Arxiu d'etiquetes: Sicília

Satrilla, Bernat

(Catalunya, segle XIV – Sicília ?, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví a Sicília Martí I l’Humà i Martí I el Jove.

El 1396, quan el primer tornà a Catalunya, el nomenà membre del consell reial del segon.

Santapau i de Cardona, Ramon de

(Sicília, Itàlia, segle XV – 1475)

Baró de Butera i Licodia. Fill de Galceran (I) de Santapau i de Ribelles i de Marquesa de Cardona. Heretà del seu pare, mort devers el 1438, els feus sicilians de la família, mentre que la baronia pairal passava al seu germanastre Hug (V) de Santa Pau. El 1447 féu una donació graciosa i important a la seva neboda Violant, desposseïda de la baronia de Santa Pau.

Fou una figura de relleu a Sicília. En 1460 era un dels partidaris de proclamar Carles de Viana rei de l’illa. Devers el 1474, acusat de ser culpable d’una mort, fou pres i patí la confiscació dels seus béns. Per redimir-lo, el seu fill Galceran anà a servir Ferran II el Catòlic a la guerra de Castella, on havia de trobar una tràgica fi.

Pere II de Sicília

(Catània, Sicília, 1305 – Calascibetta, Sicília, 15 agost 1342)

Rei de Sicília (1337-1342). Fill de Frederic II de Sicília i d’Elionor de Nàpols. Encara que el tractat de Caltabellotta estipulava que en morir Frederic Sicília havia de passar als Anjou, Pere va ésser associat al tron des del 1321.

Durant el seu regnat no es va saber imposar sobre la noblesa que, dividida entre catalans i llatins, lluitava pel poder. Robert d’Anjou llançà diversos atacs contra l’illa, i va apoderar-se de Termini (1338) i de Lipari (1339).

Pere (varis)

Pere  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Eclesiàstic. Fill il·legítim de Pere I el Catòlic. Fou canonge sagristà de la seu de Lleida.

Pere  (Catalunya, 1339 – 1340)  Primogènit de Pere III el Cerimoniós del seu primer matrimoni amb Maria de Navarra.

Pere  (València, 1347)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva primera muller Maria de Navarra, quart dels infants haguts pel matrimoni. Morí a les tres hores. La mare finà de sobrepart.

Pere  (Catalunya, 1378 – abril 1379)  Fill de Pere III el Cerimoniós i de la seva darrera muller, Sibil·la de Fortià.

Pere  (Sicília, Itàlia, 17 novembre 1398 – Catània, Sicília, Itàlia, 1400)  Infant de Sicília. Únic fill de Martí I el Jove i de Maria I de Sicília. Morí de resultes d’una ferida que es féu al cap, tot jugant, al castell de Catània.

Peralta i Sclafani, Guillem de

(Sicília, Itàlia, després 1331 – 1395/96)

Tercer comte de Caltabellotta i segon de Sclafani i vicari de Sicília. Fill de Guillem i nét de Ramon. Es casà amb Elionor de Randazzo, filla de l’infant Joan de Sicília, duc d’Atenes i de Randazzo.

Durant el turbulent regnat de Frederic III de Sicília observà primerament una actitud de fidelitat a la Corona: contribuí a la defensa de l’illa contra els atacs dels angevins, aliats amb els Chiaramonte sicilians, entre el 1354 i el 1358, i es mantingué apartat de les revoltes nobiliàries fins el 1365, en què s’uní a la rebel·lió.

Abans havia obtingut la capitania de Giuliana, en canvi del castell de Cristia (1356), el càrrec de capità de guerra de Sciacca (1358) i la baronia de Chiusa, de la qual s’apoderà el 1363.

Quan morí el rei el 1377, deixant com a successora la seva filla Maria, menor d’edat, fou un dels quatre vicaris que es repartiren el govern de l’illa. Li fou assignada com a zona de govern propi la compresa entre Agrigent i Terranova a la costa i Caltanissetta a l’interior.

