Arxius mensuals: Abril de 2021

Santa Creu d’Horta

(Osor, Selva)

Poble, situat a les Guilleries, prop del coll de l’Espinau, ja al vessant de la vall d’Osor.

La parròquia de Santa Creu, sufragània d’Osor, és documentada des del 933. L’església, erigida en parròquia independent el 1855, és dedicada a sant Jaume (Sant Jaume de Santa Creu d’Horta).

Hom es dedica bàsicament a l’explotació del bosc (castanyes), sobretot entorn del gran mas i hostal del Sobirà de Santa Creu.

Santa Creu de Palou

(Mura, Bages)

(o de Farell)  Antiga església, sufragània de la parròquia de Mura, antic centre d’un veïnat de masies, avui deshabitades, en terreny boscós, drenat per la riera de Santa Creu, afluent per l’esquerra del Llobregat, al límit dels municipis de Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort.

El temple, romànic (segle XI), avui en ruïnes, fou possessió de Sant Cugat del Vallès.

Santa Creu de Joglars

(Olost, Osona)

(o de Jutglar)  Poble, al nord-oest del terme, format per dos nuclis dispersos.

Existia l’església de Santa Creu el 984, prop del lloc dit Gugulares i més tard mas Joglars; la seva demarcació s’estén per una plana i per les valls de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, que es fusionen poc més avall.

Entre el 1438 i el 1728, pel fet d’ésser un lloc central, es reunia en aquesta església el consell del territori del Lluçanès.

El 1733 es féu una nova església més al centre dels dos barris. Antiga sufragània, el 1878 s’erigí en parròquia independent.

Santa Creu de Creixà

(Piera, Anoia)

Antiga església i antic terme, al sector oriental del terme, vers Masquefa.

L’església, sufragània de la parròquia de Sant Jaume Desoliveres, des del 1018, rebé antigament el nom de Santa Creu de Palau, i en algunes ocasions Santa Maria (o Santa Creu i Santa Maria) de Palau.

El nom de Creixà és esmentat ja al segle XII. Fou primitivament sufragània de Piera (1184). Fou ampliada i renovada als segles XVII i XVIII.

Santa Creu de Castellbó

(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)

Poble (1.293 m alt), fins el 1970 del municipi de Castellbó, al nord-oest de la vila.

De la seva església parroquial depenia la d’Albet.

Formà part de l’antic terme de la Vall de Castellbó.

Santa Creu, Ciril de

(Catalunya, 1577 – Mataró, Maresme, 1630)

Religiós caputxí. Ingressà a l’orde el 1616.

Abans de professar fou, durant catorze anys, catedràtic d’eloqüència a la Universitat de Barcelona.

A part d’alguns escrits de la seva època universitària, publicà el 1619 unes Cartes familiars i un Compendio del arte de retórica.

Santa Coloma Sasserra

(Castellcir, Vallès Oriental)

Poble, a la dreta de la capçalera de la riera de Castellcir, al nord-est del terme. Hom l’anomenà antigament Santa Coloma Superior, en contraposició a Santa Coloma de Vinyoles o de Centelles.

La parròquia és esmentada el 939, supeditada a l’església de Moià; poc després obtingué la independència. L’església, romànica (segles XI-XII), fou ampliada i mutilada al segle XVII, guarda, però, l’absis central, el campanar i la nau romànica.

Prop d’ella hi hagué la domus o casal origen del llinatge Santacoloma, refós amb els Cabrera (1522). Té unida a l’església el mas Giol.

Santa Coloma d’Erdo

(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)

(ant: Santa Coloma de Bellera)  Despoblat (1.423 m alt), situat al nord del municipi, damunt el llogaret d’Erdo.

L’església de Santa Coloma depèn de la parròquia de la Bastida de Bellera.

Al segle XIII pertanyia a la baronia de Bellera.

Santa Coloma de Farners, incidents de

(Santa Coloma de Farners, Selva, abril 1640)

Revolta popular durant la Guerra dels Segadors.

L’algutzir reial Monredon havia ordenat que s’hi allotgés el terç de Lleonard Moles, la qual cosa provocà aldarulls per part de la població.

Monredon ordenà incendiar les cases dels qui es negaren a l’allotjament, i això provocà que els veïns, en represàlia, incendiessin aquella on s’havia refugiat ell mateix.

En represàlia de la mort de l’algutzir, el virrei féu incendiar la vila, com abans ja havia fet amb l’església de Riudarenes.

Santa Coloma, riera de

(Selva)

Curs d’aigua que neix a les Guilleries, dins el terme de Sant Hilari Sacalm; travessa el de Sant Miquel de Cladells i dins del de Santa Coloma de Farners, a la ciutat, rep la riera de Castanyet.

Canvia aleshores la direcció oest-est per la nord-sud, i després de drenar el terme de Riudarenes fa de límit entre els de Maçanet de la Selva i de Maçanes, i desemboca a la Tordera per la dreta a Fogars de Tordera.