Arxiu d'etiquetes: Segrià

Torre Filella, camp d’urnes de

(Lleida, Segrià)

Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.

De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.

Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.

Sucs

(Lleida, Segrià)

Poble, al nord-oest del terme, a la zona de transició amb la Llitera, regada pel canal d’Aragó i Catalunya.

El lloc, que pertanyia al capítol de Lleida i que tenia 9 focs el 1497, es despoblà amb les guerres del segle XVII.

Ha estat repoblat a mitjan segle XX per l’Instituto Nacional de Colonización.

Set, riu de

(Garrigues / Segrià)

Riu, afluent esquerrà del Segre, situat a la Depressió Central.

Neix al vessant septentrional de la serra de Llena i corre en direcció sud-est – nord-oest, fins endinsar-se al Segrià, on s’eixampla i forma una vall oberta.

La seva longitud és de 45 km, i abasta una conca de 290 km2.

Seròs, central hidroelèctrica de

(Aitona, Segrià)

Central hidroelèctrica, prop del límit amb el terme de Seròs, que aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs, el qual té la presa al nord de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu; és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà.

Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme (1914) per la Barcelona Traction (després FECSA).

Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh.

Seròs, canal de

(Segrià)

Canal derivat del Segre, aigües avall de la confluència amb la Noguera Ribagorçana, que s’estén paral·lelament al Segre, fins a desembocar entre Seròs i Aitona (abans de confluir amb el Cinca).

Al curs baix s’ha construït l’embassament d’Utxesa, que aprofita la central de Seròs per produir energia elèctrica. A més, s’utilitza per al regatge, especialment per a conreus de fructicultura.

També és conegut amb el nom de canal de la FECSA o de la Canadenca.

Seròs, batalla de

(Seròs, Segrià, abril 1938 – novembre 1938)

Cap de pont de les tropes franquistes en l’etapa final de l’ofensiva d’Aragó, a la riba esquerra del Segre, aprofitant que el pont de Seròs no havia estat volat, a l’indret anomenat Costa de la Barca.

Els dies 22 al 27, aquest cap de pont fou atacat endebades per dues brigades republicanes. Posteriorment fou l’escenari d’una àmplia operació ofensiva, també de l’Exèrcit Popular (7 al 22 novembre 1938), per tal d’alleugerir la pressió de les forces franquistes sobre les línies republicanes en els darrers moments de la batalla de l’Ebre.

L’Exèrcit republicà ocupà ràpidament Seròs, Aitona i Soses, però no va poguer profunditzar. La contraofensiva franquista arrencà el dia 19, ocupà Seròs i enllaçà amb el batalló que, isolat, encara defensava el cap de pont.

D’aquí partí l’atac principal de l’ofensiva franquista contra Catalunya (desembre 1938).

Señal, La

(Lleida, 1 setembre 1929 – 1930)

Periòdic quinzenal. Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig de 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d’Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català.

El seu principal redactor era Joan Farré i hi col·laboraren Jordi Arquer, Jonàs Carrion (de Tarragona), Josep Ruestes (de Balaguer), etc.

Secà de Sant Pere, el

(Lleida, Segrià)

Barri de la ciutat, sorgit modernament per l’expansió de la ciutat vers el nord, en un planell sobre la carretera de Torre-serona, on hi havia hagut un antic raval, Sant Pere de la Pedra.

Secà, vall del

(Segrià)

Vall de la comarca, a la zona de contacte amb les Garrigues, que es forma dins el terme d’Alfés i es dirigeix vers l’oest fins al Segre, aigua avall de Torres de Segre.

Les aigües de pluja que s’hi escolen són retingudes pel pantà del Secà (o pantà d’Utxesa), abans d’arribar al seu col·lector natural.

Sardera, la

(Segrià / Llitera / Baix Cinca)

(o la Cerdera) Alineació de planells baixos i pedregosos (uns 400 m d’altitud mitjana), estesos de nord a sud entre les valls del Segre i el Cinca, que separen el Segrià de la baixa Llitera i del Baix Cinca.

Corresponen a un piedmont format pels al·luvions dels rius pirinencs que es destaca a llevant amb un marcat escarpament a causa de l’erosió diferencial de les terrasses del Segre, cobert pels conreus. A ponent, la terra treballada s’enlaira des de la clamor Amargant suavitzant encara més els replans imprecisos d’aquest vessant.

Només resten els erms als cims planers i als escarpaments on no arriba el regadiu: al nord, els de la serra de Coscollar, dominats pel cim de Cerdera (359 m alt), de front oriental fragmentat en característics tossals.