Arxiu d'etiquetes: Berguedà

Tancalaporta, coll de

(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.

Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.

Sorba

(Montmajor, Berguedà)

Poble, al sud-oest del terme, en bona part envoltat dels municipis de Navès (Solsonès) i de Cardona (Bages), a la vora de l’aigua d’Ora.

L’església parroquial (Santa Maria) havia pertangut al monestir de Ripoll des del segle IX. L’actual edifici és romànic; en depèn l’església de Sant Jaume de Codony.

El lloc formà part del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona, dins la batllia de Cardona.

Serrateix

(Viver i Serrateix, Berguedà)

Poble (729 m alt) i cap del municipi, situat en un altiplà (plans de Serrateix), a la capçalera de la riera d’Hortons, al sector occidental del terme, a la divisòria d’aigües entre el Llobregat i el Cardener.

L’església parroquial és la de l’antic monestir de Serrateix, que centra el poble. Prop seu hi ha la primitiva església parroquial de Sant Pere, pre-romànica, mutilada i utilitzada com a habitatge.

Serra de Degollats

(Santa Maria de Merlès, Berguedà)

Masia, prop del cim de la serra dels Morts, al camí de Prats de Lluçanès a Sant Pau de Pinós.

És coneguda per la desfeta i mortaldat que sofriren les tropes castellanes a mans de la gent del país durant la Guerra de Successió.

Sants Metges, els

(l’Espunyola, Berguedà)

Santuari, situat als vessants de la serra de Capolat, al sud del puig de Malla.

És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerat a la comarca des del segle XVI.

Santa Eugènia de les Soïlls

(Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà)

(o Santa Eugínia)  Església, al nord del terme, al límit amb el de la Pobla de Lillet, a la capçalera del torrent de Soïlls, esmentada ja el segle XIV.

Santa Cecília de Riutort

(la Pobla de Lillet, Berguedà)

Llogaret, centrat en l’antiga església parroquial, romànica, aturonada a 867 m alt, a la dreta del Llobregat, poc abans de la confluència amb el riu Tort, on hi ha l’estació de Riutort i Gavarrós de l’antic ferrocarril de Manresa a Castellar de N’Hug.

Sant Vicenç de Rus

Sant Vicenç de Rus

(Castellar de N’Hug, Berguedà)

Antiga parròquia (1.091 m alt), a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.

L’església, romànica (segle XII), era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena. Fou parroquial fins al segle XVI; després s’uní com a sufragània a Castellar de N’Hug. Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç.

En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels segles XII i XIV.

Sant Salvador de la Vedella

(Cercs, Berguedà)

Antic poble, situat a l’esquerra del Llobregat, a la confluència amb el torrent de la Nou.

Fins al començament del segle XX era una parròquia rural de cases escampades, centrada en l’església parroquial (Sant Salvador), antic monestir de Sant Salvador de la Vedella, de la qual depenien els santuaris de Sant Corneli i de la Consolació.

Les tres esglésies donaren nom, al llarg del segle XIII, als barris o colònies de les veïnes mines de Fígols (Fígols de les Mines), però la colònia de Sant Salvador de la Vedella s’establí, no prop de l’església, com les altres, sinó 1 km aigua amunt.

El nou pantà de la Baells ha inundat aquest barri, on s’agrupava la major part dels habitants del lloc. El 1970 el poble tenia encara 1.865 h, en gran part establerts al nou poble de Sant Jordi de Cercs.

Sant Salvador de Capolat

(Capolat, Berguedà)

Església actualment en ruïnes, situada al serrat de Sant Salvador (1.155 m alt), que fa de termenal dels municipis de Capolat, Avià i l’Espunyola.

Ha donat nom a la masia de Sant Salvador, situada a les Tombes.