Mantingué contactes amb la cort catalana des del 1378, en què el rei Pere III el Cerimoniós li confirmà les concessions que li havien fet els reis de Sicília, el 1380, el 1385 i el 1391, en vista dels preparatius per a l’expedició a Sicília que aquella cort preparava i que finalment es portà a terme el 1392 sota la direcció de l’infant Martí.

Bé que prestà homenatge a la reina Maria I i al seu marit Martí I el Jove el mateix dia de l’arribada de l’estol català, es revoltà el 1393 juntament amb altres membres de la noblesa siciliana i algunes ciutats.

El succeí el seu fill Nicolau de Peralta i de Randazzo.

Peralta, Guillem de

(Sicília, Itàlia, segle XV)

Cavaller. Serví un temps a Catalunya. El 1473, en posició de rereguarda, tingué cura dels serveis d’intendència de les forces amb que l’infant Ferran (el futur rei Catòlic), alliberà Perpinyà del setge francès.

El 1476, des de Sicília, reforçà Sardenya, on feia estralls la revolta de Lleonard d’Alagó. A la mort de Llop Ximenes d’Urrea fou per un temps virrei interí de Sicília, juntament amb Guillem Pujades.

Seria nomenat lloctinent reial a Sardenya, en substitució d’Eiximèn Peris Escrivà de Romaní, el 1483.

Palagonia, baronia de

(Sicília, Itàlia, segle XIV – segle XVII)

Jurisdicció feudal concedida el 1392 a Berenguer de Cruïlles, després d’ésser confiscada als rebels Ruggero Passaneto i Violant d’Alagó. La restituí al rei el mateix any, el qual, immediatament, la donà al mestre racioner Ubertino de La Grua, que també la tornà als reis Martí I de Catalunya i Maria I de Sicília.

Aquests llavors l’atorgaren el 1396 a Galceran de Sentmenat, que la vengué el 1407 a Giacomo Gravina. El nét d’aquest, Girolamo Gravina, es casà amb Beatriu de Cruïlles, baronessa de Scordia Soprana, i llurs descendents, els Gravina-Cruïlles (marquesos de Francofonte), foren creats prínceps de Palagonia el 1629 i grans d’Espanya el 1709.

Orlando, batalla del cap

(Orlando, Sicília, Itàlia, 4 juliol 1299)

Batalla naval entre les forces de Jaume II el Just i les del seu germà, Frederic II de Sicília, a la costa nord de Sicília. L’esquadra catalana, manada per Roger de Lloria, destruí la formació enemiga i en capturà la meitat de les naus.

Jaume II, que havia atacat el seu germà obligat pels termes del tractat d’Anagni, no volgué, però, aprofitar-se de la victòria i féu retirar les seves forces cap a Catalunya.

Orland

(Sicília, Itàlia, segle XIV)

Fill natural de Frederic II de Sicília. Lluità repetidament contra les invasions angevines. El 1349 destacà molt al setge de Catània. Fou conseqüent al seu llinatge català.

El 1354, quan el seu nebot Lluís, aleshores rei de l’illa, es trobà gairebé captiu dels revoltats nobles llatins, anà a trobar Pere III el Cerimoniós per demanar-li ajut. S’hi entrevistà a Sardenya, al campament del setge de l’Alguer.

El rei prometé el matrimoni de la seva filla Constança amb el rei Lluís. En aquesta ocasió, havent anat a l’illa amb sis galeres de Sicília, Orland col·laborà amb Pere III a la campanya sarda.

Napolió

(Sicília, Itàlia, 1288 – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Fill natural de Jaume II el Just i de la dama siciliana Gerolda. Mentre que el seu pare eludí les seves reclamacions, Alfons III el Benigne el tractà benèvolament i li cedí el castell de Joiosa Guarda, a Sardenya.

Pere III el Cerimoniós li encarregà algunes missions diplomàtiques al Marroc.