la confirmació d’Ireneu, primer bisbe d’Egara, com a successor del bisbe de Barcelona Mundinari, mort el 461.

Artau

(Catalunya, segle XII – Ripoll, Ripollès, 1171)

Bisbe d’Elna (1148-71). Col·laborador del comte Ramon Berenguer IV, consagrà Gaufred primer bisbe de Tortosa (1151).

Concedí als ciutadans d’Elna de poder fortificar la ciutat (1155), i assistí a les corts d’Osca convocades el 1162 per Peronella. Consagrà nombroses esglésies.

Arquer i Rovira, Pere

(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)

Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.

Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.

Arnau Ermengol

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1142)

Prelat. Era canonge de la seu de Barcelona.

En fou nomenat bisbe en 1137, com a successor de sant Ermengol, després d’un intent del capítol d’oferir la mitra a Ramir el Monjo, el qual rebutjà la proposta.

Arnau Ermengol morí quan projectava un viatge a Terra Santa. Fou succeït pel bisbe Pere.

Arnau Amalric

(Catalunya, vers 1160 – 1225)

Eclesiàstic. Fou abat dels monestirs de Poblet i del Císter. Tingué una controvèrsia doctrinal (1201) amb els albigesos i ajudà Innocent III en les accions per reprimir l’heretgia.

El 1212 fou elegit arquebisbe de Narbona i assistí a la batalla de les Navas de Tolosa, de la qual deixà una relació.

Després de Muret (1213) s’enfrontà amb Simó de Montfort i l’excomunicà el 1216.

Armengou i Feliu, Josep

(Berga, Berguedà, 18 octubre 1910 – 21 gener 1976)

Eclesiàstic i escriptor.

Publicà diversos articles sobre la qüestió nacional catalana, que foren recollits en Escrits de temps incerts (1955) i Nacionalisme català (idees i pensaments de mossèn Armengou), escrit inicialment el 1955 amb el nom de Justificació de Catalunya, però revisada i ampliada abans de ser publicada pòstumament, el 1977.

Antoni Maria Claret i Clarà

Veure> Claret i Clarà, Antoni Maria (eclesiàstic i sant).

Anglesola, Ramon d’ (varis)

Ramon I d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – vers 1293)  Nét de Berenguer I d’Anglesola i germà de Galceran. Serví Pere II el Gran i Alfons II de Catalunya. Fou un dels ambaixadors a Brignoles.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII)  Noble. En 1274, essent molt jove, s’adherí amb els seus parents als pactes d’Àger, que confirmaven les bandositats alçades contra l’autoritat reial. No sembla haver tingut cap paper gaire important en aquest conflicte, en el qual devia limitar-se a acompanyar els seus familiars de més edat i relleu. Probablement és ell el Ramon d’Anglesola que fou designat, en 1283, entre els cavallers que havien de combatre al desafiament reial de Bordeus.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Berenguer Arnau I d’Anglesola. Germà de Berenguer Arnau II, ambdós foren els últims de la branca de Bellpuig. Acompanyà Jaume II de Catalunya en el viatge a Roma el 1298. Fou el pare de Guillem III d’Anglesola.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Canonge i bisbe de Vic (6 agost a 19 setembre 1306). Fill de Guillem III d’Anglesola i germà de Guillem IV. Nebot d’un altre bisbe de Vic del mateix nom.

Ramon d’Anglesola  (Catalunya, segle XIV – 1386)  Fill i successor de Guillem IV d’Anglesola. Darrer plançó de la branca de Butsènit i Utxafava. Heretà de la seva mare, Beatriu de Pallars, el vescomtat de Vilamur, que, el 1381, traspassà al seu nebot Hug Folc II de Cardona. Morí sense fills i les seves baronies passaren a l’esmentat nebot, fill de la seva germana Beatriu.

Andreu i Ferrer, Francesc

(Catalunya, segle XVIII – Barcelona ?, segle XVIII)

Eclesiàstic. Canonge de la seu de Barcelona.

Assolí gran fama com a orador sagrat. És autor de diversos escrits religiosos.