Veure> Casp, Compromís de (acord del 24 de juny de 1412).
Compromís de Casp
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: tractats
Catània, pau de
(Catània, Sicília, Itàlia, 20 agost 1372)
Tractat de pau, signat entre Joana I de Nàpols i Frederic III de Sicília, amb la intervenció del papa Gregori XI.
Posà fi a les hostilitats entre la casa d’Anjou i els reis de la corona catalano-aragonesa, iniciades el 1282 amb les Vespres Sicilianes, i reconegué el regne de Trinàcria, el títol del qual ostentava Frederic III.
Campillo, tractat de
(Campillo, Aragó, 27 març 1281)
Acord signat entre Pere II de Catalunya-Aragó, Alfons X de Castella i el seu fill Sanç, complementari del tractat d’Ágreda.
Signat a Campillo (antic lloc situat al límit dels regnes de Castella i Aragó, entre Ágreda i Tarassona).
Borja, acord de
(Borja, Aragó, 1190)
Acord entre Alfons I de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Navarra, d’ajuda mútua contra Castella.
Barcelona, Conferència de
(Barcelona, 1921)
Conferència internacional en la qual hom signà una convenció per a la regulació del trànsit a les vies marítimes i ferroviàries.
Almirra, tractat d’
(Camp de Mirra, Alt Vinalopó, 26 març 1244)
Tractat signat a Almirra.
Quan Jaume I de Catalunya havia conquerit bona part del regne de València, l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X el Savi, fracassà en l’intent d’apoderar-se de Xàtiva i Alzira, però s’emparà en canvi d’Énguera, que també corresponia a la zona d’expansió de la Corona d’Aragó. Com a represàlia, Jaume I s’apoderà de Villena.
Finalment tingué lloc l’entrevista, en la qual els dos sobirans es tornaren mútuament llurs conquestes i acordaren de respectar la línia divisòria que passava per Villena i la vall de Biar.
Vinaròs, parlament de
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1411)
Reunió de parlamentaris del Regne de València, convocada paral·lelament al que els catalans reuniren a Tortosa i els aragonesos a Alcanyís, per tal de trobar una solució política al problema a la successió al tron catalano-aragonès després de la mort de Martí I l’Humà.
Els adversaris de Jaume II d’Urgell no hi volgueren participar i s’aplegaren en un altre parlament a Traiguera. Els de Vinaròs, per tal de protegir-se dels partidaris de Ferran d’Antequera, sol·licitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament català de Tortosa.
Villafáfila, tractat de
(Villafáfila, Castella, 27 juny 1506)
Acord entre Ferran II el Catòlic i el seu gendre Felip el Bell. En aquest tractat Ferran, cedint a les pressions del seu gendre i de la noblesa castellana, renuncià al govern de Castella.
La regència fou assumida per Felip el Bell, però la seva mort deixà sense efecte el tractat i Ferran la recuperà.
Vilafranca del Penedès, concòrdia de
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 21 juny 1461)
Acord entre Joan II de Catalunya-Aragó, representat per la seva muller Joana Enríquez, i la diputació del general de Catalunya, que confirmava el triomf del príncep Carles de Viana, que era reconegut com a primogènit i com a lloctinent reial de Catalunya, càrrecs que, en cas de mort, passarien al seu germanastre Ferran.
El rei conservava en teoria la plenitud de la potestat reial, però sense intervenció efectiva, i no podia entrar al Principat sense consentiment de les autoritats locals. Podia, tanmateix, convocar corts i nomenar funcionaris públics, l’actuació dels quals podia ésser fiscalitzada.
La concòrdia establia de fet un règim constitucional, però la mort de Carles de Viana precipità els esdeveniments vers una guerra contra Joan II.
Vall d’Aran, costums i privilegis de la
(Vall d’Aran)
Veure> la Querimònia (conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles).
Dades de Catalunya 