(Menorca, 23 març 1930 – 1932)
Organització socialista afiliada al PSOE. Fou encapçalada per Vicent Rotger, de Maó, i per Francesc Pons i Menéndez, de Ciutadella; el president del comitè executiu fou Guillem Triay.
Comptà amb grups a diverses ciutats de l’illa. Llançà la proposta de crear la Federació Socialista Balear, i quan aquesta es constituí s’hi integrà.
(Manacor, Mallorca, segle XIX – segle XX)
Polític. Encapçalà des dels primers anys del segle XX el socialisme manacorí: regidor a partir del 1903, cap de l’agrupació socialista local i principal creador de la casa del poble.
Representà, amb Joan Montserrat i Parets i algun altre, el socialisme dels pobles de Mallorca, sovint enfrontat al de Palma.
(Perpinyà, 2 febrer 1902 – 24 gener 1915)
Setmanari socialista. Fou administrat sempre per Joan Manalt.
(Esporles, Mallorca, 24 desembre 1891 – Porreres, Mallorca, 4 febrer 1937)
Polític socialista. Fou el principal organitzador i dirigent de la Federació Obrera d’Esporles, fundada el 1918. Aconseguí d’ésser elegit regidor el 1920 i posteriorment, en proclamar-se la Segona República, fou alcalde (1931-33).
Formà part del comitè provincial de la Federació Socialista Balear i mantingué una posició favorable a l’entesa amb els comunistes en 1934-36.
Fou torturat i executat pels franquistes.
(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)
Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).
El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.
(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)
Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.
Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.
Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).
(Alcalá de Henares, Madrid, 10 novembre 1889 – València, 26 gener 1980)
Polític socialista. Membre de l’ala moderada del PSOE. S’oposà a l’adhesió a la II Internacional, al pacte de Sant Sebastià (1930) i a l’alçament d’octubre de 1934, va haver d’abandonar el càrrec de secretari de la UGT.
Exiliat el 1939, el 1977 tornà a Espanya i residí fins a la seva mort a València.
És autor de la biografia Julián Besteiro (1967).
(Prada, Conflent, 28 maig 1881 – Acs, Occitània, 30 juliol 1974)
Periodista i polític socialista. Doctor en dret el 1908, fou diputat de la SFIO per Prada (1932).
Fundador a Tolosa de la revista “Idées Libres”, fou redactor del “Midi Socialiste” de Tolosa (1910), director i redactor en cap del “Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions” (1913).
(Palma de Mallorca, 8 gener 1851 – 19 març 1917)
Dirigent socialista. Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarco-col·lectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83. El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí.
Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les illes i de “La Bandera Roja” (1892-94). Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad, presidí la Federació Local de Palma (des del 1892), participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu Obrer i mantingué tots aquests anys un petit nucli socialista. Després, fou l’ànima de la reorganització del moviment obrer illenc de començament de segle.
El 1900 fundà “El Obrero Balear”, del qual fou el primer director (1900-09), i presidí alhora l’Agrupació Socialista de Palma (reorganitzada el 1899) i la Federació de Societats Obreres de Balears (creada el 1903). Regidor en 1901-04 i en 1909-14, fou substituït al capdavant del socialisme mallorquí per Llorenç Bisbal.
(Palma de Mallorca, 1898 – 1936)
Sindicalista socialista. Principal dirigent del Sindicat Metal·lúrgic Balear a la Segona República, aglutinà els partidaris de Largo Caballero a Mallorca.
President de la UGT de les Balears des del 1933, bé que volgué apropar-se a comunistes i anarcosindicalistes, després dels fets d’Octubre del 1934 fou marginat.
Fou assassinat pels feixistes a l’inici de la guerra civil.
Dades dels Països Catalans 