Arxiu d'etiquetes: socialistes

Antich i Oliver, Francesc

Deixa un comentari

(Caracas, Veneçuela, 28 novembre 1958 – )

Polític. Llicenciat en dret. Ocupà diversos càrrecs al patronat municipal de l’habitatge de l’ajuntament de Palma i a la gerència d’urbanisme. A la dècada dels vuitanta ocupà diversos càrrecs a la Federació Socialista de Mallorca. Fou regidor a l’ajuntament d’Algaida entre el 1987 i el 1991, i alcalde d’Algaida del 1991 al 1995.

Entre el 1992 i el 1995 fou elegit diputat al Parlament de les Illes. Presidí la comissió de cooperació en el Consell Insular de Mallorca i fou portaveu del grup socialista en el Consell Insular fins el 1999. Des del juny de 1998, es presentà com a candidat del PSIB-PSOE a la presidència del govern de les Illes Balears i fou portaveu del Grup Parlamentari Socialista.

En les eleccions al Parlament de les Illes del 1999, gràcies al pacte de coalició entre el PSIB-PSOE, PSM i UM fou elegit president del govern balear. En el 35è congrés federal del PSOE del juliol de 2000 esdevingué membre de la comissió executiva federal.

USC *

Deixa un comentari

Sigla de la Unió Socialista de Catalunya  (partit polític, 1923-36).

Tubau, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – 1865)

Socialista. Fou publicista i orador en defensa del seu ideari.

El 1864 era un dels signants del document redactat per diversos socialistes barcelonins i adreçat als demòcrates espanyols.

Organització Socialista d’Alliberament Nacional

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1977 – 1979)

(OSAN)  Grup polític. Sorgit com a escissió de l’Esquerra Catalana dels Treballadors, de la qual conservà el nom un cert temps.

Evolucionà cap al nacionalisme radical, en contacte amb la fracció dita provisional del PSAN, amb la qual s’unificà el 1979 i donà origen al partit Independentistes dels Països Catalans (IPC).

Publicà “La Nova Falç”.

Hora, L’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1979 – 1981)

Setmanari d’informació general. Publicat i dirigit per Pere Oriol Costa i Badia.

Molt influït pel Partit dels Socialistes de Catalunya, deixà de publicar-se per manca de suport publicitari i de públic.

Ferretjans i Sanjuan, Ignasi

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)

Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d'”El Comunista Balear”.

El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.

Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Vila i Cuenca, Josep

Deixa un comentari

(Alberic, Ribera Alta, 7 maig 1898 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 15 març 1981)

Dirigent socialista.

Membre de la Federació Catalana del PSOE, s’oposà el 1933 a la fusió amb la Unió Socialista de Catalunya i afavorí la constitució d’un Front Obrer amb el Bloc Obrer i Camperol.

Secretari general de la UGT de Catalunya des del 1931, fou reelegit per l’abril de 1934, que defensà posicions largocaballeristes. Alhora, fou el representant de la UGT a l’Aliança Obrera de Catalunya en 1933-34.

Unión Obrera, La -periòdic, 1889/99-

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 novembre 1889 – 1899)

Periòdic socialista. Creat com a òrgan de la Unió General de Treballadors.

D’aparició molt irregular -el número 2 sortí el setembre de 1890, el 10 el febrer de 1896-, possiblement desaparegué amb el trasllat a Madrid del comitè nacional de la UGT.

Unió Socialista de Catalunya

23 Respostes

(Barcelona, 8 juliol 1923 – 23 juliol 1936)

(USC)  Partit polític. Format per Serra i Moret, Campalans, Alomar i altres. De caràcter intel·lectual, sorgí com a reacció a les posicions anticatalanistes del PSOE, i intentà la defensa del socialisme i de l’autonomia de Catalunya.

Durant la República s’alià amb l’Esquerra Republicana i així, malgrat d’ésser minoritària, envià representants a les Corts de la República, al Parlament Català i al govern de la Generalitat. L’any 1934 va constituir la Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya.

La influència de Joan Comorera inclinà el partit cap a posicions més marxistes, i el 1936 fou un dels grups integrants del PSUC.

El seu òrgan de premsa fou “Justícia Social”.

Unió General de Sindicats Obrers de Catalunya

1 Resposta

(Barcelona, 29 juliol 1934 – 1936)

(UGSOC)  Central sindical. Creada per escissió d’una gran part dels sindicats de la UGT catalana, contraris al centralisme del comitè executiu estatal. Estretament vinculada a la Unió Socialista de Catalunya, en formaven part, inicialment, 41 sindicats i 19.429 afiliats, sota la presidència de Joan Fronjosa.

La seva principal força es trobava en els sectors d’empleats de banca (l’Associació de Treballadors de Banca i Borsa de Barcelona), tècnics, administratius i obrers qualificats (el sindicat L’Obrer Fabril).

Participà, durant la primera meitat de 1936, en els fronts únics sindicals amb la UGT, la Federació Obrera d’Unitat Sindical i el CADCI; el 21 de juliol de 1936, davant les excepcionals circumstàncies provocades per l’aixecament militar, s’integrà dins de la UGT, simultàniament a la fusió de l’USC dins el nou Partit Socialista Unificat de Catalunya.