Arxiu d'etiquetes: Segrià

Balàfia

(Lleida, Segrià)

Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.

La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.

Araceli

(Lleida, Segrià)

Nom que tingué l’antic santuari marià de Butsènit durant el temps que fou cartoixa, entre el 1568 i el 1590.

Els cartoixans que fundaren aquesta casa procedien d’Escaladei.

Alendir

(Benavent de Segrià, Segrià)

Despoblat i antic terme, sembla que es despoblà durant la Guerra dels Segadors.

Vinganya, coll de

(Alcarràs, Segrià)

Coll de la carretera de Lleida a Fraga, on es bifurca la carretera a Seròs i a la Granja d’Escarp (pels antics monestirs de Vinganya i d’Escarp), que centra un petit enclavament (89 ha) del municipi, entre els de Soses i Torres de Segre.

Vinfaro

(Alfés, Segrià)

(o Binfaro) Despoblat, antiga masia i poble, al nord del terme, a la dreta del riu Set.

Ha perdurat fins al segle XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l’antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquests llocs, que havien pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, foren adquirits el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passaren als Riquer, marquesos de Benavent.

Al començament del segle XVIII ja era despoblat.

Vinatesa, comtat de

(Catalunya, segle XX – )

Títol concedit el 1912 a Miquel Agelet i Besa, advocat, diputat liberal a les corts per la província de Lleida, senador vitalici i comissari regi de foment a Lleida. Continua en la mateixa família.

El seu germà Antoni Agelet i Besa també fou diputat i cap del partit liberal a Lleida, obtingué del govern el ferrocarril a través de la Noguera Pallaresa i el 1868 havia estat membre de la Junta Revolucionària de Lleida.

Vinatesa

(Lleida, Segrià)

Despoblat del municipi. El terme pertanyia al capítol de la seu de Lleida, que en treia beneficis de l’herbatge.

Modernament s’ha transformat gràcies a la sèquia de Vinatesa, derivada del canal d’Urgell.

Vilanoveta

(Lleida, Segrià)

(o Vilanova de l’Horta, o de Fontanet)  Antic poble de l’horta, a l’esquerra del Segre, al pla de Vilanoveta.

Les seves terres són regades per la sèquia del pla de Vilanoveta.

Modernament ha rebut el nom de la Bordeta.

Veu del Segre, La

(Lleida, 27 juliol 1899 – 24 gener 1934)

Setmanari en català. L’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural.

El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies.

Vensillo

(els Alamús, Segrià)

(ant: Vensilló d’Urgell)  Llogaret, que forma un enclavament (7,78 km2) entre els municipis de Bell-lloc d’Urgell i Torregrossa.

Fou donat a poblar pels templers en 1161-62.

El terme és regat pel canal d’Urgell.