Arxiu d'etiquetes: Andorra

Arinsal, riu d’

(Andorra)

Riu, afluent principal de la ribera d’Ordino, neix a la zona axial pirinenca entre l’alt de coma Pedrosa i el pic de Mamontell on forma petits circs lacustres (el més important, el dels estanys Forcats) els emissaris dels quals conflueixen prop de la mullera del pla de l’Estany.

Aigua avall rep, per la dreta, els rius de coma Pedrosa i de comella Ampla i, per l’esquerra, entre d’altres, el de la coma de Percanela. Després de passar pel poble d’Arinsal, rep, per la dreta, al poble d’Erts, el seu principal afluent, el riu de Pal.

4 km més avall, després de passar entre els pobles del Pui i de la Maçana, desemboca, per la dreta, a la ribera d’Ordino davant l’Aldosa de la Maçana.

Arinsal

(la Maçana, Andorra)

Poble (1.467 m alt), situat a l’esquerra del riu d’Arinsal. És el darrer nucli habitat d’aquesta vall, bastit entorn de l’església de Sant Andreu, romànica, amb un campanar de planta quadrada.

Hi passa l’antic camí de la Maçana a la vall de Vic de Sòs pel pont d’Arinsal, a la zona axial pirinenca, entre el pic del pla de l’Estany i el pic d’Arinsal (termenal de les parròquies de la Maçana i d’Ordino).

L’any 1973 hom hi obrí l’estació d’esquí d’Arinsal, molt ben equipada, que ha estat la causa de la construcció d’un modern nucli residencial. L’estació es troba en una vall lateral, la de Comallémpia, que baixa en direcció oest-est des del pic de port Vell.

Areny, farga de l’

(Ordino, Andorra)

Antiga farga (1.268 m alt), una de les cinc més importants d’Andorra, situada a la dreta de la ribera d’Ordino, aigua avall i dins la parròquia.

El 1872 produí 96 tones de ferro. Utilitzava mineral procedent de les mines de Ransol.

Actualment és una serradora.

Arenes, coll d’ -Andorra-

(Canillo, Andorra)

Depressió (2.510 m alt) de la serralada que separa la vall de la Valira d’Encamp de la ribera d’Ordino, entre el pic de Casamanya i el pic de l’Estanyó.

Hi passà el camí de Canillo a Llorts.

Arcalís, pic d’ -Andorra-

(Ordino, Andorra)

Cim (2.780 m alt) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella.

Arans

(Ordino, Andorra)

Caseriu (1.385 m alt), situat a la dreta de la ribera d’Ordino, entre Llorts i la Cortinada.

Anyós

(la Maçana, Andorra)

Poble (1.307 m alt), situat en un serrat, a l’esquerra de la ribera d’Ordino i a la dreta del riu d’Anyós (que neix al vessant occidental del bony de les Neres), prop de llur confluència.

Aigua amunt de la vall del riu d’Anyós es troben els costals de l’Aldosa i els costals d’Anyós.

La seva església de Sant Cristòfor, construïda a la vora d’un espadat que cau verticalment sobre la ribera d’Ordino, conserva l’estructura romànica original, malgrat les modificacions posteriors; hi han estat descobertes pintures al fresc de la mateixa època.

Ansalonga

(Ordino, Andorra)

Llogaret (1.331 m alt), situat a l’esquerra de la ribera d’Ordino, entre Sornàs i la Cortinada.

Andorra la Vella (Andorra)

Parròquia i capital del Principat d’Andorra: 30 km2, 1.013 m alt, 22.256 hab (2011)

Una de les set parròquies que formen el país. Situada al peu de la serra d’Enclar, en un replà rocós de la vora de la Gran Valira. Forma amb les Escaldes-Engordany una autèntica conurbació. Anomenada per primera vegada a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell (839), Andorra fou dita la Vella (o la Vila) per diferenciar-la del nom de l’estat i remarcar la seva capitalitat.

Poble típic de muntanya, va sofrir les vicissituds de la resta del país i l’any 1933, per uns incidents polítics, va entrar-hi una sola vegada la gendarmeria francesa. Després del 1943 s’inicià un procés de creixença de la població i de modernització urbanística en la direcció de la carretera Andorra la Vella-les Escaldes, fruit del turisme i el comerç. Pel juny de 1978, la parròquia fou dividida en dues: Andorra la Vella i les Escaldes-Engordany.

Enllaç web: ComúInformació turística

Andorra, solana d’

(Canillo, Andorra)

Territori de la parròquia, situat al vessant septentrional dels Pirineus. Comprèn un sector de l’alta vall de l’Arieja, a l’esquerra del riu, des del pic Negre d’Envalira fins a prop de la població occitana de l’Hospitalet. Vora el riu es troba el nou nucli de població fronterer i estació d’esports d’hivern del Pas de la Casa.

Aquest territori, esdevingut andorrà per apropiació a causa de l’aprofitament continuat dels pasturatges, ha estat llargament disputat a Canillo per les poblacions occitanes de l’Hospitalet i de Merencs, però les diferències han estat sempre resoltes a favor dels andorrans (sentències del consell superior de Perpinyà del 1776, i del consell reial de Tolosa de Llenguadoc, del 1835).