(Llosa de Ranes, Costera, 24 maig 1849 – Oriola, Baix Segura, 27 setembre 1915)
Jesuïta. Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela (Saragossa).
Col·laborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana (Madrid, 1894-1904) i el volum VI del Chronicon Polanci (Madrid 1897-98).
(València, 1688 – Madrid, 1738)
Teòleg jesuïta. Professor de gramàtica al col·legi d’Oriola i de filosofia al de Gandia i al de València.
Escriví entre altres obres de tema eucarístic una Allegatio Theologica Physico-Polemica pro unione Eucharistica (1732), tractat que meresqué l’aprovació de Gregori Maians.
(Jaca, Aragó, 1619 – València, 1693)
Historiador i teòleg jesuïta. Professor de teologia a Salamanca. Escriví alguns tractats teològics i estudis històrics.
Són notables una història de Sant Joan de la Penya i, sobretot Los reyes de Aragón en anales históricos (1682-84), síntesi d’història d’Aragó fins a Ferran II el Catòlic, obres encara útils.
(Vic, Osona, 1827 – València, 1906)
Poeta i jesuïta. Conreà la poesia catalana als primers temps de la Renaixença.
Figura al recull poètic Los trobadors nous, aplegat per Antoni de Bofarull el 1858.
(Rosselló, segle XVII – segle XVIII)
Religiós jesuïta i gramàtic. Ensenyà llatí i humanitats al col·legi de Cordelles de Barcelona.
El 1719 escriví una gramàtica llatina, amb anotacions en català.
(Binissalem, Mallorca, 1864 – Barcelona, 1948)
Jesuïta i escriptor. És autor d’una notable producció d’obres religioses, de la qual hom pot destacar El libro de la Santa Misa (1916) i Los tres libros del cristiano (1916, reeditada diverses vegades).
(Mataró, Maresme, 1734 – Itàlia, segle XVIII)
Religiós jesuïta. Emigrà a Itàlia en ésser expulsada d’Espanya la Companyia de Jesús.
És autor del tractat Philosophiam politicam tribus complexam tomis, estampat a Gènova el 1783.
(Catalunya, segle XVII)
Religiós jesuïta. Sobresortí com a llatinista. Traduí i glossa l’obra Diari de la Verge (1654).
Francesc Palau (Catalunya, segle XIV) Cavaller. Participà a l’expedició de l’infant Alfons -futur Alfons III el Benigne– per conquerir Sardenya (1323-24). Es distingí especialment al setge de Càller.
Francesc Palau (Barcelona, segle XVI – 1649) Frare dominicà. És autor d’obres religioses.
Francesc Palau (Sarrià, Barcelona, 1901 – segle XX) Religiós jesuïta. Fou missioner a l’Àfrica. En tornar-ne excel·lí com a predicador i gaudí de gran fama.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVII – Barcelona, 1659)
Religiós jesuïta. És autor d’un curs de filosofia, escrit en llatí.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 