(Països Catalans, 1886 – 1887)
Pactes de cooperació signats per un sector de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola amb grups anarquistes independents de Barcelona i València.
Unió i Solidaritat, pactes d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: tractats
Tudela, Lliga de
(Tudela, Navarra, 1460)
Aliança formada per Joan II de Catalunya, per tal d’intervenir en els afers de Castella, contra Beltrán de la Cueva i el rei Enric IV.
En formaven part, entre d’altres, l’almirall Fadrique Enríquez, l’arquebisbe de Toledo, Alonso Carrillo, el marquès de Santillana i el de Villena.
Tarascó, tractat de *
Veure> tractat de Brignoles (acord sobre Sicília, 1291).
Perpinyà, tractat de
(Perpinyà, 17 setembre 1473)
Conveni signat per Pere de Rocabertí, en nom de Joan II de Catalunya, i el senyor de Lude, en nom de Lluís XI de França -aquest el signà el 10 de novembre-.
Per aquest acord, Lluís XI ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalano-aragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya -ocupats aleshores en part per França- a canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200.000 escuts, el qual s’obligava a pagar abans d’un any.
Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent.
Or, Bossa d’
(Illes Balears, 1442 – 1801)
Renda de 2.000 florins que proporcionaven tots els drets i regalies reials de la seca de Mallorca que Alfons IV el Magnànim atorgà el 1442 al mestre de la seca Pere Descatllar i de Santacoloma a canvi de diversos préstecs que aquest li féu.
Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX. El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801.
Morvedre, concòrdia de
(Sagunt, Camp de Morvedre, 1363)
Tractat de pau signat entre Pere III de Catalunya i Pere I de Castella, després del fracàs d’aquest en el setge de València.
Fou pactada una pau perpètua entre Catalunya i Castella, basada en vincles matrimonials: Pere el Cruel es maridaria amb Joana, filla del rei català, i el primogènit de Pere III, Joan, amb la filla gran del rei castellà.
Aquest, però, no trigà a rompre l’acord, al·legant que el rei català s’hi havia compromès a fer assassinat Enric de Trastàmara i l’infant Ferran d’Aragó i no ho havia complert.
Morvedre, capitulacions de
(Sagunt, Camp de Morvedre, març 1348)
Pacte signat entre Pere III el Cerimoniós. pressionat pels unionistes. Aquests, prèviament, havien promogut un aldarull per tal d’obligar el rei a prescindir dels seus conseller i caps militars rossellonesos i del Principat.
Pere III hagué de reconèixer la Unió valenciana i de nomenar el seu germà, l’infant Ferran, procurador general del Regne de València i hereu de la corona si el rei moria sense fills mascles.
Un cop signades les capitulacions, els morvedrencs lliuraren el rei als unionistes de la ciutat de València.
Morella, entrevista de
(Morella, Ports, juliol 1414)
Conferència política entre Ferran I de Catalunya i el papa Benet XIII.
El rei procurà de convèncer el papa que assistís al concili de Constança, però aquest s’hi negà amb diversos pretexts i poc després prohibí, sota pena d’excomunió, que hi assistissin els prelats catalano-aragonesos.
Granada, tractat de
(Granada, Andalusia, 11 novembre 1500)
Pacte entre Ferran II de Catalunya i Lluís XII de França, en que fou acordat el repartiment del regne de Nàpols.
Compromís de Casp *
Veure> Casp, Compromís de (acord del 24 de juny de 1412).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 