Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Cervera, Ramon de (varis)

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – 1172/82)  Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.

Ramon (I) de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.

Ramon (II) de Cervera  (Catalunya, segle XIII – vers 1305)  Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat de Senesterra.

Ramon de Cervera  (Catalunya, segle XV)  Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.

Cervelló i de Queralt (germans)

Els germans Dalmau, Guillem Ramon Alemany i Hug Alemany, eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.

Dalmau de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401)  Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).

Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XV – 1441)  Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.

Hug Alemany de Cervelló i de Queralt  (Catalunya, segle XIV – després 1392)  Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).

Castellvell, Ramon de

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1200)

Prelat. Fou elegit bisbe de Barcelona el 1197, com a successor de Ponç Desvilar.

L’any següent assistí, a Girona, a la reunió on fou promulgada la famosa constitució contra els valdesos i altres heretges.

A la seva mort fou succeït al bisbat per Berenguer de Palou, el primer dels dos prelats homònims.

Castellvell, Pere de (varis)

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI)  Fill de Ramon (I) de Castellvell i germà de Guillem (III) i potser d’Arbert (I). Del seu pare heretà l’alou del Penedès (potser amb Castellvell de la Marca). De fet, ell i el seu germà Guillem (III) actuaren junts en els dos Castellvell (de Rosanes i de la Marca).

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Prelat. Era fill de Guillem Ramon. Fou bisbe de Vic després del 1110.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Participà a la conquesta de València. El rei Jaume I el premià amb donacions.

Pere de Castellvell  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1323-24 serví a les ordres de l’infant Alfons a l’expedició per reduir Sardenya a l’obediència del rei Jaume II.

Castellterçol, Ramon de

Veure> Ramon Xetmar (bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona).

Castells i Arbós, Josep

(Barcelona, 1818 – 1898)

Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà a Roma el 1840.

Fou catedràtic als seminaris de Tarragona i de Barcelona, i també rector d’aquest darrer (1877).

Escriví obres religioses en castellà, i algunes poesies en català i en llatí.

Castellà, Bonaventura

(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)

Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.

Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

Casanovas i Sellarès, Joaquim

(Barcelona, segle XIX – Sabadell, Vallès Occidental, 1880)

Eclesiàstic. Escriví una Guía de la vida cristiana en el mundo, publicada el 1870.

Casanova, Joan de

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Eclesiàstic. Fou capellà del rei Martí I l’Humà. Era il·luminador i miniaturista.

Consta que, el 1403, copià alguns llibres de la biblioteca reial.

Casadevall, Silvestre

(Barcelona, segle XVII)

Eclesiàstic i gramàtic.

Publicà Cartas de San Francisco de Paula (1647) i una interessant Grammatica magna (Barcelona 1649) en llatí, però en comentaris i notes en català, que serví com a llibre de text i fou reimpresa sovint als segles XVII i XVIII.