Jaume II de Catalunya “el Just”

(València, 10 agost 1267 – Barcelona, 2 novembre 1327)

Rei de la corona catalano-aragonesa (1291-1327) i de Sicília (1286-95). Era fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília. Per tal de tenir les mans lliures per ocupar-se dels problemes mediterranis, signà la pau amb Sanç IV de Castella en el tractat de Monteagudo (1291), on fou estipulat el matrimoni, no realitzat, del sobirà amb Isabel, filla del rei de Castella, i fou confirmada la zona d’expansió d’ambdós estats a l’est de la Península.

En virtut de la pau d’Anagni (jun/1295) Jaume II renuncià tots els seus drets sobre Sicília i retornà Mallorca al seu nebot, Jaume II de Mallorca; va ésser pactat el seu matrimoni amb Blanca d’Anjou i el pontífex prometé investir el rei de la corona catalano-aragonesa de les illes de Còrsega i Sardenya, cosa que s’esdevingué l’any 1297. Aquesta pau amb el papa i els Anjou significava el repudiament de la infanta Isabel de Castella, la qual cosa contribuí a perjudicar l’amistat de Catalunya-Aragó i Castella. Jaume II envaí el regne de Múrcia (1296) i conquerí Alacant, Elx, Oriola, Llorca i la mateixa capital. En la sentència arbitral de Torrelles, el rei de Portugal actuà de mitjancer (1304) i repartí el regne de Múrcia entre els dos regnes.

A Anagni, Jaume II s’havia obligat a lluitar contra el seu germà Frederic si aquest no volia lliurar l’illa de Sicília. Aquesta situació provocà noves lluites a la Mediterrània entre els ja antics rivals: els Anjou i els reis de Sicília. La pau de Caltabellota (1302) posà fi definitivament a aquesta situació. Frederic fou reconegut rei de Sicília, però amb el títol de rei de Trinàcria, amb la qual cosa s’afirmà l’existència d’una dinastia catalana a Sicília.

En col·laboració amb Castella, Jaume II intervingué en la conquesta de Tarifa (1292) i, uns quants anys després, a conseqüència de l’acord d’Alcalá de Henares, en les empreses de Ceuta, Gibraltar i Almeria (1309). La mort (1322) molt prematura de la seva segona muller Maria de Lusignan, germana d’Enric II de Xipre, impedí la incorporació, d’altra banda ja problemàtica, d’aquest regne a la corona catalano-aragonesa.

L’any 1307 suprimí l’orde dels Templers i uns quants anys després creà la de Montesa (1317). La darrera empresa brillant del regnat fou la conquesta de Sardenya (1323-24), acomplerta per l’infant Alfons. El 1300 el rei fundà l’Estudi General de Lleida, primera universitat de Catalunya. En temps de Jaume II tingué lloc l’expedició dels almogàvers i de la Gran Companyia Catalana a Orient.

Aquest regnat pot ésser considerat la síntesi de tota la política de la corona catalano-aragonesa: d’una banda, projecció a la Mediterrània, i, de l’altra, presència dels estats de la corona a la Península, sobretot a l’est. En l’aspecte interior, cal remarcar que Jaume II decretà (1319) la indivisibilitat dels seus regnes, i que aquesta disposició va cloure els problemes ocasionats per les particions de Jaume I i Pere el Gran.

44 pensaments sobre “Jaume II de Catalunya “el Just”

  1. Retroenllaç: Bonull, Pere de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Bonaire | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Bonifaci VIII | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Blanca de Tarent | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Blanca de Nàpols | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Blanca d’Empúries | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Blanca de Castella | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Benaiach, Ramon | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Bastida, Francesc | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Bastida, Arnau | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Bancal, Ramon | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Baldoví, Peiri de | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Arborea | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Alòs, Guerau d’ | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Alfons III de Catalunya | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Alcalá de Henares, tractat d’ | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Albalat, Andreu d’ | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Aierbe, Pere d’ | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Aguiló (cognom) | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Aguiló, Guerau d’ | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Violant d’Aragó | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Vidal Benvenist Saporta | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Unió d’Aragó | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Torrellas, concòrdia de | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Tarraconense, província eclesiàstica | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Sunyer, Joan | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Suda de Tortosa, la | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Sicília, influència catalana a | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Flor, Roger de | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Rosselló i Cerdanya, comtats de | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Ramon Berenguer I d’Empuries | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Querimònia, la | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Queralt, Bernat de | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Prades, comtat de | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Prades | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Portell, Pere de | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Ponts, Guillem de | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Ponts, Guerau de | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Just, el | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Bas, vescomtat de | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Joan | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Jaume d’Aragó | Dades de Catalunya

  43. Retroenllaç: Gerolda | Dades de Catalunya

  44. Retroenllaç: Gènova, guerres contra | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s