Arxiu d'etiquetes: tractats

Or, Bossa d’

(Illes Balears, 1442 – 1801)

Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons IV el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma a canvi de diversos préstecs que aquest li féu.

Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801.

Morvedre, concòrdia de

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1363)

Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València.

Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials: Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà.

Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, al·legant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinat Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert.

Morvedre, capitulacions de

(Sagunt, Camp de Morvedre, març 1348)

Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat.

Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles.

Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València.

Morella, entrevista de

(Morella, Ports, juliol 1414)

Conferència política entre Ferran I de Catalunya i el papa Benet XIII.

El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalano-aragonesos.

Granada, tractat de

(Granada, Andalusia, 11 novembre 1500)

Pacte entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França, en que fou acordat el repartiment del regne de Nàpols.

Compromís de Casp

Veure> Casp, Compromís de (acord del 24 de juny de 1412).

Catània, pau de

(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)

Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.

Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.

Campillo, tractat de

(Campillo, Aragó, 27 març 1281)

Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.

Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).

Borja, acord de

(Borja, Aragó, 1190)

Acord entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.

Barcelona, Conferència de

(Barcelona, 1921)

Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.