Arxiu d'etiquetes: Plana Baixa

Alqueries, les (Plana Baixa)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 12,6 km2, 40 m alt, 4.423 hab (2014)

(cast: Las Alquerías del Niño Perdido) Situat a la dreta del riu Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de la ciutat i, especialment, de l’estació de Borriana, a la part meridional de la ciutat de Vila-real.

L’economia local té com a activitat econòmica bàsica l’agricultura de regadiu, especialment de taronges i, secundàriament, d’hortalisses.

El municipi era una partida d’uns 12 km2, al qual van donar nom les antigues alqueries de Bellaguarda, Bonastre i Malretorn, es va constituir l’any 1985 per segregació del de Vila-real.

Al terme s’hi troben, disseminades, al voltant d’un miler de cases de camp. Hi passa el ferrocarril i la carretera de Barcelona a València.

Enllaç web: Ajuntament

Almoixaraca

Deixa un comentari

(Artana, Plana Baixa)

Despoblat.

Almenara, comtat d’

Deixa un comentari

(Plana Baixa, segle XV – )

Jurisdicció senyorial, adquirida el segle XIV per la família Pròixida, d’origen sicilià; incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes.

El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixida i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV el Magnànim. Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars.

Actualment es posseït per la família basca d’Orbe.

Almenara, batalla d’

1 Resposta

(Almenara, Plana Baixa, 18 juliol 1521)

Batalla entre Alfons d’Aragó i els agermanats, que tingué lloc al sud de la vila. Fou el primer enfrontament entre les tropes del duc de Sogorb i les forces agermanades -més de sis mil homes- comandades pel jurat de València Jaume Ros.

Constituí, malgrat el nombre superior d’aquests darrers i l’entusiasme de “guerra santa” suscitat per la presència de moriscs entre les tropes ducals, la primera derrota important dels agermanats valencians, a causa de la qual perderen definitivament el ja insegur control que havien adquirit al Maestrat.

Sembla que la sort favorable al duc fou ocasionada per la intervenció de la cavalleria, comandada pel mestre racional de València Joan Escrivà de Romaní i pel comanador de Montesa Francesc Despuig.

Almenara (Plana Baixa)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 27,6 km2, 23 m alt, 6.123 hab (2014)

Situat entre els darrers contraforts de la serra d’Espadà i la mar. A la part muntanyosa hi ha boscos de pins. També hi ha una zona pantanosa on abunden els joncars.

La principal activitat econòmica del municipi és l’agricultura de regadiu, complementada pel secà i la indústria, sobretot magatzems de taronja. La població ha augmentat fins al triple durant el segle XX.

El poble, d’origen islàmic, conserva les restes de l’antic castell d’Almenara. Entre el 1721 i el 1738 hi va ser construïda l’actual església parroquial, en substitució de l’antiga.

Al litoral hi ha l’estany d’Almenara, conjunt de tres llacunes utilitzades per a la pesca i la caça aquàtica, i prop d’aquest estany, sobre un turó, es troba l’anomenat temple de Venus, de fet les ruïnes d’un conjunt sepulcral romà.

Enllaç web: Ajuntament

Almàssera -Plana Baixa-

Deixa un comentari

(Eslida, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1563 per 14 famílies.

Algímia d’Artana

Deixa un comentari

(Artana, Plana Baixa)

Despoblat. Antic lloc de moriscs, era habitat el 1602 junt amb Fardeguilla, per 15 famílies.

Alfondeguilla (Plana Baixa)

Deixa un comentari

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 28,32 km2, 211 m alt, 893 hab (2014)

(o Fondeguilla) Situat entre els vessants meridionals de la serra d’Espadà i la d’Almenara, al sud-oest de Nules. Hi neix el Belcaire o riu d’Uixó. Una part del territori és ocupada per alzines sureres.

Els conreus són limitats a l’agricultura de secà (gra i garrofers, aquests darrers en estat gairebé d’abandó) i també de regadiu (hortalisses); però la principal activitat de la població, que es manté estable, treballa a les indústries de la propera Vall d’Uixó. La crisi dels darrers anys, però, ha produït una disminució important de la població. Al segle XIX hom havia intentat d’explotar-hi jaciments de mercuri i de cobalt.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del Belcaire; l’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha els despoblats de Benixabdó i de Castro. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Enllaç web: Ajuntament

Alfara de Benitandús

Deixa un comentari

(l’Alcúdia de Veo, Plana Baixa)

Despoblat. Era població de moriscs, habitada el 1563 per tres famílies.

Alcúdia d’Uixó, l’

Deixa un comentari

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa)

Despoblat. Era un antic lloc de moriscs (90 famílies el 1602).