Comarca de Catalunya: 1.357,54 km², 140.118 hab (2016), Densitat: 103.21 h/km², capital: Figueres

Consta de 68 municipis: Agullana – Albanyà – l’Armentera – Avinyonet de Puigventós – Bàscara – Biure – Boadella i les Escaules – Borrassà – Cabanelles – Cabanes – Cadaqués – Cantallops – Capmany – Castelló d’Empúries – Cistella – Colera – Darnius – l’Escala – Espolla – el Far d’Empordà – Figueres – Fortià – Garrigàs – Garriguella – la Jonquera – Lladó – Llançà – Llers – Maçanet de Cabrenys – Masarac – Mollet de Peralada – Navata – Ordis – Palau de Santa Eulàlia – Palau-saverdera – Pau – Pedret i Marzà – Peralada – Pont de Molins – Pontós – el Port de la Selva – Portbou – Rabós d’Empordà – Riumors – Roses – Sant Climent Sescebes – Sant Llorenç de la Muga – Sant Miquel de Fluvià – Sant Mori – Sant Pere Pescador – Santa Llogaia d’Àlguema – Saus, Camallera i Llampaies – la Selva de Mar – Siurana – Terrades – Torroella de Fluvià – la Vajol – Ventalló – Vilabertran – Viladamat – Vilafant – Vilajuïga – Vilamacolum – Vilamalla – Vilamaniscle – Vilanant – Vila-sacra – Vilaür

Situat en el sector més nord-occidental del Principat, és una de les dues comarques en què es divideix l’Empordà.

GEOGRAFIA FÍSICA.- Limita pel sud-oest amb el Baix Empordà, el Gironès i la Garrotxa, al nord amb França i a l’est amb la Mediterrània. És constituït bàsicament per una plana al·luvial formada per la Muga i el Fluvià, que desemboquen en el golf de Roses, oberta entre la serra de l’Albera, al nord, i el massís de Montgrí, al sud. Al punt de contacte d’aquestes dues serres amb el mar, la costa és abrupta i fragmentada (Costa Brava). El golf, al mig, presenta un canvi, una costa baixa, amb estancaments.

Els rius principals són la Muga, que neix al Pirineu, i el Fluvià, que ve de les muntanyes de la Garrotxa. La vegetació és mediterrània septentrional, tot i que la majoria de boscos han estat destruïts per l’home. Al litoral s’hi formen aiguamolls (zona declarada Parc Nacional dels Aiguamolls de l’Empordà el 1983), amb una vegetació específica i una fauna de gran interès científic.

El clima és mediterrani humit i la temperatura mitjana anual és de 14,9º a Figueres. Els vents hi tenen una gran importància, sobretot la tramuntana, freda i violenta, que bufa del nord, i el garbí o marinada, que bufa a l’estiu.

POBLACIÓ.- La població ha augmentat la darrera dècada a la ratlla del 12%. Es concentra sobretot als nuclis de població i es dedica preferentment al sector terciari, atesa la gran importància del turisme en aquesta zona.

ECONOMIA.- L’economia tradicional, de caràcter rural, es basa en el conreu de la vinya i l’olivera, els farratges i els cereals. La ramaderia, que aprofita els prats naturals de la part més humida de la plana, ha crescut considerablement aquests darrers anys, i la pesca, concentrada als ports de Roses, l’Escala, el Port de la Selva i Llançà, manté encara una forta vitalitat. Figueres, la capital, és una activa ciutat mercat i nus de comunicacions important. Altres poblacions destacades són Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries, Llançà, la Jonquera, Portbou, Cadaqués i Sant Climent Sescebes.

HISTÒRIA.- Zona poblada d’antic, té especial importància la cultura ibera i sobretot l’assentament grec d’Empúries. Posteriorment, els romans, des de la mateixa Empúries, estengueren per la plana grans explotacions agrícoles i nuclis concentrats als turons, que després de la Reconquesta esdevingueren la forma de poblament tradicional de l’Empordà. A partir de l’Edat Mitjana i fins al segle XIX el territori estigué sota domini dels senyors feudals de Peralada (després vescomtes de Rocabertí) i els comtes d’Empúries. Des d’un punt de vista arqueològic i artístic, la comarca presenta un interès especial. A les restes d’Empúries, magnífic testimoni del pas de grecs i romans per aquestes terres, s’hi suma un important llegat medieval: s’hi han catalogat 25 edificis romànics, entre els quals destaca la mola impresionant de Sant Pere de Rodes. Ja als nostres dies destaca la figura de Salvador Dalí i el seu museu de Figueres, un dels més visitats del país.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Viquipèdia