(Catalunya, segle XVII – Mèxic ?, segle XVII)
Religiós jesuïta. Excel·lí a la darreria del segle. Visqué a Mèxic.
És autor de diverses obres, com les titulades Privilegios de los regulares, en especial indios e indias, i Expositio casum ac excomunicationem a Synodo prov. mexicana reservatorum.
(Barcelona, 1532 – Braunsberg, Polònia, 1580)
Jesuïta. Entrà a l’orde al noviciat de Perusa (1557); féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l’any 1560.
Aviat fou destinat a treballar a les regions centroeuropees, en el moment de la implantació de l’ofensiva contrareformista; com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels col·legis de Cluj i Alba Iulia, a Transilvània.
La seva actuació fou important, ensems política i eclesiàstica.
(Sant Cugat del Vallès, Vallés Occidental, 1962 – 1983)
Revista publicada pel seminari de papirologia de la facultat de teologia dels jesuïtes.
Fou fundada i dirigida pel pare Josep O’Callaghan.
Conté articles de la matèria i sobre l’antiguitat clàssica i cristiana greco-llatina.
(Igualada, Anoia, 6 febrer 1853 – València, 2 abril 1937)
Jesuïta i publicista. Sobresortí com a orador sagrat.
És autor d’un Cancionero Eucarístico Español en tres volums, d’uns Estudios de elocuencia en sis volums, i d’altres escrits de caràcter religiós.
(Rajadell, Bages, 1879 – Quezon City, Filipines, 23 abril 1956)
Científic. Jesuïta.
El 1926 succeí Josep Algué en la direcció de l’observatori astronòmic de Manila i de l’oficina baromètrica de les Filipines.
Havia estudiat a la universitat de Harvard i a l’Observatori Lick, de Califòrnia.
(Tortosa, Baix Ebre, 1719 – Roma, Itàlia, 1787)
Jesuïta i missioner. Estudià filosofia als jesuïtes de Barcelona i lleis a Osca. Després d’obtenir el permís familiar per a entrar als jesuïtes, completà la seva formació a Cervera i a Barcelona.
El 1755 embarcà vers les missions del Riu de la Plata i ensenyà filosofia a la Universitat de Córdoba de Tucumán (Argentina), d’on arribà a ésser canceller. Fou un notable predicador i es dedicà a la conversió dels negres i nadius.
Amb motiu de l’expulsió dels jesuïtes (1768), retornà a Europa i es refugià a Itàlia, on fou prefecte d’estudis de la comunitat de Faenza.
Extingida la Companyia de Jesús, passà a Roma, on morí.
(la Galera, Montsià, 5 desembre 1903 – Bombai, Índia, 13 gener 1970)
Botànic. Jesuïta, fou director del servei botànic de l’Índia.
Exercí la docència a la universitat de Bombai.
Efectuà una gran obra de recol·lecció i estudi de la flora índia, de la qual publicà importants treballs.
(Olot, Garrotxa, 13 desembre 1865 – San Pedro de Makati, Filipines, 21 març 1933)
Sismòleg. Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889.
Fou subdirector de l’observatori astronòmic de Manila.
És autor, entre altres obres, de Cartas de Chipa y Japón (1892), La sismología en Filipinas (1895), Volcanoes and seismic centers of the Philippine Archipielago (1903), The rainfall in the Philippines (1907-14), Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología (1908-17) i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 (1927).
(Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 14 gener 1861 – Barcelona, 13 desembre 1934)
Jesuïta, traductor i publicista. Germà de Lluís Ruiz i Contreras. Advocat, ingressà a la Companyia de Jesús (1884) i s’especialitzà en temes de teologia.
Fundà i dirigí la revista mensual “La Educación Hispanoamericana” (1904-08). Fou conseller d’instrucció pública (1921-26), col·laborador assidu de “Razón y Fe”, de la Catholic Encyclopedia, i director de l’editorial Llibreria Religiosa de Barcelona.
És autor de moltes obres ascètiques, apologètiques i piadoses que publicà des del 1901: El modernismo religioso (1908), La piedad ilustrada (1910), Ascética ignaciana (1915), i de moltes traduccions i adaptacions, entre elles els vint-i-dos volums de la Historia Universal (1925-30), de Johann B. Weiss.
(Girona, 1557 – Cranganor, Índia, 1642)
Missioner jesuïta. El 1575 ingressà al noviciat, a la província eclesiàstica d’Aragó, però féu els estudis de sacerdot a l’Índia.
Treballà entre els cristians de Malabar; ensenyà teologia, caldeu i siríac al seminari de Vaypicota; acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc.
L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat.
És autor d’un catecisme en malabàric que després traduí al siríac.
