Països Catalans, els

Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes, situats a la riba occidental de la Mediterrània. La major part dels territoris són enclavats dins de l’estat espanyol (Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent) i una petita part és dins de l’estat francès (Catalunya del Nord). També en formen part un petit estat independent (Andorra) i una ciutat de l’illa de Sardenya (l’Alguer).

El concepte d’un país que aplegava la nació catalana, és a dir, el conjunt de terres que tenien com a pròpia la llengua catalana, diferenciada de la llatina, aparegué com a mínim al segle XII.

L’expansió territorial dels segles següents (cap al sud-oest continental i el sud-est marítim), especialment la del segle XIII, que incorporà al poblament català les Illes Balears i el que havia d’esdevenir el País Valencià, donà a la llengua catalana, al tombant del 1300, l’àmbit territorial d’avui, amb lleugeres modificacions esdevingudes al segle XVII i al començament del XVIII (repoblació de terres abandonades pels moriscs i d’altres de despoblades per les guerres dels Segadors i de Successió).

La unitat de les terres de llengua catalana ha estat sentida constantment al marge dels canvis de fronteres administratives o polítiques. Però la dualitat del nom de Catalunya com a designació d’àmbit nacional i com a nom del Principat féu que ja al segle XIV –a l’estranger, al segle XVI– hom cerqués un altre corònim, especialment des que, després del decrets de Nova Planta (i, definitivament, amb la fi de l’Antic Règim) deixà de tenir vigència la corona catalano-aragonesa, nom que cobrí, fins aleshores, en part, aquesta necessitat.

Al segle XIX foren utilitzats noms com terres catalanes, terra de llengua catalana, pàtria catalana, etc. Però ja l’any 1886 aparegué la forma dels Països Catalans en un article de Josep-Narcís Roca i Farreras, a la revista “L’Arc de Sant Martí”; més tard (1900), a la revista “Catalonia”, dirigida per J. Massó i Torrents, i el 1903 a la revista “Catalunya”, dirigida per Josep Carner.

Com a concreció d’un projecte polític, aquest nom es precisà els anys 1930 en els programes d’algun partit (com la Unió Democràtica de Catalunya) o d’algun escriptor (com J. Carbonell i Gener), projecte que havia rebut generalment el nom de Catalunya Gran des de la Renaixença.

Quan afluixà un xic la dura repressió del català imposada per la Guerra Civil de 1936-39, a la dècada del 1950, alguns escriptors, com Alexandre Cirici i sobretot Jaume Fuster, van començar a divulgar un nou concepte de Catalunya Gran, de més abast que el de Principat, que abraçava totes les terres de llengua catalana.

Aquest concepte es va modificar encara a partir del decenni de 1960, quan se’n va excloure l’Alguer, pel seu aïllament en el país sard, i es creà el concepte de Països Catalans, com a realitat geohistòrica més compacta, en què s’incloïen les terres de parla occitana de la Catalunya pirinenca, Andorra, la Franja aragonesa i les terres de parla castellano-aragonesa del País Valencià.

Aquest concepte de Països Catalans és el que va presidir la confecció de les primeres edicions de la Gran Enciclopèdia Catalana, iniciada i posada en marxa per Max Cahner, que fou fins al seu final el director i responsable de l’àrea catalana. El concepte féu fortuna i la denominació entrà dins del lèxic popular i fins d’alguns partits polítics que el prengueren com a base per a reivindicacions nacionalistes.

21 pensaments sobre “Països Catalans, els

  1. Retroenllaç: Almoina, Pia | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  2. Retroenllaç: Almansa, batalla d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans

  3. Retroenllaç: Aguilar-Amat i Banús, Joan Baptista d’ | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Weyler y Laviña, Fernando | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Unió i Solidaritat, pactes d’ | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Taller de Músics | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Suñol i Soler, Josep Ildefons | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Solidaritat d’Obrers de Catalunya | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Societat d’Atracció de Forasters | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Fuster i Ortells, Joan | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Salut, la -advocació- | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Rull i Jové, Jaume | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Casacuberta i Roger, Josep Maria de | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Rialles | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Revista dels Llibres, La | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Quaderns de Pastoral | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Pyrenae | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Catalunya Nord | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Franja de Ponent | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s