Afluent esquerrà de l’Éssera, a la vall de Benasc, que neix al vessant occidental del pic de Castanesa i desemboca al seu col·lector entre Benasc i Ancils.
Penyascaró, torrent de
Deixa un comentari
Arxius mensuals: Març de 2024
Penya-roja, la
(les Coves de Vinromà, Plana Alta)
Masia i partida, a la zona muntanyosa del sud-oest de la vila.
Penyalba, pic de
Penyalba, comtat de
(País Valencià, segle XVII – )
Títol concedit el 1646 a Carles Joan de Torres i Verdugo (mort el 1679), alcaid hereditari del Palau Reial de València i comanador de Museros a l’orde de Sant Jaume. El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull.
El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat. Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida (morta el 1826), muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés.
El títol ha estat rehabilitat el 1970, amb la denominació de comtat de Penyalba de Valenzuela, per Enrique de Valenzuela y Elorz.
Penyagolosa
(Alcalatén / Alt Millars)
Massís (1.813 m alt) del Sistema Ibèric, entre les dues comarques, prop del límit amb l’Aragó. Constitueix la màxima altitud del País Valencià (1.814 m al cim del Penyagolosa). És considerat com a punt de confluència entre les muntanyes ibèriques (a través del massís aragonès de Gúdar i de l’altiplà de Mosquerola) i el Sistema Mediterrani Català (a través dels ports de Morella i de les muntanyes del Maestrat).
El material predominant són les roques calcàries, que donen lloc a un relleu amb abundància de cingleres i a l’existència d’una important circulació d’aigües subterrànies. Hidrogràficament totes les aigües de la regió tributen al riu Millars.
El clima es caracteritza per ésser bastant fred i humit; la temperatura mitjana anual és de 8,3ºC; entre novembre i maig la mitjana de les mínimes mensuals és igual o inferior a 0ºC i únicament durant els tres mesos d’estiu no hi ha perill de glaçades; la pluviositat és elevada (747 mm anuals), i el règim presenta dos màxims equinoccials (el tardoral, molt marcat); té una gran irregularitat, tant anual com interanual.
La vegetació natural està molt diversificada a causa de les diferències d’altitud i l’existència de dos tipus de sòl molt diferents (calcari i silici); la clisèrie altitudinal consta de tres estatges: 1) estatge inferior, fins a 1.000-1.200 m, amb plantes plenament mediterrànies; 2) estatge mitjà, entre 1.200 i 1.500 m, amb plantes submediterrànies, i 3) estatge superior, entre 1.500 i 1.800 m alt, amb vegetació muntanyenca d’influència mediterrània.
Penyacadell, castell de *
Veure> castell de Benicadell (antic castell).
Penya, sa
Barri de la ciutat, extramurs, a l’antic puig de Santa Llúcia (l’alt baluard de Santa Llúcia i el pany de muralla contigu el tanquen pel sud), que baixa cap al port de llevant del barri més planer de la Marina. L’extrem oriental del barri s’interna en el mar (d’aquí parteix l’escullera que tanca el port).
Originàriament era un barri popular (la part més alta és constituïda encara per habitatges humils per a la població immigrada); s’ha anat convertint en una zona d’atracció turística, amb restaurants i botigues característiques.
Penya, Pere Jeroni de
(Binissalem, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1718)
Eclesiàstic. Fou canonge de la diòcesi de Palma. Destacà com a teòleg i hel·lenista. Ocupà el càrrec de conseller-jutge de competències del regne de València.
Penya, Maria Josepa
(Illes Balears, segle XIX – segle XX)
Poetessa. És autora de bon nombre de composicions de publicació esparsa.
Pensè, Verdina
(l’Alguer, 26 octubre 1913 – 5 gener 1984)
Joiera i pintora. Ha reeixit en l’elaboració d’objectes de corall, producte característic de l’Alguer. Ha guanyat diversos premis en certàmens artístics italians.
D’ençà de la institució de l’Escola del Corall de l’Alguer (1954), en fou directora.
Com a pintora moltes de les seves teles responen a temes algueresos.
Dades dels Països Catalans 