Mallorca, taifa de

(Illes Balears, 1076 – 1231)

Taifa independent. Comprenia la totalitat de l’arxipèlag de les Balears, constituïda com a conseqüència de la derrota dels Banū Mugāhid de Dénia (que també governaven Mallorca) per part del rei de Saragossa al-Muqtādir.

El valí de Mallorca, aleshores ‘Abd Allāh al Murtada, se n’autoanomenà emir. En temps del seu successor, Mubāšir Nāsir al-Dawla, fou signat l’acord de Sant Feliu de Guíxols entre Ramon Berenguer III i l’arquebisbe Pere, representant de Pisa, que originà la croada pisano-catalana (1114-15) contra les Illes. L’èxit cristià comportà, tanmateix, l’annexió de les Balears a l’imperi almoràvit.

Un segon període independent s’inicià posteriorment, el 1158, amb l’entronització almohade a la península Ibèrica, i perdurà fins el 1203.

Mallorca, seu i refugi de la causa almoràvit andalusina, fou governada per la dinastia dels Banū Ganiya, l’últim dels quals, ‘Abd Allāh ibn Ishāq ibn Gāniya, la perdé definitivament enfront del califa al-Nāsir.

El 1229 començà la conquesta de Mallorca per part de Jaume I de Catalunya.